Vés al contingut

Antroponegació

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

En psicologia comparada, l'antroponegació o antropectomia[1] consisteix a negar capacitats o qualitats humanes a altres espècies. Es tracta del concepte oposat a l'antropomorfisme, en què s'atribueixen capacitats o qualitats humanes a espècies diferents de la humana. En aquesta disciplina acadèmica, s'utilitzen aquests conceptes per ressaltar uns biaixos que cal evitar.[2][3]

Kristin Andrews i Brian Huss van encunyar el terme antropectomia en un article que es va publicar el 2014 a la revista científica Biology & Philosophy. Aquest està format pel prefix del mot grec ánthropos ('home', 'ésser humà') i el sufix derivat del mot grec ektomé ('ablació', 'extirpació'). Van justificar la creació d'aquesta paraula per posar de manifest com la psicologia ha tingut una preferència a evitar l'antropomorfisme per sobre de l'antropectomia, cosa que no es fonamenta des del mètode científic, concretament del lema de Neyman-Pearson. Mentre que l'antropomorfisme pot suposar cometre l'error de tipus I, és a dir, acceptar de manera errònia que una espècie té una qualitat humana; l'antropectomia pot portar a un error de tipus II, o sigui, acceptar de manera errònia que una espècie no té una qualitat humana.[2][4]

Aquesta tendència a acceptar la hipòtesi nul·la per sobre de l'alternativa, ja la va posar de manifest el primatòleg Frans de Waal en un article que es va publicar el 1999 a la revista científica Philosophical Topics. Per la seva banda, De Waal va encunyar la paraula antroponegació i explicava que l'antropomorfisme era més probable que succeís en atribuir erròniament qualitats humanes a espècies pròximes evolutivament (biaix que va anomenar 'parsimònia evolutiva'). Mentre que el risc de l'antroponegació seria més propens quan s'accepta com a vàlida l'explicació més simple possible (biaix que va anomenar 'parsimònia cognitiva').[5][3]

Referències

[modifica]
  1. «antropectomia». TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 7 juny 2024].
  2. 2,0 2,1 Monsó, Susana. La zarigüeya de Schrödinger: Cómo viven y entenden la muerte los animales (en castellà). Madrid: Plaza y Valdés, 2021. ISBN 978-84-17121-38-9. 
  3. 3,0 3,1 Andrews, Kristin; Huss, Brian «Assumptions in animal cognition research». WellBeing International. WBI Studies RepositoryWBI Studies Repositor, 2013.
  4. Andrews, Kristin; Huss, Brian «Anthropomorphism, anthropectomy, and the null hypothesis». Biology & Philosophy, 29, 2014, pàg. 711–729. DOI: https://doi.org/10.1007/s10539-014-9442-2.
  5. De Waal, Frans B. M. «Anthropomorphism and Anthropodenial: Consistency in Our Thinking about Humans and Other Animals». Philosophical Topics, 27, 1, 1999, pàg. 255-280.