Vés al contingut

Aqüeducte d'en Gili

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Aqüeducte d'en Gili
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusAqüeducte i pont Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Estil arquitectònicarquitectura popular Modifica el valor a Wikidata
Altitud89 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaTiana (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSobre la riera d'en Font Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 28′ 48″ N, 2° 16′ 16″ E / 41.479868°N,2.271032°E / 41.479868; 2.271032
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC36931 Modifica el valor a Wikidata

L'aqüeducte d'en Gili és una obra de Tiana (Maresme) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Actualment resta desaparegut per causa de la urbanització de la riera de Tiana.[1]

Descripció

[modifica]

Es tracta de l'aqüeducte de les aigües de Dosrius, que tenia set arcs que des d'aquesta població portaven l'aigua a Barcelona.[2]

Història

[modifica]

Fins a mitjan segle xix la vall de Dosrius era una zona d'aiguamolls. El 1860 es constituí l'empresa Palau-Garcia i Cia., que adquirí el dret de drenar la zona i conduir fins a Barcelona les aigües d'un gran nombre de propietats i construí tot un sistema de distribució a base de canals i d'un dic subterrani que ha arribat fins als nostres dies (amb un brancal vers Mataró). Després de diverses cessions, l'empresa passa a ser propietat, des del 1867, de la companyia Aigües de Barcelona. (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. VI).[2]

Al terme municipal de Tiana hi ha tres aqüeductes: el del Fondo d'en Guinart, el de Ragull i el d'en Gili.[2]

Respecte al nom de l'aqüeducte, val a dir que hi existeix el Mas d'en Gili (41° 28′ 28″ N, 2° 16′ 39″ E / 41.474504°N,2.277467°E / 41.474504; 2.277467), que podria estar relacionat amb la proximitat de l'obra hidràulica anomenada l'aqüeducte d'en Gili.[3] També hom relata l'existència de dues mines d'aigua a les terres de la masia amb canalització cap a la tiera d'en Gili, que és tributària de la riera d'en Font.[4]

Referències

[modifica]
  1. «Segle XIX - La ruta de l'aigua: recorregut per l'aqüeducte de Dosrius a Barcelona». Josep Ramis Nieto, 12-06-2016. [Consulta: 25 agost 2020]. «8. Els aqüeductes de Tiana A Tiana hi havia dos aqüeductes dels quals no hi ha rastre material o documental. El primer quedaria a llevant de la riera de Tiana (aqüeducte d'en Gili) i un segon a ponent (aqüeducte d'en Guitart / 41.477925, 2.264158)»
  2. 2,0 2,1 2,2 «Aqüeducte d'en Gili». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural. [Consulta: 2 juny 2020].
  3. «Can Gili (Montgat - Maresme)». Pobles de Catalunya. [Consulta: 25 agost 2020].
  4. «Mapes de Patrimoni cultural-MINES D'AIGUA DE CAN GILI. Montgat». Diputació de Barcelona. [Consulta: 25 agost 2020].