Vés al contingut

Aquest sentiment incert

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaAquest sentiment incert
That Uncertain Feeling Modifica el valor a Wikidata

Merle Oberon i Melvyn Douglas a la pel·lícula Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióErnst Lubitsch Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióErnst Lubitsch Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióAlexander Golitzen Modifica el valor a Wikidata
GuióDonald Ogden Stewart i Walter Reisch Modifica el valor a Wikidata
MúsicaWerner R. Heymann Modifica el valor a Wikidata
FotografiaGeorge Barnes Modifica el valor a Wikidata
VestuariIrene Lentz Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorUnited Artists i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1941 Modifica el valor a Wikidata
Durada83 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enDivorçons Modifica el valor a Wikidata
Gènerecomèdia romàntica i comèdia de segones núpcies Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióNova York Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0034274 FilmAffinity: 894611 Allocine: 1734 Rottentomatoes: m/that_uncertain_feeling Letterboxd: that-uncertain-feeling Allmovie: v49293 TCM: 19199 TV.com: movies/that-uncertain-feeling AFI: 27056 Archive.org: ThatUncertainFeeling TMDB.org: 43799 Modifica el valor a Wikidata

Aquest sentiment incert[1] (That Uncertain Feeling) és una pel·lícula de comèdia estatunidenca de 1941 dirigida per Ernst Lubitsch i protagonitzada per Merle Oberon, Melvyn Douglas i Burgess Meredith. La pel·lícula tracta sobre l'esposa avorrida d'un venedor d'assegurances que coneix un pianista excèntric i busca el divorci. El guió de Walter Reisch i Donald Ogden Stewart es va basar en l'obra francesa de 1880 Divorçons de Victorien Sardou i Émile de Najac.

Argument

[modifica]
La pel·lícula sencera

A proposta d'una de les seves amigues, Jill Baker visita el psicoanalista Dr. Vengard pels seus singlots intermitents, que apareixen quan es posa nerviosa o s'irrita. Aviat la fa qüestionar-se el seu matrimoni abans feliç amb el seu marit executiu de negocis, Larry.

Un dia, a la sala d'espera de Vengard, la Jill coneix un pianista molt estrany i individualista, Alexander Sebastian. Es considera el millor del món quan toca per a un sol oient, però té problemes per actuar davant d'un gran públic. Finalment, el convida a un sopar important per als possibles compradors d'assegurances de Larry. Quan Larry s'adona que la Jill està enamorada d'en Sebastian, ell li concedeix un divorci amistós, en el qual Larry està representat per un advocat anomenat Jones la secretària del qual és Sally Aikens.

La Jill es compromet amb Sebastian, però després d'assabentar-se que Larry està veient una dona atractiva, s'adona que encara estima el seu exmarit. Quan ella visita el seu apartament per reconciliar-se amb ell, ell va a l'habitació del costat i parla en veu alta, fent veure que Sally Aikens és a l'habitació i que és la seva xicota. El seu engany es revela quan la Sally entra a l'apartament mentre ell es troba a l'habitació del costat trencant una cita per sopar amb la "Sally" consternada (els seus suposats crits d'angoixa expressats per Larry). La Jill torna amb en Larry i el seu singlot s'esvaeix per sempre.

Repartiment

[modifica]
  • Merle Oberon com a Jill Baker
  • Melvyn Douglas com a Larry Baker
  • Burgess Meredith com a Alexander Sebastian
  • Alan Mowbray com el Dr. Vengard
  • Olive Blakeney com a Margie Stallings, amiga de Jill
  • Harry Davenport com Jones, l'advocat de Larry
  • Sig Ruman com el Sr. Kafka, el possible client de Larry
  • Eve Arden com Sally Aikens
  • Richard Carle com el majordom

Recepció

[modifica]

La pel·lícula va ser un fracàs a taquilla.[2]

Premis i reconeixements

[modifica]

Werner R. Heymann va ser nominat a l'Oscar a la millor banda sonora de pel·lícula dramàtica o comèdia.

Referències

[modifica]
  1. «Aquest sentiment incert». ésAdir. [Consulta: 9 febrer 2024].
  2. Eagan, Daniel.; National Film Preservation Board (U.S.). America's film legacy : the authoritative guide to the landmark movies in the National Film Registry. New York: Continuum, 2010, p. 349. ISBN 978-1-4411-1647-5. OCLC 676697377.