Apol·lodor de Falèron
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | dècada del 420 aC  Palaio Faliro (Grècia) (en)  |
| Mort | segle V aC Atenes (Grècia) |
| Activitat | |
| Ocupació | filòsof |
| Període | Antiguitat clàssica |
| Professors | Sòcrates |
Apol·lodor de Falèron (en llatí Apollodorus, en grec Άπολλόδωρος) fou un grec natural de Falèron[1] destacat i fervorós seguidor de Sòcrates, però incapaç d'entendre la saviesa del seu mestre, i es mostrava descontent amb els seus ensenyaments. Això li va portar el sobrenom de μανικὸς (excèntric). A la mort de Sòcrates, va tenir un atac de nervis i es va posar a plorar amb fortes lamentacions. Claudi Elià diu que abans que morís, va oferir a Sòcrates un vestit de roba fina perquè la seva mort fos respectable. Plató el menciona en els als seus diàlegs, sobretot a El convit.[2]
Referències
[modifica]- ↑ a l'Àtica
- ↑ 23.Apollodorus a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 235