Vés al contingut

Antonio Palomares Vinuesa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Antonio Palomares)
Plantilla:Infotaula personaAntonio Palomares Vinuesa
Biografia
Naixement1930 Modifica el valor a Wikidata
El Robledo (província de Ciudad Real) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 març 2007 Modifica el valor a Wikidata (76/77 anys)
València
Diputat a les Corts Valencianes
7 juny 1983 – 2 juliol 1987
Circumscripció electoral: València
Diputat al Congrés dels Diputats
15 març 1979 – 31 agost 1982

Circumscripció electoral: València

1r Secretari General del PCPV
1976 – 1979 – Josep Ernest García i García → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPolític
PartitPCPV
Família
CònjugeRosalía Sender Begué Modifica el valor a Wikidata

Antonio Palomares Vinuesa (El Robledo, província d'Albacete, 7 d'agost de 1929[1] - València, 25 de març de 2007) fou un dirigent comunista valencià d'origen castellà.

Biografia

[modifica]

Fill d'un sabater, el 1939 va exiliar-se a França amb la seva família. Quan encara era un adolescent col·laborà amb la Resistència Francesa contra els nazis i el 1945 ingressà al PCE. Entre 1947 i 1958 treballà com a fresador i fou membre dirigent Joventuts Socialistes Unificades a França. El 1956 fou enviat a l'interior per a reorganitzar el partit com a mà dreta de Julián Grimau.[2]

El 1967 s'establí a València, on fou secretari general del PCE del País Valencià. Treballava com a venedor ambulant de llibres, el que li permetia estar en contacte amb les cèl·lules del PCE a les diferents comarques valencianes, que treballaven aleshores de manera dispersada.[3] El novembre de 1968 fou detingut en una caiguda de membres de CCOO i torturat per la policia,[3] però fou alliberat uns mesos més tard després d'una intensa campanya internacional. Participà en tertúlies de l'Ateneu Mercantil de València i formà part de la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià.[3] De 1976 a 1979 fou secretari general del PCPV i fou elegit diputat per la província de València a les eleccions generals espanyoles de 1979[4] i a les eleccions a les Corts Valencianes de 1983. Fou membre del Consell del País Valencià i participà en la redacció de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana.

A principis dels anys 1980, esclatà una crisi al PCPV entre el sector ortodox, liderat per ell mateix,[5] i el sector renovador d'Ernest García,[5] que acabaria expulsat del partit. L'enfrontament, a més, es va veure agreujat per les postures fusterianes del sector renovador,[6] oposades a les postures de Palomares, més properes al discurs regionalista conegut com a blaverisme.[7]

El 1987 fundà l'Associació Valenciana d'Amistat amb Cuba.

Enllaços externs

[modifica]

Bibliografia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Fitxa de les Corts Valencianes». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 29 abril 2015].
  2. «Antonio Palomares Vinuesa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. 3,0 3,1 3,2 Antonio Palomares Vinuesa, març de 2007 necrològica al web del PCPV del 25 de març de 2007 (castellà)
  4. Fitxa del Congrés dels Diputats
  5. 5,0 5,1 Magnànim 353
  6. Magnànim 310
  7. Flor i Moreno, 2011, p. 320.


Càrrecs públics
Precedit per:
Càrrec Nou
Secretari General del Partit Comunista del País Valencià
PCPV

1976-1979
Succeït per:
Ernest García