Petra (Mallorca)
| |||||
| Tipus | municipi d'Espanya  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Illes Balears | ||||
| Illa | Mallorca | ||||
| Comarques | Pla de Mallorca | ||||
| Capital | Petra | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 3.118 (2023) (44,46 hab./km²) | ||||
| Gentilici | Petrer, petrera[1][2] | ||||
| Idioma oficial | català | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 70,13 km² | ||||
| Altitud | 111 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Patrocini | Santa Praxedis | ||||
| Organització política | |||||
| • Batle | Caterina Mas Bennasar | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 07520 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 07041 | ||||
| Lloc web | ajpetra.net | ||||
  
| |||||
.svg)
Petra és una vila i municipi del Pla de Mallorca, que confronta amb Vilafranca de Bonany, Sant Joan, Sineu, Ariany, Santa Margalida, Artà, Sant Llorenç del Cardassar i Manacor.
El nucli de població conté diverses àrees amb denominació pròpia: el Barracar, Can Casta, el Cós, l'Hort d'Enfora, el Marge, Na Capitana, Na Pelada, la Raval, la Rectoria Vella, la Rutla, Santa Catalina i Son Perxana.[3]
Població
[modifica]La població de Petra, segons el cens de 2021 disponible a l'INE, era de 3.051 habitants, tots concentrats en una única entitat de població i coneguts com a petrers.[4] Els llinatges més comuns són Riera, Bauçà (Bauzà), Hajji, Riutort i Font.[5]
L'evolució demogràfica de Petra des de 1842 presenta un seguit de períodes ben diferenciats: un de creixement constant fins a l'any 1930, i un altre de decreixement continu, seguit d'un recent augment fins a l'actualitat.[4]
- Creixement inicial (1842-1930): La població de Petra va experimentar un augment significatiu, passant de 1.673 habitants l'any 1842 a 5.027 l'any 1930. Això representa un creixement d'aproximadament el 200%, indicant un període de prosperitat.
- Decreixement (1930-2001): Després del màxim l'any 1930, la població va començar a disminuir de manera constant. L'any 2001, la població havia baixat a 1.911, marcant un decreixement de més del 62% respecte al màxim.
- Independència d'Ariany (1982): El decreixement de la població podria atribuir-se parcialment a la independència d'Ariany, associada a una redistribució de població o recursos que va afectar Petra.
- Recuperació recent (2001-2021): Hi ha una recuperació notable de la població fins a l'actualitat. Això suggereix una possible revitalització de l'àrea que atrauen residents novament a Petra.
Història
[modifica]L'alqueria islàmica de Tuze, documentada al Llibre del Repartiment a les terres de Petra, es podria correspondre amb l'antiga ciutat romana de Tucis.
En els darrers temps de domini musulmà va formar part del districte de Yiynau-Bitra, que en el Repartiment, després de la conquesta de Mallorca per Jaume I, va romandre integrat dins la part reial, la qual el rei repartí entre els seus cavallers, sent-ne el gran beneficiari Pere de Portugal. Petra fou propietat dels cavallers de les famílies Burgues, Sant Joan, Sant Martí, Desbach i Sureda. El 1248 segons la butla d'Innocenci IV existia una església dedicada a Sant Pere. El 1300 es crea una pobla reial segons les Ordinacions de Jaume II de Mallorca.[6]
Durant els segles segle xvi i segle xvii, Petra era una localitat de les més puixants de Mallorca quant a nombre d'habitants i a producció agrícola, principalment cerealista. És en aquest període que es duen a terme les obres dels dos edificis més rellevants del poble, l'Església de Sant Pere, d'estil gòtic tardà, i el Convent de Sant Bernadí, d'estil renaixentista. A partir del segle xviii Petra hagué de suportar llargues temporades d'epidèmies i de sequeres que minvaven la població i les collites.[6]
Fins a 1982 va incloure el poble d'Ariany.
Llocs d'interès
[modifica]Petra té dos edificis que destaquen per sobre de la resta, tant en dimensions com en altura: són l'Església de Sant Pere, d'estil gòtic, i la basílica del Convent de Sant Bernadí, d'estil renaixentista, restaurada durant els anys 80 pels frares Salustiano Vicedo i Pedro Escriche.[7] Tots dos edificis són part de la silueta de la vila des de qualsevol punt on Petra sigui visible. Davant el portal major de l'església, a l'altra banda del carrer s'hi troba la rectoria (l'habitatge del rector de la parròquia). Adossat a l'església del Convent hi ha la casa dels frares i la sagristia, que són una petita part de l'antic Convent, o el que va quedar després de la desamortització eclesiàstica del segle xix.
Al carrer de l'Hospital s'hi troba l'Ajuntament, en un edifici del segle xv on antigament hi havia hagut una casa d'hospici. Al mateix carrer s'hi pot trobar, avui convertit en restaurant, el Celler de Can Casta, un soterrani de coberta de voltes, construït per a l'emmagatzematge del vi. Molt a prop d'allà hi ha la plaça de Ramon Llull i la plaça del Pare Serra, aquesta última situada on es trobava l'edifici de l'antiga Quartera, i que està presidida per una estàtua del petrer més il·lustre.
Al final del carrer del Sol s'hi troba l'antiga estació, un edifici del segle xix avui en desús, i a mitjan carrer el Teatre de Petra dins l'edifici que havia estat caserna de la Guardia Civil.
A l'extrem nord del carrer d'en Font s'hi poden trobar les Escoles Velles, l'antiga escola, que data del 1927, i que actualment allotja les dependències administratives municipals. Durant la Guerra Civil espanyola en un accident aeri, un pilot militar natural de Petra, Antoni Real s'hi va estavellar a sobre amb la seva avioneta, causant-ne l'enderroc i la mort de dos alumnes. Al pati central hi ha una placa commemorativa de l'accident. Després de la guerra va haver de ser reconstruïda i continuà de ser un centre educatiu fins a mitjan des anys setanta del segle xx.
Al mateix carrer d'en Font s'hi troben dos edificis destacables més, el Convent de les Monges i el Celler de Son Caló. El primer és un antic convent de monges franciscanes construït al segle xix dins els terrenys que ocupava l'Hort d'en Torrella i el segon és un antic celler, avui en dia encara en ús. Tots dos edificis originàriament formaven part d'un mateix complex propietat de la família Torrella, els quals dividiren el solar en dues parts, el jardí (l'Hort d'en Torrella) fou donat a la congregació de monges franciscanes per a la construcció d'un convent, i la part del celler fou venuda després de la fallida familiar a principis del segle xx.
Un altre edifici singular és la petita peixateria municipal, situada al carrer del Pou, dins la plaça del peix.
A l'altre extrem del poble, al petit barri del Barracar, s'hi troba el Museu de Fra Juníper Serra i la seva casa natal.
A uns tres quilòmetres del poble també podem trobar l'Ermita de Bonany situada sobre el puig del mateix nom, i des d'on es poden contemplar unes magnífiques vistes de tot el pla i el llevant de Mallorca.
Galeria fotogràfica
[modifica]-
Ajuntament -
Carrer Barracar Alt -
Església de Sant Pere -
Portal lateral de l'Església de Sant Pere -
Plaça de Fra Juníper Serra
Petrers il·lustres
[modifica]- Fra Juníper Serra, missioner, evangelitzador de Califòrnia.
- Antoni Bauzà Fullana, soldat que lluità a Baler (Filipines), supervivent de "Los Últimos de Filipinas" i heroi d'Espanya.
- Pere Riutort i Mestre, pedagog, filòleg, pastoralista i liturgista. Promotor de l'ensenyament de la llengua catalana a les Illes i al País Valencià.
- Mateu Jaume Morey, jugador actualment del Borussia Dortmund a Alemanya i exjugador del FC Barcelona.
Festes, fires i mercats
[modifica]- 17 de gener: Sant Antoni. La nit anterior es fan foguerons i el dia de Sant Antoni, les beneïdes.
- 21 de juliol: Santa Praxedis. Ses Completes. La Corporació Municipal es dirigeix a l'Església acompanyada del dimoni i dels xeremiers i en arribar s'entona el cant de la patrona.
- Tercera festa de Pasqua, anada a Bonany a peu.
- Tercer diumenge de setembre, es fa una festa d'homenatge al Pare Serra amb desfilada de carrosses i ofrena floral.
- Segon diumenge d'agost, anada a Son Serra amb carro, organitzada per Serra Mamerra i que recupera una antiga tradició local
- 2 d'agost: Festa de la Mare de Déu dels Àngels. Són les Festes del Convent.
- 4t diumenge d'octubre. Mostra d'Art i Empresa
- Fira: El dissabte abans del 3r diumenge de setembre.
- Mercat: Tots els dimecres al Carrer Ample.
- Ses Clovelles: festa popular que se celebra una setmana abans de la gran revetlla, i que l'organitza una associació de joves. Cada any participa més gent a aquesta festa.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Petrer». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- ↑ Societat d'Onomàstica. «Gentilicis dels municipis de les Illes Balears». Arxivat de l'original el 11 de setembre 2016. [Consulta: 15 gener 2020].
- ↑ Planisi Gili, Herminia; Rigo, Carolina; Rosselló, Margalida; Serra, Isabel. Nomenclàtor de nuclis de població de les Illes Balears. Universitat de les Illes Balears, 2001. ISBN 978-84-7632-664-0 [Consulta: 14 octubre 2024].
- ↑ 4,0 4,1 Institut Nacional d'Estadística
- ↑ «2.06 Distribució municipal del primer cognom». IBESTAT. [Consulta: 4 octubre 2024].
- ↑ 6,0 6,1 «Història | Ajuntament de Petra». [Consulta: 24 octubre 2024].
- ↑ Mallorca, Diario de. «El recordado padre Vicedo muere a los 83 años en Teruel» (en castellà). [Consulta: 25 abril 2020].
Enllaços externs
[modifica]
- Pàgina de l'Ajuntament
- Informació de l'Institut Balear d'Estadística
- Guia de Mallorca: Petra Arxivat 2008-01-03 a Wayback Machine.
