Antonio Scotti
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 25 gener 1866  Nàpols (Itàlia) | ||
| Mort | 26 febrer 1936 (70 anys) Nàpols (Itàlia) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | cantant d'òpera | ||
| Veu | Baríton | ||
| Instrument | Veu | ||
  
| |||
_circa_1900.jpg)
Antonio Scotti (Nàpols, Campània, 25 de gener de 1866 - 26 de febrer de 1936) fou un baríton italià.
Feu la seva presentació en públic a Malta el 1889, conquerint des de llavors gran fama com a baríton. Malgrat haver actuat en els principals teatres d'Europa i Amèrica, durant més de quinze anys repartí la seva vida artística entre Londres i Nova York.
En el Metropolitan d'aquesta última ciutat era el company inseparable del cèlebre Enrico Caruso. Des del 1920 establí definitivament la seva residència a Nova York, dirigint algunes vegades companyies líriques.
El seu mestre de cant havia sigut la Trifari Fayanini (morta el 1908), que, a la vegada, havia estat deixeble del famós Lamperti
Bibliografia
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antonio Scotti
- Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. 9, pàg. 1126 (ISBN 84-239-4579-0)