Api Claudi Centó
Nom original | (la) Ap.Claudius Centho |
---|---|
Biografia | |
Naixement | antiga Roma |
Mort | valor desconegut valor desconegut |
Edil curul | |
179 aC – 179 aC | |
Pretor | |
175 aC – 175 aC | |
Procònsol | |
174 aC – 174 aC | |
Legat | |
170 aC – 170 aC | |
Procònsol | |
169 aC – 168 aC | |
Legat | |
154 aC – 154 aC | |
Governador romà | |
Activitat | |
Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma |
Període | República Romana mitjana |
Família | |
Família | Claudi Centó |
Pares | Gai Claudi Centó i valor desconegut |
Germans | Caius Claudius Centho (presumiblement) |
Parents | Gai Claudi Centó, avi (presumiblement) |
Premis | |
|
Api Claudi Centó (llatí: Appius Claudius Cento) va ser un magistrat romà del segle ii aC. Era probablement net de Gai Claudi Centó i germà del general Gai Claudi Centó. Formava part de la gens Clàudia, i era de la família dels Claudi Centó.
Va ser edil curul l'any 178 aC i pretor el 175 aC, rebent com a província la Hispània Citerior, on va derrotar els revoltats celtibers i va rebre els honors d'una ovació.[1]
Tercera Guerra Macedònica
[modifica]El 173 aC va ser enviat a Tessàlia on va posar pau en els conflictes locals. El 172 aC va ser un dels membres de l'ambaixada enviada al Regne de Macedònia per presentar les exigències romanes al rei Perseu de Macedònia durant la Tercera Guerra Macedònica. L'any 170 aC va ser legat del cònsol Aulus Hostili Mancí i enviat a Il·líria amb 4.000 homes, però va ser derrotat prop d'Uscana.
Tercera guerra il·líria
[modifica]L'any 168 aC, Luci Anici Gal,[2] que estava estacionat a Apol·lònia d'Il·líria va reunir-se amb el gros de les forces romanes que dirigia Api Claudi Centó a la vora del riu Genusos en assabentar-se d'una possible aliança entre Perseu de Macedònia i Gentius del Regne d'Il·líria, i va conquerir el regne en trenta dies.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Fasti Triumphales
- ↑ (anglès) John Drogo Montagu, Battles of the Greek and Roman Worlds: A Chronological Compendium of 667 Battles to 31Bc', p. 47 ISBN 1853673897
- ↑ Livi, Titus. The History Of Rome (en anglès). 6. Kessinger Publishing, 2004, p. 167. ISBN 141916631X.