Antonio Pascual Galmés
Biografia | |
---|---|
Naixement | 20 setembre 1917 Petra (Mallorca) |
Mort | 2 abril 2005 (87 anys) Palma (Mallorca) |
Capità general de les Illes Balears | |
19 desembre 1981 – 9 març 1983 ← Manuel de la Torre Pascual – Joaquín Ruiz de Oña González → | |
Capità general de la III Regió Militar | |
25 febrer 1981 – 19 desembre 1981 ← Jaime Milans del Bosch y Ussía – Rafael Allendesalazar y Urbina → | |
Capità general de la Quarta Regió Militar | |
30 desembre 1979 – 24 febrer 1981 ← Luis Otero Saavedra – Ricardo Arozarena Girón → | |
Capità General de la VI Regió Militar | |
18 maig 1979 – 30 desembre 1979 ← Fernando Sanjurjo de Carricarte – Luis Álvarez Rodríguez → | |
General | |
1977 – 18 maig 1979 ← Jaime Milans del Bosch y Ussía – Luis Torres Rojas → | |
Activitat | |
Ocupació | militar |
Carrera militar | |
Lleialtat | Bàndol nacional i Espanya Franquista |
Branca militar | Exèrcit de Terra espanyol |
Rang militar | tinent general |
Conflicte | Guerra Civil espanyola |
Premis | |
Antonio Pascual Galmés (Petra, 20 de setembre de 1917 - Palma, 2 d'abril de 2005) va ser un militar mallorquí.[1]
Biografia
[modifica]Fill d'un militar originari de Búger,[2] va ingressar a l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo el 20 de gener de 1936, i en començar la guerra civil espanyola es va unir al bàndol revoltat amb la graduació d'alferes provisional. En acabar la guerra continuà la carrera militar, ingressant en 1940 a l'Acadèmia General Militar, i el 1941 fou destinat com a capità al Grup de Forces Regulars Arcila n.9
El 1945 va ascendir a comandant al Grup de Forces Regulars "Llano Amarillo" n. 7. En 1967 va ascendir a coronel i nomenat governador militar d'Albacete. Entre 1968 i 1973 a ser coronel-cap del Terç de la Legió Espanyola “Gran Capitán", 1a de la Legió.[3]
En 1973 va ser ascendit a general de brigada, assumint la segona prefectura de la Comandància General de Melilla, segon cap del Sector del Sàhara Espanyol, segon subinspector de Tropes de Canàries i governador militar de Santa Cruz de Tenerife. El 27 de febrer de 1977 va ser nomenat governador militar de Barcelona i el febrer de 1978 va substituir Jaime Milans del Bosch y Ussía com a cap de la Divisió Cuirassada Brunete.[4]
El 18 de maig de 1979, junt amb altres generals, fou ascendit a tinent general de forma poc ortodoxa per Manuel Gutiérrez Mellado i va ser nomenat capità general de la VI Regió Militar (Burgos), que deixà en 1980 quan fou nomenat cap de la IV Regió Militar (Barcelona).[5] Durant el seu mandat a Catalunya es va produir el cop d'estat del 23 de febrer de 1981, i malgrat la seva amistat amb el general Alfonso Armada Comyn, es va posar de part del comandament reglamentari.[6]
El febrer de 1981 va substituir al tinent general Milans del Bosch al capdavant de la III Regió Militar,[7] però el desembre de 1981 fou nomenat capità general de les Illes Balears. En març de 1983 deixà el càrrec i passà a la reserva.[8]
Referències
[modifica]- ↑ Esquela mortuòria al diari ABC, 5 d'abril de 2005
- ↑ Pascual Galmés, capitán general de Baleares a Apóstol y Civilizador
- ↑ Antonio Pascual Galmes Arxivat 2021-01-24 a Wayback Machine., elespiadigital.com
- ↑ El general Pascual Galmes, nuevo jefe de la división Brunete, El País, 18 de febrer de 1978
- ↑ Los herederos de Franco (IV) - de 1980 a 1990 Arxivat 2018-04-09 a Wayback Machine. a ejercitos.org
- ↑ Pascual Galmes: "Milans me pregunto si estaba de acuerdo con la "solución Armada", El País, 16 d'agost de 1981
- ↑ Relevos militares tras el asalto al Congreso, ABC, 26 de febrer de 1981
- ↑ El teniente general Juan Vicente Izquierdo, probable capitán general de Burgos, El País, 3 de març de 1983