Apocalipsi siríaca de Baruc
| Tipus | obra literària  |
|---|---|
| Llengua | siríac |
| Sèrie | |
| Part de | Peshitta |
L'Apocalipsi siríaca de Baruc, també coneguda com a Baruc 2, és un llibre pseudo-epígraf jueu, escrit a la darreria del segle i, després de la caiguda de Jerusalem l'any 70 o a principi del segle ii. Va ser traduit al català per l'Associació Bíblica de Catalunya.[1]
Malgrat és considerat apòcrif i tampoc no forma part del cànon bíblic del judaisme o de les diferents branques del cristianisme, sí que forma part de la Peixitta, la versió siríaca de la Bíblia. Té 87 capítols.[2] La idea que havia sigut escrit per Baruc, és abandonada.[3] N'existeix una traducció molt lliure en un manuscrit àrab trobat al Mont Sinai.[4] A la primeria del se n'han trobat uns fragment en grec antic, l'Apocalipsi grega de Baruc. Cap del tres permet determinar com era el text original.[5]
Contingut
[modifica]Encara que el Llibre de Jeremies canònic, presenta Baruc (‘el beneït’) com a secretari de Jeremies,[6] l'Apocalipsi de Baruc el tracta, no sòls com a profeta, com al Llibre de Baruc, sinó que a més a més li atorga un paper encara més important que el de Jeremies.
Aquest llibre apocalíptic té un estil similar a les escriptures atribuïdes a Jeremies: una mescla d'oracions, lamentacions i visions. Els erudits el consideren com una reacció a la caiguda de Jerusalem i la destrucció del Temple de Jerusalem. Segons el text, els objectes sagrats del temple van ser rescatats per àngels i van ser conservats per quan el Temple sigui reconstruït.[1]
La primera part del llibre tres dejunis, cada un seguit per tres visions i després per tres discursos al poble. Les visions són notables per la seva discussió de la teodicea, el problema del mal i un èmfasi en la predestinació. En els capítols 56 i 74, l'àngel Ramiel fa una interpretació messiànica de la visió de Baruc de «les aigües negres i les aigües blanques», al qual explica el sentit de la història del pecat i la redempció.[1]
La segona part del text és una llarga carta de Baruc a «les nou i mitja tribus» (76-86), que explica la importància i la primacia de la Torà (llei jueva). Molts erudits pensen que originalment era un document separat.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Baruc 2». Bíblia catalana. Associació Biblica de Catalunya. [Consulta: 19 gener 2025].
- ↑ Toy, Crawford Howell; Ginzberg, Louis. «Baruch, Apocalypse of (Syrica)». A: Jewish Encyclopedia: Baruc, Apocalypse of (Syriac) (en anglès). The Kopelman Foundation, 2001-2002.
- ↑ «llibre de Baruc». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Kirby, 2001-2013.
- ↑ Klijn, 1985, p. 193.
- ↑ «Baruc». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Bibliografia
[modifica]- Traducció en català: «Baruc 2». Bíblia catalana. Associació Biblica de Catalunya. [Consulta: 19 gener 2025].
- Klijn, A.F.J.. «The Syriac Apocalypse of Baruch». A: De Jonge, Marinus (ed.). Outside the Old Testament. edició digital en línia 1999. Londres: Cambridge University Press, 1985, p. 193-213 (Cambridge Commentaries on Writings of the Jewish & Christian World 200BC to AD 200 núm. 4). ISBN 978-0-521-24249-3.
- Kneucker, Johann Jacob. Das Buch Baruch [El llibre de Baruc] (en alemany). facsímil 2024. Antigonos, 1879, p. 378. ISBN 978-3-386-95645-1.
- Bogaert, Pierre. Introduction, traduction du syriaque et commentaire par Pierre Bogaert (en francès). París: Les Editions du Cerf, 1969, 1969, p. 528 & 281 (Sources chrétiennes 144).
- Kirby, Peter. «2 Baruch» (en anglès). Early Jewish Writings, 2001-2013.
- Violet, Bruno; Gressmann, Hugo. Die Apokalypsen des Esra und des Baruch in deutscher Gestalt: (en grec antic, alemany). facsímil de 2015. Berlín: de Gruyter, 1924 (Die griechischen christlichen Schriftsteller der ersten Jahrhunderte núm. 32). DOI 10.1515/9783110299113. ISBN 9783110299113.