Aproximació instrumental
Un procediment d'aproximació instrumental o aproximació per instruments, és una sèrie de determinades maniobres que realitzen aeronaus que operen sota regles de vol instrumental per a la transició ordenada des de l'inici de l'aproximació a un aeroport fins a l'aterratge, o fins a un punt en el que es pot procedir amb aterratge visual.[1][2] Aquest concepte també es coneixia anteriorment com aproximació sense visibilitat o aproximació a cegues, encara que aquests termes han caigut en desús.
Dins de les aproximacions instrumentals hi han dos tipus de diferències: les de precisió i les de no precisió. Les aproximacions instrumentals de precisió es guien mitjançant informació tant lateral (transmesa pel localitzador) com vertical (transmesa per la senda de planatge). Les aproximacions de no precisió en canvi tan sols ofereixen informació lateral sobre el curs que segueix l'aeronau.[3]
Referències
[modifica]- ↑ García de la Cuesta, Juan. Terminología aeronáutica. Ediciones Díaz de Santos, 2003. ISBN 84-7978-579-9.
- ↑ «Instrument Approach Procedure». A: Pilot/Controller Glossary (P/CG). Federal Aviation Administration, 26 d'agost de 2010.
- ↑ «Contact Approach». A: Federal Aviation Administration. Aeronautical Information Manual. U.S. Department of Transportation, 11 de febrer de 2010, p. 5-4-24.