Aqüeducte Romà de Pineda
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Aqüeducte i pont  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romana | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Pineda de Mar (Maresme) i Tordera (Maresme) | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric, zona arqueològica | |||
| Data | 7 agost 2014 | |||
| Codi BCIN | 2000-MH-ZA | |||
| Id. IPAC | 434 | |||
| Id. IPAPC | 1115 | |||
L'Aqüeducte Romà de Pineda, és un aqüeducte d'època romana entre Pineda de Mar i Tordera (Maresme) protegit com a bé cultural d'interès nacional en la categoria de zona arqueològica.[1]
Els romans van establir-se a la zona del Maresme, a partir del segle ii aC i es van estendre per tota la franja costanera. S'han trobat restes de més de 200 vil·les romanes en tota la comarca. La vil·la o casa de camp, era un centre de producció agrària molt important en l'economia de l'època. Els principals conreus eren el blat i la vinya. Es creu que el camp el treballaven els mateixos camperols de la zona i no eren necessaris els esclaus. Dins el terme municipal de Pineda de Mar hi ha les restes d'una vil·la romana al mas de Can Roig, activa probablement entre els segles I i V de la nostra era. Les restes arqueològiques permeten deduir la importància d'aquest assentament, s'han trobat restes d'un lacus (dipòsit o estany de rec) alimentat per l'aqüeducte que va ser estudiat per l'arqueòleg Francesc Prat i Puig l'any 1932.
Descripció
[modifica]Actualment se'n conserven diferents trams, entre ells l'arc de Can Marquès, localitzat a la Font del Ferro o les quatre arcades Can Cua. La canalització es desenvolupava a la riba esquerra de la riera, que aniria coberta, desfent-se en tres aqüeductes: el de Can Marquès, d'uns 3,12 m.; el de Can Cua, amb una longitud de 29,30 m. i 4 arcades, i el de Can Palau de la Guitarra, desaparegut completament avui dia. En total, devia tenir una longitud de 3,5 km., desapareixen en dos trams subterranis, i arribaria fins a Can Roig, on havia el lacus. El material utilitzat als murs i les arcades és pedra lligada amb morter molt fort, del mateix terreny; a les voltes s'utilitzava pedra plana col·locada radialment. El tancament dels arcs era amb trossos pissarrosos. Els angles del canal eren reforçats amb Opus Signinum i aplanat amb calç. El lacus devia tenir aproximadament 13 metres de costat; la seva alçada es desconeix.[2]
Història
[modifica]Una de les aportacions més interessants que la civilització romana feu en les seves colònies foren, sense cap mena de dubte, les obres públiques. Entre aquestes, les destinades a l'obtenció i al subministrament d'aigua potable als nuclis de poblacions que establien, tenen una rellevància especial[2]
L'aqüeducte de Pineda de Mar és una d'aquestes obres, la grandiositat de les quals sovint no estava en consonància amb la quantitat d'aigua que podien conduir. Tanmateix, aquest tipus de construccions ens apropa més al coneixement de la capacitat constructiva del món romà que altres elements destinats a la mateixa fi, com per exemple, les séquies, que per la presència musulmana al nostre país, sovint no han estat adjudicades als seus veritables autors, romans en molts casos.[2]
L'aqüeducte romà de Pineda de Mar es troba al vessant occidental del turó de la Guàrdia, sobre la riera de Pineda i prop de Can Cua. La seva construcció data aproximadament del s. III dC[2]
Sembla que s'originava més amunt de Can Bofill i que el seu curs tenia tres km. i mig amb un desnivell de 40 m. salvant en tot el recorregut quatre torrenteres mitjançant arcades. Proveïa d'aigua una vil·la romana que ha estat descoberta a Can Roig on hi havia una bassa per a regar.[2]
Actualment de l'aqüeducte es conserven tan sols quatre arcs i el començament d'un altre, que en total miden 29,30 m. de llargada. Les arcades són de mig punt sobre pilars de secció rectangular, lleugerament trapezoïdal. L'aparell constructiu és de pedra de color groguenc,rogenc i negre de diferents mides, tallades a cops de martell. Al sector inferior dels pilars,la pedra és més gran i més regular. A les arcades, en lloc de dovelles hi ha estrets trossos de pissarra que no mantenen la forma radial respecte el centre de l'arcada.[2]
Les restes de l'aqüeducte romà de Pineda de Mar, en estat de ruïna pregona, necessiten una consolidació urgent que n'impedeixi l'enderroc definitiu.[2]
La construcció de l'aqüeducte s'explica perquè on hi ha ara Can Roig, hi havia una vil·la romana on es trobava el lacus o safareig, desaparegut a causa d'uns replantejaments de conreu. La vil·la fou enderrocada per un incendi durant la invasió dels bàrbars. L'aqüeducte es troba en terres de conreu, propietat del senyor Ballester, veí de Pineda.[2]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]
- ↑ «Ca Cua». Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 3 octubre 2018].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Aqüeducte romà de Sant Pere de Riu i Can Cua - Aqüeducte romà Pineda». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 agost 2017].