Saturn IB

El Saturn IB (o Saturn 1B) fou una versió millorada del coet Saturn I, amb un segon tram molt més potent, el S-IVB. Va ser produït per les empreses Chrysler (tram S-IB) i McDonnell Douglas (tram S-IVB). Es considera l'antecessor del poderós Saturn V, destinat a provar el mòdul de comandament per vols en òrbita terrestre. Al contrari que l'anterior Saturn I, l'IB tenia prou càrrega útil per posar tant el mòdul de comandament com el mòdul lunar en òrbita terrestre. Això el va fer molt valuós per realitzar proves amb les naus de l'Apollo mentre el Saturn V que l'enviaria més tard a la Lluna estava encara en procés de desenvolupament.

Especificacions

Paràmetre	S-IB - 1r tram	S-IVB - 2n tram	Unitat d'instruments	Adaptador Nau-ML
Altura (m)	25.5	17.8	9.1	8.5
Diàmetre (m)	6.6	6.6	6.6	6.6 i s'estreny fins a 3.9
Massa bruta (kg)	458,107	119,920	1,980	1,837
Massa en el buit (kg)	45,267	13,311	N/A	N/A
Motors	Vuit H-1	Un J-2	N/A	N/A
Empenyiment (kN)	7,582	1,020	N/A	N/A
I_sp (s)	288	421	N/A	N/A
I_sp (kN·s/kg)	2.82	4.13	N/A	N/A
Durada combustió (s)	150	470	N/A	N/A
Propel·lent	LOX/RP-1	LOX/LH2	N/A	N/A

Tram S-IB

El primer tram és un coet de vuit motors per a missions d'òrbita terrestre. Es compon de nou tancs de propel·lent, vuit aletes, un conjunt d'estructures per a l'impuls, vuit motors H-1 i altres components. Els contenidors de propel·lent consisteixen en vuit tancs Redstone (quatre contenen LOX i quatre contenen RP-1) agrupats al voltant d'un tanc PGM-19 Jupiter, que conté LOX. Els quatre motors exteriors poden ser dirigits per controlar el coet.

Altura: 25,5 m
Diàmetre: 6,6 m
Nombre d'aletes: 8
Envergadura: 5,5 m
Motors: 8 H-1
Empenyiment: 7,1 MN
Combustible: RP-1 (querosè refinat) 155 m³
Oxidant: Oxigen líquid (LOX) 250 m³
Durada de la combustió: 2,5 min
Altitud després de la combustió: 68 km

Tram S-IVB

El segon tram (S-IVB-200) és similar al tercer tram (S-IVB-500) del Saturn V, amb l'excepció de l'adaptador intertram, petits mòduls auxiliars de control de la propulsió i la manca de capacitat de reinicialitzar el motor per col·locarse en òrbita. És propulsat per un únic motor J-2. Els tancs de carburant i oxidant compartien una "mampara comuna". Això reduïa el pes del coet en deu tones i la seva distància en tres metres.

Altura: 17,8 m
Diàmetre: 6,6 m
Nombre d'aletes: 0
Motors: 1 J-2
Empenyiment: 890 kN
Combustible: Hidrogen líquid (LH2) 242 m³
Oxidant: Oxigen líquid (LOX) 76 m³
Durada de la combustió: 7 min aprox.
Altitud després de la combustió (pel Saturn IB): òrbita

Durada del vol

Launch Event	Time (s)	Altitude (km)
Ordre d'ignició	-3,02	.
Primer moviment	-0,19	.
Enlairament	0,00	.
Maniobra d'orientació	10,0	.
Maniobra de rotació	10,0	.
Final maniobra de rotació	38,0	.
Mach U	62,18	7,63
Max Q	75,5	12,16
Freeze Tilt	134,40	.
Final combustió motor intern	140,65	.
Final combustió motor extern	144,32	.
Encesa coets Ullage	145,37	.
Separació S-IB / S-IVB	145,59	.
Ignició S-IVB	146,97	.
Final de combustió coets Ullage	148,33	.
Separació coets Ullage	156,58	.
Separació LES	163,28	.
Maniobra d'orientació	613,95	.
Separació S-IVB	616,76	.
Posada en òrbita	626,76	.
Inici seqüència separació Nau/CSM	663,11	.
Separació de la nau	728,31	.

Vehicles i llançaments

Muntatge per a subjectar el Saturn IB mentre és transportat al LC-39B en la plataforma mòbil

Els Saturn IB originals per l'Apollo van ser llançats des de l'LC-34 i l'LC-37, a Cap Canaveral (Florida, EUA).

El Saturn IB es va tornar a fer servir més tard per a vols tripulats de l'Skylab i el Projecte de prova Apollo-Soyuz. Els models usats llavors ja no tenien la combinació alternada de tancs negres i blancs que servien de distintiu per a les primeres produccions d'aquests. Aquests llançaments van ser realitzats des de l'LC-39B, Centre Espacial Kennedy, fent servir un muntatge de bastides que subjectaven el coet fins a l'altura del braç d'accés per a la tripulació de la plataforma mòbil del llançador.

Número de sèrie	Nom de la missió	Massa de la nau (kg)	Data de llançament	Notes
SA-201	AS-201	20.820	26 de febrer de 1966	Prova no tripulada suborbital del Bloc I del CSM
SA-203	AS-203	-	5 de juliol de 1966	Prova no tripulada del comportament en òrbita de LH2 sense carburar per donar suport al disseny de reinici de l'S-IVB-500
SA-202	AS-202	25.810	25 d'agost de 1966	Prova no tripulada suborbital del Bloc I del CSM
SA-204	Apollo 1	20.412	Havia de ser el primer vol tripulat orbital de prova del Bloc I del CSM. Un incendi a la cabina causà la mort dels astronautes i va danyar el CM durant un assaig abans del llançament previst pel 21 de febrer de 1967
SA-204	Apollo 5	14.360	22 de gener de 1968	Prova de vol orbital no tripulat del mòdul lunar, va utilitzar el vehicle de llançament de l'Apollo 1
SA-205	Apollo 7	16.520	11 d'octubre de 1968	Prova de vol orbital tripulat del Bloc II del CSM
SA-206	Skylab 2	19.979	25 de març de 1973	El Bloc II del CSM va transportar la primera tripulació a l'estació en òrbita Skylab
SA-207	Skylab 3	20.121	28 de juliol de 1973	El Bloc II del CSM va transportar la segona tripulació a l'estació en òrbita Skylab
SA-208	AS-208	CSM-119 a l'espera del rescat de l'Skylab 3; no necessària
SA-208	Skylab 4	20.847	16 de novembre de 1973	El Bloc II del CSM va transportar la tercera tripulació a l'estació en òrbita Skylab
SA-209	AS-209	CSM-119 a l'espera del rescat de l'Skylab 4 i més tard de l'Apollo-Soyuz; no necessària
SA-209	Skylab 5	Missió del CSM planejada per a mantenir l'Skylab en òrbita mentre es preparava el transbordador espacial; cancel·lada
SA-210	ASTP	16.780	15 de juliol de 1975	CSM de l'Apollo amb un mòdul d'adaptació especial, junt amb el Soyuz 19. Últim vol del Saturn IB.
SA-211	Sense fer servir. Primer tram rebutjat.^[1] Tram S-IVB convertit i utilitzat en l'estació espacial Skylab.
SA-213	Només construït el primer tram. Rebutjat sense fer servir.^[1]
SA-214	Només construït el primer tram. Rebutjat sense fer servir.^[1]

Hi ha tres llocs on estan exposats els vehicles Saturn 1B (o parts d'aquests):

El model SA-209 està exposat al Centre Espacial Kennedy (Florida, EUA). Degut a una corrosió severa, els motors del primer tram i el mòdul de comandament van ser reemplaçats per duplicats en els anys 1993-1994.^[2]
El primer tram de l'SA-211 està exposat juntament amb el tram S-IVB-S ("Battleship") a l'Alabama Welcome Center a Ardmore (Alabama).^[2]
El tram S-IVB de l'SA-211 va ser reconvertit en una maqueta a mida real del Skylab i està exposat al U.S. Space and Rocket Center a Huntsville (Alabama, EUA).^[2]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 «Història del Saturn 1B». [Consulta: 1r novembre 2009].
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 «Fotografies dels diferents Saturn IB en exposició».

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Saturn IB

http://www.apollosaturn.com/ (anglès)
http://www.spaceline.org/rocketsum/saturn-Ib.html (anglès)
NASA Marshall Spaceflight Center, PDF, 30 de setembre del 1972 (anglès)
PDF (anglès)

[us_SIB-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 «Història del Saturn 1B». [Consulta: 1r novembre 2009].

[expo-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 «Fotografies dels diferents Saturn IB en exposició».

[1]

[2]

Programa Apollo
Proves de coets	SA-1 SA-2 SA-3 SA-4 SA-5 AS-203 (Apollo 2)	Insígnia del programa Apollo
Proves d'avortaments	QTV Pad Abort Test-1 A-001 A-002 A-003 Pad Abort Test-2 A-004
Proves amb naus no funcionals	A-101 A-102 A-103 A-104 A-105
Missions no tripulades	AS-201 AS-202 (Apollo 3) Apollo 4 Apollo 5 Apollo 6 Skylab 1
Missions OTB	Apollo 7 Apollo 9 Skylab 2 Skylab 3 Skylab 4 Programa de proves Apollo-Soiuz
Missions lunars	Apollo 8 Apollo 10 Apollo 11 Apollo 12 Apollo 13 Apollo 14 Apollo 15 Apollo 16 Apollo 17
Llançadores	Saturn I Saturn IB Saturn V Motor F-1 Motor J-2
Altres	Apollo 1 (AS-204) Mòdul de comandament i servei Apollo Mòdul lunar Missions cancel·lades