Opus mixtum
L'opus mixtum (en llatí 'obra mixta'), opus vagecum ('obra barrejada') o opus compositum ('obra composta') va ser una tècnica constructiva de l'arquitectura de l'antiga Roma. Consisteix en una barreja d'opus reticulatum i opus latericium en els angles i costats, o d'opus vittatum i opus testaceum a la resta de l'estructura. Va ser emprada en particular a l'època de l'emperador Hadrià (segle ii).[1][2]
Monuments que utilitzen aquesta tècnica
[modifica]- Monestir d'Ósios Loukàs, a Grècia
- Església de San Giorgio, a Milis (Sardenya)
- La Pietra di Morrecine, a Ortona (Abruços, Itàlia)
- Ruïnes de Coazzo, a Roma
Referències
[modifica]- ↑ Roldán Gómez, Lourdes. El ladrillo y sus derivados en la época romana. Casa de Velázquez, 1999, p. 265–. ISBN 978-84-7477-747-5 [Consulta: 27 desembre 2011].
- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.87. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 5 desembre 2014].
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Christian Rico, Lourdes Roldán Gómez, Manuel Bendala Galán (coordinadors). El ladrillo y sus derivados en la época romana (en castellà). Universidad Autónoma de Madrid, Servicio de Publicaciones: Casa de Velázquez, 1999, p. 265-276. ISBN 84-7477-747-X.
- Soprintendenza per i Beni Architettonici ed il Paesaggio i per il Patrimonio Storico Artistico ed Etnoantropologico di Napoli e Provincia. 20mista Definició (en italià). Museo dell'Opera di Santa Chiara, 2004-2008 [Consulta: 9 juliol 2008].[Enllaç no actiu]