Apol·lo de Veïs
  | |
| Tipus | estàtua |
|---|---|
| Creador | Vulca |
| Creació | dècada del 550 aC |
| Data de descobriment o invenció | 1916 |
| Lloc de descobriment | Portonaccio |
| Moviment | art etrusc |
| Material | terracota |
| Mida | 180 ( ) cm |
| Col·lecció | Museu Nacional Etrusc (Roma Capitale) |
L' Apol·lo de Veïs és una estàtua etrusca realitzada en terracota. De mida major que el natural, pintat, representant un Apol·lo, datada cap a anys 550 aC- 520 aC. Està realitzada en l'estil etrusc arcaic tardà o jònic «internacional».[1]
Es troba exposada al Museu Nacional Etrusc de Villa Giulia a Roma.[1]
Lloc de la troballa
[modifica]Fou descobert l'any 1916 al temple de Portonaccio, un santuari construït en honor de la deessa de la saviesa i les arts Menrva (per als etruscs o Minerva per als romans), un dels més importants d'Etruria, pertanyent a l'antiga ciutat etrusca de Veïs, avui regió italiana de l'Alt Laci.
Autor
[modifica]L'escultura se li atribueix a l'escultor etrusc Vulca, l'únic artista etrusc del que es coneix el nom.[2]
Estil i característiques tècniques
[modifica]Aquesta escultura pertany a l'art etrusc, amb importantíssima influència de l'art escultòric grec. L'estàtua mesura 1,80 metres d'alt i està realitzada en terracota, el material més usat a les escultures etrusques.
Formava part d'una escena d'Apol·lo i Hèracles lluitant per la Cérvola de Cerinea, dotze metres per sobre del sòl, sobre bigues a l'Acroteri del Santuari de Minerva de Portonaccio, prop de Veïs. Apol·lo, vestit amb una túnica i capa curta, avança cap a la seva esquerra amb el seu braç dret estirat i doblegat (el seu braç esquerre està cap al sòl potser amb un arc a la seva mà); Hèrcules, amb la cérvola lligada al voltant de les seves cames, s'estira cap a la dreta, inclinant-se per atacar amb la seva porra i amb el seu tors en una corba violenta.[3]
L'estàtua va ser trobada dempeus, resistint els atacs dels romans a la ciutat de Veïs, la primera ciutat etrusca conquistada per Roma.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Horst Woldemar Janson; Anthony F. Janson History of Art: The Western Tradition. Prentice Hall Professional, 2003, p. 172–. ISBN 978-0-13-182895-7.
- ↑ Barbara E. Borg. A Companion to Roman Art. Wiley, 9 setembre 2015, p. 97–. ISBN 978-1-118-88609-0.
- ↑ Giuliano Bonfante; Larissa Bonfante The Etruscan Language: An Introduction, Revised Edition. Manchester University Press, 2002, p. 17–. ISBN 978-0-7190-5540-9.
Fonts
[modifica]- Spivey, Nigel. Etruscan Art. Londres: Thames and Hudson, 1997.