Aparicions de la Mare de Déu de Lorda a Can Cerdà
Les aparicions de la Mare de Déu de Lorda a Can Cerdà constitueixen un fenomen religiós esdevingut a Collserola entre 1974 i 1976.[1] Aquest esdeveniment, protagonitzat per Josefa Pepita Pugés,[2] va atraure milers de persones fidels i curioses, i va generar una gran controvèrsia dins de l'Església catòlica.[1] L'espai, situat entre Cerdanyola del Vallès i el barri d'Horta de Barcelona, continua sent un punt d'interès religiós per a alguns devots.[2]
Segons es documenta, el 8 de novembre de 1974, Pepita Pugés, veïna del barri d’Horta de Barcelona, va afirmar haver tingut una revelació de la Mare de Déu, que li va demanar que es dirigís a Can Cerdà, un paratge situat a Collserola, per resar.[2] En arribar-hi, assegurava haver vist la Mare de Déu de Lorda sobre un arbre caigut, que li hauria encomanat resar el rosari els dies 11 de cada mes al mateix lloc.[3] El primer d'aquests rosaris congregà catorze persones el dia 11 de novembre del mateix any. Durant l'oració, Pugés va caure en èxtasi i va afirmar sentir que la Verge es presentava com la «Verge de Catalunya».[1] En una altra ocasió, Pepita Pugés va assegurar que la verge li havia dit: «L'aigua de Can Cerdà curarà l'ànima i el cos, veniu i beveu aigua, netegeu-vos amb ella i pregueu. La vostra ànima quedarà purificada».[3]
Les declaracions de Pugés van captar ràpidament l'atenció dels mitjans de comunicació i de moltes persones creients. L'any 1976, el fenomen va arribar al seu punt àlgid quan diverses emissores de ràdio, com Ràdio Barcelona, i programes televisius, com Informe Semanal de Televisió Espanyola, van cobrir els esdeveniments.[2] L'11 d'abril de 1976, unes quatre mil persones van acudir al lloc, provocant el col·lapse de la carretera d'Horta a Cerdanyola durant diverses hores.[1]
El Bisbat de Barcelona, encapçalat aleshores pel cardenal Narcís Jubany, va rebutjar oficialment les suposades aparicions, declarant que no tenien base sobrenatural.[2] Així mateix, el mossèn de Cerdanyola, Josep Rosell, es va mostrar escèptic i va advertir del risc que grups integristes aprofitessin el fenomen amb finalitats econòmiques. Després del decret eclesiàstic, Pepita Pugés va acceptar la decisió i no va tornar a Can Cerdà fins a la seva mort, el 30 d’agost de 1978.[1]
Tot i el rebuig inicial de l'Església, l'any 1986 es va crear una fundació per promoure activitats relacionades amb les suposades aparicions.[2] Posteriorment, el Bisbat de Barcelona va autoritzar la construcció d'una capella, tot i especificar que no se situés al lloc exacte de les aparicions. L'obra es va retardar per qüestions administratives, i finalment la capella va ser inaugurada l’11 de febrer de 2001.[1] Des d'aleshores, el lloc va continuar rebent visites, especialment els dies 11 de cada mes, quan algunes persones acudien a beure l'aigua de la font, considerada per alguns com a miraculosa.[3]
El recinte de Can Cerdà va ser objecte de crítiques per part d’algunes persones, que van denunciar l’estat de degradació de l’espai. Segons aquests testimonis, la font original estava clausurada, el reixat presentava oxidació i el terreny es trobava en mal estat. Malgrat això, la capella i l’entorn van continuar sent un lloc de pelegrinatge.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Mig segle de les "aparicions de la verge" a Can Cerdà: un fenomen que va col·lapsar Collserola». Tot Cerdanyola, 11-07-2024. [Consulta: 1r desembre 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Cinquanta anys de l’aparició de la Mare de Déu de Lourdes a… Collserola». El Nacional, 01-12-2024. [Consulta: 1r desembre 2024].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Àlvarez, Dany «Font de la Verge». Guiaparcollserola, gener 2011.