Ca l'Alemany (Badalona)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | ruïnós | |||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Canyet (Barcelonès) | |||
| ||||
| Format per | Aqüeducte de Ca l'Alemany | |||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 20550 | |||
| Id. IPAPC | 13302 | |||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Aqüeducte de Ca l'Alemany | ||||
| Id. IPAC | 20551 | |||
Ca l'Alemany era una masia del barri de Canyet de Badalona (Barcelonès), situada a la vall de Betlem o de Sant Jeroni, a prop del turó de Montigalà, a mig camí entre la B-20 i el monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Actualment, només en resten ruïnes, catalogades com a bé cultural d'interès local.[1] Malgrat el seu estat, continua essent un element característic del paisatge de la vall de Sant Jeroni.
Història i descripció
[modifica]Està situada sobre una vil·la romana de l'Alt Imperi, excavada inicialment el 1975 per Marta Prevosti i col·laboradors del Museu de Badalona, on es van trobar restes ibèriques i romanes.[2][3] Constava de nou habitacions, i tenia una piscina adossada que contenia restes de pintures amb motius de dofins[2] i unes termes. Entre la fi del segle ii i mitjan segle iii, aquestes foren inutilitzades i s'hi instal·là un forn metal·lúrgic.[4]
Com en altres casos semblants, la masia se superposaria a la vil·la.[5] Les primeres referències són del 1300, quan s'anomenava Mas Carcerenya. El 1418 és documentada com a Mas Nadal de Baix, i des del 1619 com a Ca l'Alemany, nom que ha acabat conservant. Va ser propietat d'aquesta darrera família i després va passar als marquesos de Llo, que també eren propietaris de Can Móra. El 1717 va esdevenir una casa senyorial, es va refer i millorar, i se li afegí la bassa i les glorietes.[6][2]
La masia va quedar abandonada a finals del segle xx. Víctima de diversos actes vandàlics, en primer lloc fou arrasat l'interior i mobiliari, i després el sostre s'enfonsà. Poc després, es va cremar totalment i el celler també en va quedar afectat. L'Ajuntament de Badalona n'aconseguí salvar únicament una premsa de vi datada el 1830, que fou desmuntada i traslladada al Museu de la ciutat.[7]
Masia
[modifica]Original del segle xv, va tenir reformes i ampliacions posteriors; estava construïda amb tapial i la façana de llevant era de maçoneria. Les llindes i els brancals eren fets de pedra.[6] Actualment, les restes estan molt degradades i tampoc en resten les cobertes. No obstant això, encara és visible la bassa o safareig quadrat, envoltat d'un reduït pati i una galeria d'arcs de mig punt fets amb totxana.[2][1]
Aqüeducte
[modifica]Entre la masia i el monestir de Sant Jeroni de la Murtra hi ha un aqüeducte probablement construït al segle xix o principis del segle xx. És una estructura feta de pedra de sis arcs realitzats en maó. A través d'una canonada soterrada es transportava l'aigua des la mina de ca l'Alemany fins a una caseta, avui en ruïnes, des d'on es distribuïa a la resta de la masia.[8]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «RUÏNES DE LA MASIA DE CA L'ALEMANY». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Ca l'Alemany». Inventari del patrimoni arquitectònic del Parc de la Serralada de Marina. Diputació de Barcelona, octubre 2001.
- ↑ Padrós, Joan Antoni; Lladó, Francesc. «Vil·la romana de Ca l'Alemany i el seu entorn». Pla especial de protecció del patrimoni. Ajuntament de Badalona, 01-10-1980. Arxivat de l'original el 19-04-2014.
- ↑ García-Entero, Virginia «Las transformaciones de los balnea rurales domésticos durante la antigüedad tardía en Hispania (ss. IV-VI)» (en castellà). CuPAUAM. Universitat Autònoma de Madrid, 31-32, 2005-2006, pàg. 65.
- ↑ Chavarría Arnau, Alexandra «El món rural al llevant de la Tarraconense durant l'antiguitat tardana». Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. Institut d'Estudis Catalans, 10: 1999, 1999, pàg. 27.
- ↑ 6,0 6,1 Padrós, Joan Antoni; Lladó, Francesc. «Ca l'Alemany (runes)». Pla especial de protecció del patrimoni. Badalona: Ajuntament de Badalona, octubre 1980. Arxivat de l'original el 19 d'abril 2014. [Consulta: 19 abril 2014].
- ↑ Abril, Joan «Montigalà. De la prosperidad del campo a la urbanización y la masificación metropolitana» (en castellà). Alhora, Suplement núm. 8: Montigalà i Sant Crist, 01-12-1994, pàg. 64.
- ↑ «Aqueducte de ca l'Alemany. Badalona». L'aigua i el patrimoni històric industrial a la conca del Besòs. Consorci per a la Defensa de la Conca de Besòs, 2013.
