Aquilegia alpina
Planta | |
---|---|
Tipus de fruit | fol·licle |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 162386 |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Ranunculales |
Família | Ranunculaceae |
Gènere | Aquilegia |
Espècie | Aquilegia alpina L., 1753 |
Aquilegia alpina és una espècie de planta que pertany a la família de les ranunculàcies.
Descripció
[modifica]Aquilegia alpina és una planta herbàcia perenne que creix fins a 20 a 70 cm d'alçada. Les fulles trilobulades amb un peduncle llarg i doble que estan disposades en gran manera en una roseta basal. Les flors de color blau clar a blau-violeta, tenen entre una a cinc flors molt grans i que fan un diàmetre de 6 a 9 cm, amb pètals truncats i grans esperons lleugerament arquejats; i amb uns estams poc més curts que els pètals. El període de floració s'estén de juny a agost.
El nombre de cromosomes és 2n = 14.[1]
Distribució i hàbitat
[modifica]Aquilegia alpina creix principalment als Alps occidentals. L'àrea de distribució s'estén des dels Alps Marítims fins a Vorarlberg. L'espècie també creix al nord dels Apenins.
Aquilegia alpina prospera millor en sòls humits i calcaris. Creixen a altituds de 1200 a 2600 metres. Generalment creix en el sotabosc arbustiu (sobretot roses alpines) i als estancs amb verns de forma solitària.[1] Aquilegia alpina està protegit a Àustria. A Suïssa està a la Llista vermella.
Taxonomia
[modifica]Aquilegia alpina va ser descrita per Carl von Linné i publicat a Species Plantarum 1: 533. 1753. (1 de maig de 1753).[2]
Aquilegia : nom genèric que deriva del llatí aquila = "àguila", en referència a la forma dels pètals de la qual se'n diu que és com l'urpa d'una àguila.[3]
alpina: epítet geogràfic que al·ludeix a la seva localització als Alps
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Oberdorfer, Erich; Schwabe, Angelika; Müller, Theo. Pflanzensoziologische Exkursionsflora für Deutschland und angrenzende Gebiete (en alemany). 8a. Stuttgart (Hohenheim): Eugen Ulmer, 5 de març de 2001, p. 398. ISBN 3-8001-3131-5 [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ «Aquilegia alpina» (en anglès). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ A Epítets botànics
Bibliografia
[modifica]- Finkenzeller, Xaver; Grau, Jürke. Ulmer Eugen. Erkennen und bestimmen (= Steinbachs Naturführer) (en alemany). Munic: Mosaik (Hersteller), 2002. ISBN 3-576-11482-3 [Consulta: 10 maig 2020].
- Fischer, Manfred A.; Adler, Wolfgang; Oswald, Karl. Exkursionsflora für Österreich, Liechtenstein und Südtirol (en alemany). Linz: Oberösterreichisches Landesmuseum Linz, 2005. ISBN 3-85474-140-5 [Consulta: 10 maig 2020].
Enllaços externs
[modifica]- Arxivat 2004-06-20 a Wayback Machine. (PDF; 731 kB)
- Zur Giftigkeit der Alpenakelei
- A. Gygax, G. Gigot, C. Montagnani, K. G. Bernhardt. «Aquilegia alpina» (en anglès). Llista Vermella de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). [Consulta: 10 maig 2020].