Antonio Pildain Zapiain
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (es) Antonio Pildain y Zapiain  17 gener 1890 Lezo (Guipúscoa) | ||
| Mort | 7 maig 1973 (83 anys) Las Palmas de Gran Canaria (Las Palmas) | ||
| Bisbe titular | |||
| 15 desembre 1966 – 11 desembre 1970 Diòcesi: bisbat de Pomaria | |||
| Bisbe de Canàries | |||
| 18 maig 1936 – 15 desembre 1966 ← Miquel Serra i Sucarrats – José Antonio Infantes Florido → Diòcesi: bisbat de Canàries | |||
.svg){kind=small} Diputat a les Corts republicanes | |||
| 13 juliol 1931 – 9 octubre 1933 Legislatura: primera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Guipúscoa | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Madrid | ||
| Ocupació | bisbe catòlic (1937–), sacerdot catòlic (1913–), polític | ||
| Consagració | Federico Tedeschini | ||
Antonio Pildain Zapiain (Lezo, Guipúscoa, 17 de gener de 1890 - Las Palmas, 7 de maig de 1973) fou un religiós i polític basc. Estudià als seminaris d'Andoain i Vitòria, cursà teologia a la Universitat Gregoriana de Roma i fou ordenat sacerdot el 1913. Treballà com a professor d'hebreu, història de la filosofia i teologia al seminari de Vitòria, i més tard fou canonge lectoral de la catedral.
A les eleccions generals espanyoles de 1931 fou elegit diputat pel Bloc Catòlic-Foralista dins les llistes del Partit Nacionalista Basc, de manera que es va adscriure dins la Minoria Basco-Navarresa i defensà l'Estatut d'Estella a les Corts i les prerrogatives de l'església en l'ensenyament, raó per la qual va rebre durs atacs d'Indalecio Prieto. El 18 de maig de 1936 fou nomenat bisbe de Las Palmas, tot i que no va poder entrar a la diòcesi fins al 19 de maig de 1937. Malgrat l'acatament del règim franquista, se'n distancià ben aviat i es caracteritzà tant per les seva defensa del món obrer i d'auxili als pobres com la seva defensa d'una rigorosa moral catòlica, que el va dur a prohibir la difusió de la pel·lícula Gilda a la seva diòcesi el 1947. Es va distingir per les seves intervencions al Concili Vaticà II sobre la llibertat de cultes i separació de l'Església i l'Estat, i va fer construir el nou seminari de Las Palmas. Ocupà el seu càrrec fins al 1966, i ja no va tornar al País Basc.
Enllaços externs
[modifica]- Antonio Pildain a Enciclopèdia del País Basc Auñamendi.