Vés al contingut

Antonio Pildain Zapiain

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAntonio Pildain Zapiain
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Antonio Pildain y Zapiain Modifica el valor a Wikidata
17 gener 1890 Modifica el valor a Wikidata
Lezo (Guipúscoa) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 maig 1973 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Las Palmas de Gran Canaria (Las Palmas) Modifica el valor a Wikidata
Bisbe titular
15 desembre 1966 – 11 desembre 1970
Bisbe de Canàries
18 maig 1936 – 15 desembre 1966
← Miquel Serra i SucarratsJosé Antonio Infantes Florido →
Diputat a les Corts republicanes
13 juliol 1931 – 9 octubre 1933

Circumscripció electoral: Guipúscoa
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbisbe catòlic (1937–), sacerdot catòlic (1913–), polític Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióFederico Tedeschini Modifica el valor a Wikidata

Antonio Pildain Zapiain (Lezo, Guipúscoa, 17 de gener de 1890 - Las Palmas, 7 de maig de 1973) fou un religiós i polític basc. Estudià als seminaris d'Andoain i Vitòria, cursà teologia a la Universitat Gregoriana de Roma i fou ordenat sacerdot el 1913. Treballà com a professor d'hebreu, història de la filosofia i teologia al seminari de Vitòria, i més tard fou canonge lectoral de la catedral.

A les eleccions generals espanyoles de 1931 fou elegit diputat pel Bloc Catòlic-Foralista dins les llistes del Partit Nacionalista Basc, de manera que es va adscriure dins la Minoria Basco-Navarresa i defensà l'Estatut d'Estella a les Corts i les prerrogatives de l'església en l'ensenyament, raó per la qual va rebre durs atacs d'Indalecio Prieto. El 18 de maig de 1936 fou nomenat bisbe de Las Palmas, tot i que no va poder entrar a la diòcesi fins al 19 de maig de 1937. Malgrat l'acatament del règim franquista, se'n distancià ben aviat i es caracteritzà tant per les seva defensa del món obrer i d'auxili als pobres com la seva defensa d'una rigorosa moral catòlica, que el va dur a prohibir la difusió de la pel·lícula Gilda a la seva diòcesi el 1947. Es va distingir per les seves intervencions al Concili Vaticà II sobre la llibertat de cultes i separació de l'Església i l'Estat, i va fer construir el nou seminari de Las Palmas. Ocupà el seu càrrec fins al 1966, i ja no va tornar al País Basc.

Enllaços externs

[modifica]