Vés al contingut

Antropologia ontològica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

L'Antropologia ontològica és un corrent teòric i metodològic de l'antropologia que defèn que la recerca antropològica s'ocupe del món a què es refereix una cultura i no el «com».[1] Malgrat que es divideix en dos corrents, aquestes tenen prou característiques en comú per definir un moviment.[2]

Es va anar gestant des de la dècada de 1990 fins que va es va consolidar al 2013 a la reunió anual d'American Anthropological Association. Els autors fundadors són Philippe Descola i Eduardo Viveiros de Castro.[1] Aquest interès destacat ha sigut anomenat per alguns com el "gir ontològic".[3] Els autors posteriors als fundadors que destaquen són Martin Holbraad, Morten Pedersen i Rane Willerslev.[4]

Característiques

[modifica]

Els dos corrents de l'antropologia ontològica són el corrent representat per Philippe Descola i el representat per Eduardo Viveiros de Castro.[2]

El punt principal del que parteix l'antropologia de les ontologies és el rebuig de la distinció Natura/Cultura com a oposició conceptual.[5] P. Descola defineix naturalesa com una construcció que classificar-se segons un sistema animista, sistema totèmic, el naturalisme i l'analogisme.[6] Eduardo Viveiros de Castro accepta un multinaturalisme que permet considerar, per exemple, una ontologia on l'oposició cultura/natura té característiques inverses a l'oposició occidental dotant a la cultura una naturalesa universal mentre que la natura és un aspecte relatiu.[7]

Quan l'antropologia ontològica aprofundeix en la distinció entre natura i cultura es parla d'estudis d'ontologia ecològica.[8]

Martin Holbraad enfocà el corrent en el mètode d'innovació conceptual al fer recerca tractant de construir ontologies a partir de l'altre (la cultura investigada) en compte d'investigar-la a partir de les pressuposicions sobre aquesta.[9] El mètode considerat per Holbraad és el mètode ontogràfic.[10]

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]