Apollo 14

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Apollo 14
	; Alan Shepard a la Lluna amb la bandera dels Estats Units (fotografia presa per Edgar Mitchell el febrer del 1971)
Tipus de missió	vol espacial tripulat, aterratge lunar i satèl·lit artificial
Operador	NASA
NSSDCA ID	1971-008A
Núm. SATCAT	04900
Durada de la missió	9 dies, 1 minut i 58 segons
Propietats de la nau
Nau espacial	mòdul de comandament i servei de l'Apollo 14 ; mòdul lunar de l'Apollo 14
Fabricant	North American Aviation; Grumman Corporation
Massa	50.404,1 kg; 5.207,8 kg
Tripulació
	; D'esquerra a dreta: Roosa, Shepard, Mitchell
	Membres Alan Shepard (comandant); Stuart Roosa (pilot de mòdul de comandament); Edgar Mitchell (pilot del mòdul lunar) ;
Indicatiu	Kitty Hawk; Antares
Inici de la missió
Llançament espacial
Data	31 gener 1971
Lloc	plataforma de llançament 39A, complex de llançament 39
Vehicle de llançament	Saturn V
Fi de la missió
Amaratge
Data	9 febrer 1971
Lloc	oceà Pacífic ; 27° 01′ S, 172° 39′ O / 27.02°S,172.65°O
Recuperat per	USS New Orleans
Tipus d'òrbita	Activitat orbital
Activitat orbital a la Lluna
Component de la missió	mòdul de comandament i servei de l'Apollo 14
Inserció	4 febrer 1971
Sortida	7 febrer 1971
Tipus d'òrbita	òrbita lunar
Periàpside	16,9 km
Apoàpside	108,9 km
Període	120 min
Òrbites realitzades	34
Aterratge lunar
Component de la missió	mòdul lunar de l'Apollo 14
Data	5 febrer 1971
Lloc	Fra Mauro; 6° 04′ S, 16° 58′ O / 6.06°S,16.97°O
Retorn	6 febrer 1971
Acoblament	1r febrer 1971
Desacoblament	5 febrer 1971
Acoblament	6 febrer 1971
Desacoblament	6 febrer 1971
	Programa Apollo ← Apollo 13 Apollo 15 →

L'Apollo 14 va ser el catorzè vol del programa Apollo (denominat oficialment AS-509), llançat en direcció a la Lluna el 31 de gener de 1971 mitjançant un coet del tipus Saturn V.^[1]

Va aconseguir efectuar l'allunatge amb el mòdul de descens (LM) batejat Antares en la zona de Fra Mauro a 3,645° S 17,471° W^[2] duent com tripulants a Alan B. Shephard i Edgar D. Mitchell, mentre Stuart A. Roosa romania en el mòdul de comandament (CM) anomenat Kitty Hawk.^[3]

Tripulació

Posició	Astronauta
Comandant	Alan B. Shepard, Jr. Segon i últim vol espacial
Pilot Mòdul de Comandament	Stuart A. Roosa Únic vol espacial
Pilot Mòdul Lunar	Edgar D. Mitchell Únic vol espacial

En 2014, Mitchell és l'únic membre supervivent de la tripulació; Roosa va morir en 1994 de pancreatitis i Shepard en 1998 de leucèmia.

Tripulació de reserva

Posició	Astronauta
Comandant	Eugene A. Cernan
Pilot Mòdul de Comandament	Ronald E. Evans, Jr.
Pilot Mòdul Lunar	Joe H. Engle
La tripulació de reserva (amb Harrison Schmitt substituint Engle) es convertiria en la tripulació principal de l'Apollo 17.

Tripulació de suport

Directors de vol

Pete Frank, equip taronja
Glynn Lunney, equip negre
Milton Windler, equip granat
Gerald D. Griffin, equip daurat

Paràmetres de missió

Massa: CSM 29.240 kg; LM 15.264 kg
Perigeu: 183,2 km
Apogeu: 188,9 km
Inclinació: 31,12°
Període: 88,18 min

Perilluna: 108,2 km
Apolluna: 314,1 km
Inclinació: °
Període: 120 min
Zona d'aterratge: 3.64530° S – 17.47136° W o
3° 38' 43.08" S – 17° 28' 16.90" W

Acoblament LM – CSM

Desacoblat: 5 de febrer de 1971 – 04:50:43 UTC
Acoblat: 6 de febrer de 1971 – 20:35:42 UTC

EVAs

EVA 1

Inici: 5 de febrer de 1971, 14:42:13 UTC
Shepard – EVA 1
Va trepitjar la Lluna: 14:54 UTC
Tornada LM: 19:22 UTC

Mitchell – EVA 1
Va trepitjar la Lluna: 14:58 UTC
Tornada LM: 19:18 UTC

Fi: 5 de febrer 19:30:50 UTC
- Duració: 4 hores, 47 minuts, 50 segons

EVA 2

Inici: 6 de febrer de 1971, 08:11:15 UTC
Shepard – EVA 2
Va trepitjar la Lluna: 08:16 UTC
Tornada LM: 12:38 UTC

Mitchell – EVA 2
Va trepitjar la Lluna: 08:23 UTC
Tornada LM: 12:28 UTC

Fi: 6 de febrer 12:45:56 UTC
- Duració: 4 hores, 34 minuts, 41 segons

Galeria

L'astronauta de l'Apollo 14 Ed Mitchell trepitja la Lluna
Shepard i Mitchell col·loquen una bandera estatunidenca sobre la superfície lunar
Imatge reprocessada de Lunar Orbiter 3 presa en 1967 i utilitzada en la planificació de missions. La imatge és una mica obliqua i cap al sud en un angle d'il·luminació d'aproximadament 34 graus de l'esquerra (est).
Zona d'aterratge de l'Apollo 14, fotografia de LRO
Foto posterior del lloc d'aterratge presa per LRO

Referències

↑ Young, Anthony. The Saturn V F-1 engine: powering Apollo into history (en anglès). Springer Praxis Books, 2000, p.238. ISBN 978-0-387-09629-2.
↑ Ulivi, Paolo; Harland, David Michael; Zhou, Chaochen. Lunar exploration: human pioneers and robotic surveyors (en anglès). Springer Praxis Books, 2004, p.152. ISBN 978-1-85233-746-9.
↑ Harland, David Michael. Exploring the Moon: The Apollo Expedition (en anglès). Springer Praxis Books, 2008, p.238. ISBN 978-0-387-74638-8.

Bibliografia complementària

Brzostowski, M.A., and Brzostowski, A.C., Archiving the Apollo active seismic data, The Leading Edge, Society of Exploration Geophysicists, April, 2009.
Chaikin, Andrew. A Man on the Moon: The Voyages of the Apollo Astronauts. Londres: Michael Joseph, 2009. ISBN 978-0-14-104183-4. OCLC 310154550. LCCN 93048680.
Lattimer, Dick. All We Did Was Fly to the Moon. 1. Alachua, FL: Whispering Eagle Press, 1985. ISBN 0-9611228-0-3.

Vegeu també

Enllaços externs

"Apollo 14" a Encyclopedia Astronautica
«Apollo Mission Traverse Maps». USGS. Arxivat de l'original el 19 de setembre 2006. [Consulta: 30 novembre 2014].– United States Geological Survey (USGS)
«Apollo Mission Traverse Maps». USGS. Arxivat de l'original el 24 setembre 2006. – Several maps showing routes of moonwalks
Apollo 14 Science Experiments at the Lunar and Planetary Institute

[1] Young, Anthony. The Saturn V F-1 engine: powering Apollo into history (en anglès). Springer Praxis Books, 2000, p.238. ISBN 978-0-387-09629-2.

[2] Ulivi, Paolo; Harland, David Michael; Zhou, Chaochen. Lunar exploration: human pioneers and robotic surveyors (en anglès). Springer Praxis Books, 2004, p.152. ISBN 978-1-85233-746-9.

[3] Harland, David Michael. Exploring the Moon: The Apollo Expedition (en anglès). Springer Praxis Books, 2008, p.238. ISBN 978-0-387-74638-8.

[1]

[2]

[3]

Programa Apollo
Proves de coets	SA-1 SA-2 SA-3 SA-4 SA-5 AS-203 (Apollo 2)	Insígnia del programa Apollo
Proves d'avortaments	QTV Pad Abort Test-1 A-001 A-002 A-003 Pad Abort Test-2 A-004
Proves amb naus no funcionals	A-101 A-102 A-103 A-104 A-105
Missions no tripulades	AS-201 AS-202 (Apollo 3) Apollo 4 Apollo 5 Apollo 6 Skylab 1
Missions OTB	Apollo 7 Apollo 9 Skylab 2 Skylab 3 Skylab 4 Programa de proves Apollo-Soiuz
Missions lunars	Apollo 8 Apollo 10 Apollo 11 Apollo 12 Apollo 13 Apollo 14 Apollo 15 Apollo 16 Apollo 17
Llançadores	Saturn I Saturn IB Saturn V Motor F-1 Motor J-2
Altres	Apollo 1 (AS-204) Mòdul de comandament i servei Apollo Mòdul lunar Missions cancel·lades