Api Claudi Censorí
  | |||||
| Nom original | (la) Ap. Claudius Censorinus | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Biografia | |||||
| Naixement | segle III | ||||
| Mort | 269 | ||||
| |||||
| Activitat | |||||
| Ocupació | polític, militar | ||||
| Període | Alt Imperi Romà | ||||
Api Claudi Censorí (en llatí: Appius Claudius Censorinus), o bé simplement Censorí, va ser un dels trenta tirans segons diu Trebel·li Pol·lió que van voler ocupar el tron de Roma. Visqué en temps de l'emperador Claudi II el Gòtic, i no en el de Gal·liè, quan van actuar la majoria dels trenta tirans.[1]
Pol·lió diu que va dedicar la seva joventut a l'exèrcit, que va ser cònsol romà dues vegades (però no apareix als Fasti), dues vegades prefecte del pretori, tres vegades prefecte de la ciutat i quatre vegades procònsol, i va ocupar diversos càrrecs inferiors. Ja vell i inhabilitat per una ferida honorable rebuda durant la guerra amb els perses, sota Valerià, es va retirar per passar el que li restés de vida a la seva finca a Itàlia, quan va ser proclamat sobtadament emperador per uns soldats amotinats. Va acceptar el nomenament i es creu que va poder adoptar el nom d'Api Claudi per alguna moneda existent, però és dubtós que governés prou temps per emetre monedes. Va rebre la túnica imperial a Bolonya, l'any 270.[1]
Va mostrar des de l'inici una gran determinació per imposar una estricta disciplina, però immediatament va ser assassinat pels mateixos soldats que l'havien elevat al tron. L'haurien enterrat segurament a Bolonya.[2]
Podria ser el mateix personatge que un Victorí a qui Pol·lió anomena Victorí el Jove i que va ser antiemperador també sota Claudi II el Gòtic.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Smith, 1841.
- ↑ Trebel·li Pol·lió, Historia Augusta, ap. Smith, 1841.
Bibliografia[modifica]
- Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 665.