1979

1979
Tipus	any civil i any comú que comença en dilluns
Altres calendaris
Gregorià	1979 (mcmlxxix)
Islàmic	1399 – 1400
Xinès	4675 – 4676
Hebreu	5739 – 5740
Calendaris hindús	2034 – 2035 (Vikram Samvat); 1901 – 1902 (Shaka Samvat); 5080 – 5081 (Kali Yuga)
Persa	1357 – 1358
Armeni	1428
Rúnic	2229
Ab urbe condita	2732
Categories
	Naixements Defuncions; Esdeveniments Eleccions Esports; Obres Pel·lícules Discs
Segles
	segle xix - segle xx - segle xxi
Dècades
	1940 1950 1960 - 1970 - 1980 1990 2000
Anys
	1976 1977 1978 - 1979 - 1980 1981 1982

1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.

Esdeveniments

Països Catalans

Enguany tingué lloc el primer Congrés de Periodistes Catalans.

24 de febrer - Girona: Es publica el primer número del Punt Diari.^[1]
17 d'abril: Comencen les emissions Ona Lliure, la primera ràdio lliure del país.^[2]
1 de maigː Primer número d'Els Marges, revista quadrimestral de llengua i literatura catalana fundada per Joaquim Molas.^[3]

Art i arquitectura

L'urbanització Mas del Plata començà a construir-se a Cabra del Camp amb la inauguració, el primer de maig, d'una estàtua de Mazinger Z de deu metres d'alçària.^[4]

Cinema i televisió

*Categoria principal: Pel·lícules del 1979*
M/d	Direcció	Títol	Gènere
01/18	Jordi Feliu	Alícia a l'Espanya de les meravelles	fantàstica
09/17	Josep Maria Forn	Companys, procés a Catalunya	històrica
08/14	Joan Piquer i Simón	Supersonic Man	superheroic
12/17	Robert Benton	Kramer contra Kramer	drama
05/10	Francis Ford Coppola	Apocalypse Now	drama bèl·lic
10/05	Blake Edwards	10, la dona perfecta	comèdia
05/15	Douglas Hickox	Alba zulu	bèl·lic
08/17	Terry Jones	La vida de Brian	sàtira
06/26	Guy Jorré	El rei Muguet	telefilm
04/12	George Miller	Mad Max	apocalíptic
12/15	Hayao Miyazaki	El castell de Cagliostro	anime
05/03	Volker Schlöndorff	El timbal de llauna	drama històric
05/25	Ridley Scott	Alien	ciència-ficció
12/14	Steven Spielberg	1941	paròdia
05/25	Andrei Tarkovski	Stàlker	ciència-ficció
	Iván Zulueta	Arrebato	fantàstic
06/12	Chang Yan	Baomi Ju de Qiangsheng	thriller

El 9 d'abril se celebrà la gala dels Premis Oscar de 1978.

Naiximents

17mar Stormy Daniels (Verge als 40)
11jul Marina Gatell i Poch (Pa negre)

També s'estrenà la sèrie de televisió La barraca, basada en la novel·la homònima de Vicent Blasco Ibáñez.

Còmics

Després de dos capítols solts, la sèrie Kinnikuman començà la publicació setmanal en la revista Shūkan Shōnen Jump. L'autor malaisi Lat publicà l'àlbum The Kampung Boy. Enguany nasqueren els autors Bryan Lee O'Malley (Scott Pilgrim), Øystein Runde i Michael Buonauro (mort el 2004) i l'editor de Marvel Nick Lowe.

Bryan Lee O'Malley
Nick Lowe

A final d'any Marvel Comics publicà la sèrie Rom the Space Knight, basada en el joguet homònim comercialitzat al mateix temps: el ninot no tingué gens d'èxit, però la sèrie es publicà de manera ininterrompuda fins al 1986.

Deports

El 12 de febrer es fundà a Berlín l'equip de futbol americà Berliner Bären. El pilotari Bengoetxea III guanyà la final del Manomanista 22 a 10 contra García Ariño IV. La Selecció d'handbol del Canadà quedà subcampiona en el Campionat Panamericà de Handbol.

Educació

30 d'octubre, Cadis: Es funda la Universitat de Cadis.^[5]

Literatura

El 9 de setembre Jaume Vallcorba i Plana fundà l'editorial barcelonina Quaderns Crema; al novembre, diversos escriptors publicaren el primer número de la revista literària Cairell, de la qual se'n publicaren huit números fins a 1981.

Naiximents

El 23 de setembre nasqué el poeta palestí Refaat Alareer…

Música

Portal:Música/1979/discs
d	artistes	títol	estil
	Al Tall	Quan el mal ve d'Almansa...	folk
	Joan Baptista Humet	Fins que el silenci ve	folk
	Remigi Palmero	Humitat relativa	pop
07/27	AC/DC	Highway to Hell	blues rock
02/05	Bee Gees	Spirits Having Flown	folk
06/02	The Boomtown Rats	The Fine Art of Surfacing	pop
06/16	Camarón	La leyenda del tiempo	flamenco
12/14	The Clash	London Calling	rock
09/27	Leonard Cohen	Recent Songs	cançó
05/08	The Cure	Three Imaginary Boys	new wave
05/31	Electric Light Orchestra	Discovery	rock
02/	The Human League	Reproduction	synthpop
08/10	Michael Jackson	Off the Wall	pop
06/15	Joy Division	Unknown Pleasures	pop
05/23	Kiss	Dynasty	rock
03/24	Motörhead	Overkill	rock
10/27	Motörhead	Bomber	rock
11/27	The Alan Parsons Project	Eve	rock prog.
11/30	Pink Floyd	The Wall	rock prog.
10/02	The Police	Reggatta de Blanc	fusió
03/29	Supertramp	Breakfast in America	rock prog.

El 28 de febrer, el grup Madness actuà a Londres per primera vegada amb eixe nom. A l'abril, el grup de rock The Runaways confirmà llur dissolució. En octubre, Juli Bustamante començà a gravar cançons per al seu primer disc, Cambrers, publicat dos anys més tard. Pep Laguarda també enregistrà el seu segon i últim disc, Plexison impermeable, que no seria publicat fins 2012.^[6] El trio progressiu Emerson, Lake & Palmer se separà sense avís, després d'un intent fallit d'organitzar una gira de comiat.

Naiximents

1gen Brody Dalle (The Distillers)
1gen Gisela Lladó (cantant eurovisiva)
10gen Anna Lesko (cantant pop)
24gen Tatyana Ali (cantant pop)
1feb Julie Roberts (cantant country)
17feb Sarah Lee Guthrie (Sarah Lee Guthrie & Johnny Irion)
21feb Jennifer Love Hewitt (cantant Disney)
7abr Cätlin Mägi (gaitera)
18abr Maria Faust (saxofonista)
21jun Ithaka Maria (cantant pop)
19jul Michelle Heaton (cantant)
3ago Maria Mittet (cantant eurovisiva)
31ago Yuvan Shankar Raja (compositor de cine)
14des Sophie Monk (cantant pop)
15des Edele i Keavy Lynch (B*Witched)

Morts

17mar Giacomo Lauri-Volpi (tenor)
? Carmelita Aubert (cantant de varietats)

Política i revolucions

3 d'abril, Espanya: eleccions municipals espanyoles de 1979, les primeres eleccions municipals després de la mort del General Franco.
25 d'octubre, Catalunya: s'hi celebra el referèndum en què resultà plebiscitat l'estatut d'autonomia, conegut com l'Estatut de Sau. Aquest entra en vigor el 8 de desembre, essent sancionada pel rei Joan Carles I com a llei orgànica estatal (Llei Orgànica 4/1979, de 18 de desembre). És publicada en els diaris oficials corresponents: BOE (22 de desembre) i DOGC (31 de desembre).
16 de gener, Pèrsia: El xa Mohamed Reza Pahlevi fuig del país amb la família i s'exilia a Egipte, on morí el 27 de juliol de l'any següent.
1 de febrer, Teheran, Iran: l'aiatol·là Ruhol·lah Khomeini hi arriba procedent de París, on vivia exiliat.
3 de març, Espanya: La Unió de Centre Democràtic, encapçalada per Adolfo Suárez, guanya les eleccions generals espanyoles de 1979 per majoria relativa.
5 de març, Júpiter: s'esdevé la màxima aproximació al planeta de la sonda Voyager 1.
28 de març, Harrisburg, estat de Pennsilvània, Estats Units: Al reactor nuclear de l'illa de Three Mile falla una bomba del sistema de refrigeració del reactor, produint l'evaporació d'aigua contaminada i provocant una fusió nuclear, en l'anomenat Accident de Three Mile Island.
11 d'abril, tropes de Tanzània ocupen Kampala capital d'Uganda.
1 d'abril, Iran: després d'un referèndum, s'hi proclama una república islàmica.
4 de maig:
- Madrid, Espanya: s'hi constitueix el Senat per primera vegada després del franquisme.
- Regne Unit: El Parlament Britànic nomena Margaret Thatcher cap de govern: serà la primera dona que ocupa aquest càrrec.
2 de juny, Varsòvia, República Popular de Polònia: el papa Joan Pau II hi arriba per visitar el seu país natal, el primer del bloc comunista que visitarà el pontífex.
19 de juliol, Managua, Nicaragua: El Front Sandinista d'Alliberament Nacional ocupa la ciutat i enderroca la dictadura de Somoza.
25 d'octubre, Referèndum estatutari a Catalunya de 1979
24 de novembre - Barcelona: Un atemptat fallit de Terra Lliure es cobra la vida del seu membre Fèlix Goñi i Roura i fereix al militant Quim Pelegrí.^[7]
24 de desembre, Afganistan: A petició del govern comunista, tropes de la Unió Soviètica comencen a envair el país. Comença la Guerra de l'Afganistan.

Dirigents estatals en el càrrec

Ruhol·lah Khomeini
Adolfo Suárez
Josep Tarradellas
Margaret Thatcher
James Carter

Premis Nobel


Camp	Guardonats
Física	Sheldon Glashow Abdus Salam Steven Weinberg
Química	Herbert C. Brown Georg Wittig
Medicina o Fisiologia	Allan McLeod Cormark Godfrey Hounsfield
Literatura	Odysseas Elytis
Pau	Teresa de Calcuta
Economia	Theodore Schultz William Arthur Lewis

Videojocs

El videojoc d'Atari Adventure fon el primer amb un ou de pasqua (virtual), consistent en una altra fita: la primera volta que un programador aparegué acreditat dins del joc. Altres jocs publicats enguany foren Asteroids, Galaxian, Lunar Lander i Warrior —considerat el primer videojoc de lluita mà a mà— per a recreativa o el FS1 Flight Simulator per a Apple II i TRS-80.

El secret d'Adventure
El creador d'Asteroids
Galaxian
La Intellivison de Mattel
Un cartutx d'Star Raiders

A les acaballes de l'any, l'empresa joguetera Mattel estrenà la consola de joc Intellivision a Fresno (ciutat de Califòrnia), abans de comercialitzar-la a nivell nacional l'any següent. defunc== Naixements == Les persones nascudes el 1979 faran 45 anys el 2024.

Naixements

Països Catalans

6 de febrer, Reus: Laura Sánchez García, patinadora catalana que va competir en les dècades de 1990 i 2000.^[8]
15 de març, Barcelona: Ariadna Oltra, periodista i presentadora de televisió catalana.
26 d'abril, Barcelona: Laia Ortiz i Castellví, llicenciada en Ciències Polítiques i política catalana, ha estat diputada al Congrés i al Parlament de Catalunya.^[9]
29 de maig, Valènciaː Jéssica Albiach, periodista i política valenciana resident a Catalunya.^[10]

19 de juny, Navarclesː Rosa Maria Morató, atleta catalana, especialista en fons i en cros.^[11]
2 de juliol, Nador, Marroc: Najat El Hachmi, escriptora catalana i mitjancera cultural d'origen amazic.^[12]
11 de juliol, Sabadell: Marina Gatell i Poch, actriu de teatre i cinema i productora catalana.^[13]
16 de juliol, Barcelonaː María Escoté, modista i dissenyadora de moda catalana.^[14]
29 de juliol, Granollersː Sandra Sabatés, periodista catalana.^[15]
7 de setembre, Calafell: Guillem Solé, cantant i compositor català del grup Buhos.
10 de setembre, Barcelona: Laia Palau Altés, jugadora catalana de bàsquet.^[16]
18 de setembre, Terrassa: Sílvia Muñoz i Escudé, jugadora d'hoquei sobre herba.^[17]
15 de novembre, Barcelona: Albert Rivera, expolític català.

Resta del món

18 de gener, St. Julian's, Maltaː Roberta Metsola, diputada i presidenta del Parlament Europeu.^[18]
7 de febrer, Ta'izz, Iemen: Tawakul Karman, activista iemenita, Premi Nobel de la Pau de l'any 2011.^[19]
21 de febrer, Waco, Texas: Jennifer Love Hewitt, actriu, autora, productora i cantant estatunidenca.
4 de març, Roubaix: Karima Delli, política francesa.^[20]
16 de març, Atenes: Savina Yannatou, cantant grega, investigadora del cant a Europa.^[21]
20 de març, València: Silvia Navarro Jiménez, jugadora d'handbol valenciana, medallista olímpica.^[22]
24 de març, Nova York, Estats Units: Lake Bell, actriu, escriptora i directora estatunidenca.^[23]
26 de març, Madrid: Saioa Hernández, soprano.
29 de març, Madrid: Estela Giménez, gimnasta rítmica i presentadora de televisió espanyola.^[24]
30 de març,
- Ribadesella: Adriana Lastra Fernández, política asturiana.^[25]
- Nova York (EUA): Norah Jones, cantant, pianista i actriu americana.^[26]
1 d'abril, Santander, Cantàbria: Ruth Beitia Vila, atleta espanyola . Ha estat diputada del Parlament de Cantàbria.^[27]
10 d'abril, Washington: Rachel Corrie, activista propalestina que morí esclafada per una excavadora (m. 2003).^[28]
11 d'abril, Xile: María Elena Swett, actriu.
19 d'abril, Poona, Índia: Amruta Patil, artista i escriptora. És la primera autora de novel·les gràfiques del país.
29 d'abril, Madrid: Tania Sánchez Melero, política espanyola, ha estat diputada a l'Assemblea de Madrid.^[29]
5 de maig, Filipines: Charmane Star, actriu porno
23 de juny, Meliskerke, Veere: Franca Treur, escriptora i periodista neerlandesa.^[30]
26 de juliol, Zeberio, Biscaia: Txema Añibarro, futbolista basc que jugava com a migcampista.
27 de juliol, Rio de Janeiroː Marielle Franco, sociòloga, política, feminista, defensora dels drets humans, assassinada (m. 2018).^[31]
15 de setembre, Kenya: Edna Kiplagat, corredora de fons kenyana; campiona del món de marató.^[32]
21 de setembre, Glasgow, Escòcia: Keith Lasley, migcampista actiu a la Lliga Escocesa.
22 d'octubre, Chicago, Illinois: Jannero Pargo, jugador de bàsquet.
24 d'octubre, Barakaldo: Silvia Intxaurrondo Alcaine, periodista basca.^[33]
25 de novembre, Estocolm: Joel Kinnaman, actor suec.
14 de desembre, Chester, Anglaterra: Michael Owen, futbolista
16 de desembre, Rochester, EUA: Luke Harper Lluitador nord-americà († 2020)
20 de desembre, Florència, Itàlia: Chiara Francini, actriu
Londres: Taiye Selasi, escriptora, fotògrafa i cineasta anglesa.
Kristian Nygård, artista noruec
Marràqueix: Achraf Baznani, fotògraf marroquí
Batman (Turquia): Yavuz Ekinci, escriptor

Naiximents
M/d	Nom i llinatges	Activitat	Origen	M.
05/31	Laia Andreu i Trias	atleta	vigatana
11/06	Vicent Baydal i Sala	historiador	valencià
07/28	Mireia Boya e Busquet	política	aranesa
02/04	Sergi Durbà	escriptor	saguntí
12/15	Raül Garrigasait i Colomés	escriptor	solsoní
01/30	Carlos Latre Ruiz	actor	castellonenc
01/13	Josep Pedrals i Urdàniz	escriptor	barceloní
11/11	Fèlix Peñarrubia Larrosa	pilotari	gandià
11/15	Albert Rivera Díaz	polític	barceloní
01/16	Aaliyah	cantant	novaiorquesa	2001
06/06	Randa Abdel-Fattah	novel·lista	australiana
	Khalid al-Misslam	fotoperiodiste	qatarià	2022
02/21	Jon Barberena Ibarra	versador	navarrés	2019
05/27	Michael Buonauro	autor de còmic	estatunidenc	2004
04/10	Rachel Corrie	activista	estatunidenca	2003
03/14	Marielle Franco	activista	carioca	2018
	Halyna Hutchins	cineasta	ucraïnesa	2021
03/08	Jessica Jaymes	actriu porno	estatunidenca	2019
09/03	Katharina Lindner	futbolista	bàvara	2019
10/03	Josh Klinghoffer	músic	californià
05/26	Ashley Massaro	lluitadora	novaiorquesa	2019
02/21	Bryan Lee O'Malley	autor de còmic	canadenc
04/23	Nicolas Portal	ciclista	gascó	2020
12/28	Noomi Rapace	actriu	sueca
12/14	Øystein Runde	autor de còmic	noruec
06/10	Nadia Toffa	periodista	llombarda	2019
05/10	Marieke Vervoort	atleta	flamenca	2019
07/30	Diva Zappa	artista	californiana