Apama (reina selèucida)
Nom original | (grc) Ἀπάμα | ||||
---|---|---|---|---|---|
Biografia | |||||
Naixement | segle IV aC | ||||
Mort | valor desconegut | ||||
| |||||
Activitat | |||||
Ocupació | consort | ||||
Període | Període hel·lenístic | ||||
Altres | |||||
Títol | Reina consort | ||||
Cònjuge | Seleuc I Nicàtor | ||||
Fills | Antíoc I Soter | ||||
Pares | Espitàmenes i Wife of Spitamenes (en) |
Apama (en llatí Apama, en grec antic Ἀπάμα) fou una reina selèucida, esposa de Seleuc I Nicàtor, el fundador de la dinastia. Va ser la mare d'Antíoc I Sòter i d'Aqueu, i de dues princeses: Apama i Laodice.
Segons Flavi Arrià era la filla del noble persa Espitàmenes, el sàtrapa de Sogdiana que dirigia la resistència a Bactriana i Sogdiana contra Alexandre el Gran. Això sembla el més probable, però Estrabó diu que el seu pare es deia Artabazos. Espitamenes, traït pels seus aliats saka, va morir i Apama va caure en mans d'Alexandre el Gran el 328 aC. El 326 aC va ser donada en matrimoni al general Seleuc (futur Seleuc I Nicàtor) a Susa, quan Alexandre el Gran va donar als seus generals esposes asiàtiques. L'any 300 aC Seleuc es va casar a una dama macedònia, Estratonice, però Apama va conservar la seva posició i el 299 aC encara era honorada com a reina a Milet.
Quatre ciutats al menys van rebre el seu nom: Apamea de l'Orontes a Síria, Apamea de Mesene, Apamea de l'Eufrates i Apamea de Pàrtia o Rhagiana, segons diu Estrabó.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1.Apama a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. Vol. I. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 220