Apuanita

Apuanita
Fórmula química	Fe2+Fe₄3+Sb₄3+O₁₂S
Epònim	Apuan Alps (en)
Localitat tipus	mina Buca della Vena, Ponte Stazzemese, Stazzema, Província de Lucca, Toscana, Itàlia
Classificació
Categoria	òxids > antimonits
Nickel-Strunz 10a ed.	4.JA.25
Nickel-Strunz 9a ed.	4.JA.25
Dana	45.1.9.1
Propietats
Sistema cristal·lí	tetragonal
Estructura cristal·lina	a = 8,372Å; c = 17,974Å;
Grup puntual	4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal
Color	negre
Exfoliació	perfecta en {110}
Duresa	4 a 5
Lluïssor	metàl·lica
Diafanitat	opaca
Densitat	5,33 g/cm³ (mesurada); 5,22 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1978-069
Any d'aprovació	1979
Símbol	Apu
Referències

L'apuanita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el seu nom dels Alps Apuans, la serralada on es troba el lloc on va ser descoberta.

Característiques

L'apuanita és un òxid de fórmula química Fe²⁺Fe₄³⁺Sb₄³⁺O₁₂S. Cristal·litza en el sistema tetragonal. Es troba normalment de manera massiva; rarament en forma de cristalls prismàtics o tabulars. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 4 i 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'apuanita pertany a «04.JA - Arsenits, antimonits, bismutits; sense anions addicionals, sense H₂O» juntament amb els següents minerals: leiteïta, reinerita, karibibita, kusachiïta, schafarzikita, trippkeïta, versiliaïta, schneiderhöhnita, zimbabweïta, ludlockita, paulmooreïta, estibivanita i chadwickita.

Formació i jaciments

Es troba en dipòsits de ferro, en barita; formada per processos metamòrfics de baix grau en el contacte entre fil·lites i dolomies. Sol trobar-se associada a altres minerals com: versiliaïta, pirita, magnetita, hematites o barita. Va ser descoberta l'any 1979 a la mina Buca della Vena, a Ponte Stazzemese (Toscana, Itàlia), l'únic indret on se n'ha trobat.