Ca l'Alemany (Badalona)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Construcció | Edifici original s. XV Reformes segle xviii | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Badalona (Barcelonès) | |||
| Localització | Vall de Betlem o de Sant Jeroni, Canyet, Badalona (Barcelonès) | |||
| ||||
| Format per | Aqüeducte de Ca l'Alemany | |||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 20550 | |||
| Id. IPAPC | 13302 | |||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Aqüeducte de Ca l'Alemany | ||||
| Id. IPAC | 20551 | |||
Ca l'Alemany és una antiga masia del barri de Canyet de Badalona (Barcelonès), situada a la vall de Betlem o de Sant Jeroni, a prop del turó de Montigalà, a mig camí entre la ciutat, marcada per la B-20, i el monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Actualment només en resten ruïnes, la part millor conservada de les quals són el safareig del pati i els arcs que l'acompanyen. Tot i el seu estat, actualment està protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. Una excavació arqueològica va constatar la presència d'una vil·la romana anterior, que hauria deixat pas, posteriorment, a la masia. Malgrat el seu estat, continua sent un element característic del paisatge de la vall de Sant Jeroni.
Masia
[modifica]La masia original era del segle xv, va tenir reformes i ampliacions posteriors; estava construïda amb tapial i la façana de llevant era de maçoneria. Les llindes i els brancals eren fets de pedra.[1] Actualment les restes de l'edifici principal estan molt degradades i tampoc en resten les cobertes. No obstant això, encara és visible la bassa o safareig quadrat envoltat d'un reduït pati i una galeria d'arcs de mig punt fets amb totxana.[2][3]
Aqüeducte de Ca l'Alemany
[modifica]
Entre la masia i el monestir de Sant Jeroni de la Murtra hi ha l'aqüeducte de ca l'Alemany. Va ser construït probablement al segle xix o a principi del segle xx. És una estructura feta de pedra de sis arcs realitzats en maó. A través d'una canonada soterrada es transportava l'aigua des la mina de ca l'Alemany fins a una caseta, avui en ruïnes, des d'on es distribuïa a la resta de la masia.[4]
Història
[modifica]Situada sobre una vil·la romana, excavada inicialment el 1975 per Marta Prevosti i col·laboradors del Museu de Badalona, on es van trobar restes ibèriques i romanes.[2][5] Era un edifici benestant d'època de l'Alt Imperi; constava de nou habitacions, tenia una piscina adossada que contenia restes de pintures amb motius de dofins[2] i unes sales termals. Entre la fi del segle ii i mitjan segle iii, s'inutilitzen les sales termals i s'instal·la un forn metal·lúrgic, corresponent a la transformació de la part de la vil·la residencial a productiva.[6]
Com en altres casos semblants, la masia se superposarà a la vil·la.[7] Les primeres referències documentals de la masia són de 1300, quan s'esmenta el Mas Carcerenya. El seu nom canviarà segons el propietari; el 1418 és documentada com Mas Nadal de Baix, i des de 1619 com Ca l'Alemany, el qual ha acabat conservant. Va ser propietat d'aquesta darrera família i després va passar als marquesos de Llió, que també eren propietaris de Can Mora. El 1717 va esdevenir una masia senyorial, es va refer i millorar, i se li afegirà la bassa i les glorietes.[1][2]
La masia va quedar abandonada a final del segle xx. Víctima de diversos actes vandàlics, en primer lloc fou arrasat el seu interior i mobiliari, després fou destruïda la teulada i el sostre s'enfonsà. Poc després l'edifici era cremat totalment i la bodega també en quedava afectada. L'Ajuntament aconseguí salvar únicament una premsa de vi datada de l'any 1830, que fou desmuntada i traslladada al Museu.[8]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Padrós, Joan Antoni; Lladó, Francesc. «Ca l'Alemany (runes)». Pla especial de protecció del patrimoni. Badalona: Ajuntament de Badalona, octubre 1980. Arxivat de l'original el 19 d'abril 2014. [Consulta: 19 abril 2014].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Ca l'Alemany». Inventari del patrimoni arquitectònic del Parc de la Serralada de Marina. Diputació de Barcelona, octubre 2001.
- ↑ «Ruïnes de la masia de Ca l'Alemany». Pat.mapa - Arquitectura. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 19 abril 2014].
- ↑ «L'aigua i el patrimoni històric industrial a la conca del Besòs». Consorci per a la Defensa de la Conca de Besòs, 2013. [Consulta: 18 març 2015].
- ↑ Padrós, Joan Antoni; Lladó, Francesc. «Vil·la romana de Ca l'Alemany i el seu entorn». Pla especial de protecció del patrimoni. Badalona: Ajuntament de Badalona, octubre 1980. Arxivat de l'original el 19 d'abril 2014. [Consulta: 19 abril 2014].
- ↑ García-Entero, Virginia «Las transformaciones de los balnea rurales domésticos durante la antigüedad tardía en Hispania (ss. IV-VI)» (en castellà). CuPAUAM. Universitat Autònoma de Madrid, 31-32, 2005-2006, pàg. 65.
- ↑ Chavarría Arnau, Alexandra «El món rural al llevant de la Tarraconense durant l'antiguitat tardana». Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. Institut d'Estudis Catalans, 10: 1999, 1999, pàg. 27.
- ↑ Abril, Joan «Montigalà. De la prosperidad del campo a la urbanización y la masificación metropolitana» (en castellà). Alhora, Suplement núm. 8: Montigalà i Sant Crist, 01-12-1994, pàg. 64.