Vés al contingut

Antonio de Gregorio Rocasolano

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAntonio de Gregorio Rocasolano
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 abril 1873 Modifica el valor a Wikidata
Saragossa (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 abril 1941 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Saragossa (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
  Rector de la Universitat de Saragossa
1929 – 1931
Dades personals
ReligióCatòlic romà Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Saragossa
Activitat
OcupacióQuímica
Membre de
Família
GermansEnrique Gregorio Rocasolano Modifica el valor a Wikidata
Premis
Llista
Rector de la Universitat de Saragossa
1929 – 1931
Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva
10 octubre 1927 – 15 febrer 1930 Modifica el valor a Wikidata

Antonio de Gregorio Rocasolano (Saragossa, 11 d'abril de 1873[1] - 25 d'abril de 1941) va ser un químic i acadèmic aragonès, catedràtic de Química general de la Universitat de Saragossa, ciutat en la qual va desenvolupar pràcticament tota la seva vida professional.[2]

Biografia

[modifica]

Deixeble de Bruno Solano a l'Escola de Química de Saragossa, on es va llicenciar el 1892. Va completar la seva formació el 1893 amb un curs de Microbiologia impartit per Émile Duclaux a París,[3] doctorant-se a Madrid el 1897. El 1902 obté la càtedra de Química General de Barcelona, incorporant-se a la Universitat de Saragossa per a l'acompliment d'aquesta càtedra per permuta a l'any següent. El 1913 viatja a París per completar els seus estudis sobre l'alimentació del nitrogen per via bacteriana, gràcies a una pensió concedida per la Junta per a l'Ampliació d'Estudis.[4] A Saragossa va ser vicerector el 1921 i rector el 1929. Va ser president de la Reial Acadèmia de Ciències de Saragossa des de 1922 fins a 1932[5] i doctor honoris causa per la Universitat de Tolosa de Llenguadoc. El 1923 va ser un dels amfitrions en una visita d'Albert Einstein a Saragossa.[6]

Després del cop d'estat de 1936 tingué un paper important en la configuració de la Universitat i la ciència durant el període franquista. Va ser nomenat president de la Comissió per a la Depuració del Personal Universitari (o Comissió “A”),[7][8] que tindrà la seva primera seu a Saragossa. Aquesta Comissió, formada inicialment per Rocasolano (Saragossa), Ángel González-Palencia Cabello (Madrid), Lorenzo Torremocha Téllez (Valladolid), Isaías Sánchez Tejerina (Valladolid) i Teodoro Andrés Marcos (Salamanca) va ser responsable de la separació de servei, sanció, inhabilitació o trasllat d'un gran nombre de professors de vàlua.[a 1]El 1938 va ser nomenat acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.[10] El 1939 es crea el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) per substituir la Junta per a l'Ampliació d'Estudis i Recerques Científiques (JAE), i Rocasolano n'és nomenat vicepresident (1940). Rep també el 1940 la Gran Creu de la Orde Civil d'Alfons X el Savi. L'Institut de Química-Física del CSIC, successor de l'Institut fundat el 1932 gràcies al suport econòmic de Rockefeller i que fou centre científic espanyol capdavanter fins a la Guerra Civil, va ser reanomenat i es coneix avui com a “Institut Rocasolano”. Després de la seva defunció Rocasolano va ser lloat com a «capità de la Ciència espanyola, mestre preclar, falangista sencer en servei permanent i esperit selecte en la visió de l'ensenyament nacional».[11]

El pensament polític de Rocasolano està exposat en diversos materials. Durant la Segona República va ser membre del grup polític Acción Española, creat a partir de la revista del mateix nom.[12] Després de la guerra va participar en la construcció del discurs nacional-catòlic. El 1940 va ser un dels col·laboradors de l'obra col·lectiva Una poderosa fuerza secreta,[13] en el que es criticava la tasca de la Institución Libre de Enseñanza (ILE).[14] Rocasolano en va dirigir fortes crítiques[15] i la JAE, que se centraven en la falta de suports al laboratori que fundés a Saragossa, al caràcter no directament aplicatiu de la recerca («poc aprofitable per a la indústria nacional o per a la producció del camp») i, finalment, al tòpic que la JAE «desarticula la nostra pròpia cultura, atacant-la a la seva base religiosa».

En la seva obra es troben estudis relacionats amb l'agricultura i l'alimentació nitrogenada de les plantes, així com amb cinètica i catàlisi de col·loides i el moviment brownià.[16] També s'han assenyalat les seves privilegiades relacions amb notables científics estrangers.[17] Va escriure, entre altres obres, Estudios químico físicos sobre la materia viva (2ª ed, 1917)[18] o Aportaciones bioquímicas al problema agrícola del nitrógeno (tres volums, 1933-1939). Va morir el 1941.[3]

Notes

[modifica]
  1. ↑ Pedro Laín Entralgo va usar posteriorment per referir-se a aquesta depuració de la Universitat espanyola l'expressió «atroz desmoche»[9]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Cebollada, 1988, p. 194.
  2. ↑ Cebollada, 1988, p. 190.
  3. ↑ 3,0 3,1 Glick, 2005, p. 124.
  4. ↑ Cebollada, 1988, p. 195.
  5. ↑ «Antonio de Gregorio Rocasolano». Universidad de Zaragoza. Arxivat de l'original el 2007-07-14. [Consulta: 22 maig 2016].
  6. ↑ Glick, 2005, p. 123, 130.
  7. ↑ Otero Carvajal, 2006, p. 71.
  8. ↑ Franco, F., Decreto núm. 66.- Disponiendo se lleve a cabo una revisión total en el personal de Instrucción Pública, por medio de las Comisiones que se crean. Ordre de 8 de novembre de 1936 (BOE 11 de novembre de 1936)
  9. ↑ Laín Entralgo, P., Descargo de Conciencia, Galaxia Gutemberg, 2003
  10. ↑ «Real Academia de Ciencias». Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals. Arxivat de l'original el 2007-09-28. [Consulta: 22 maig 2016].
  11. ↑ Delegación Provincial de Educación Nacional de Zaragoza, Homenaje de los Colegios Oficiales de Licenciados y Doctores ... a la Memoria de D. Antonio de Gregorio Rocasolano, Zaragoza, E. Berdejo Casañal, 1941.
  12. ↑ Claret Miranda, 2006, p. 35.
  13. ↑ Varios autores, Una poderosa fuerza secreta, Editorial Española S.A., San Sebastián, 1940
  14. ↑ Gil Cremades, 2010, p. 117.
  15. ↑ Otero Carvajal, 2006, p. 68-72.
  16. ↑ Glick, 2005, p. 124-1256.
  17. ↑ Cebollada, 1988, p. 206-207, 209.
  18. ↑ Gregorio Rocasolano, 1917.

Bibliografia

[modifica]
Obres de Gregorio Rocasolano
Fonts secundàries
Bibliografia addicional


Càrrecs públics
Precedit per:
Ricardo Royo Villanova
Rector de la Universitat de Saragossa
1929-1931 		Succeït per:
Domingo Miral y López
Premis i fites
Precedit per:
José Marvá y Mayer
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències
Medalla 25
1938-1941 		Succeït per:
Enric de Rafael Verhulst
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Antonio_de_Gregorio_Rocasolano&oldid=31684290»