Araceli González Carballo
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Araceli González González  6 juliol 1914 Lugo (Galícia) |
| Mort | març 1990 (75 anys) Madrid |
| Causa de mort | vessament cerebral |
| Activitat | |
| Ocupació | espia, infermera |
| Família | |
| Cònjuge | Joan Pujol i Garcia |
Araceli González Carballo (Lugo, 6 de juliol de 1914 - Madrid, març 1990) va ser una infermera, espia doble, gallega, que junt al seu primer marit van ser claus per aconseguir fer creure Hitler i el comandament alemany, que les tropes aliades estaven disposades per entrar per Calais i no pas per Normandia, cosa que va permetre l'èxit del Desembarcament de Normandia al final de la Segona Guerra Mundial.[1][2][3][4]
Biografia
[modifica]Va nàixer a la parròquia de Coeses, al municipi de Lugo filla d'una bona família que li proporciona una vida benestant. Durant la guerra civil va fer d'infermera voluntària a l'hospital de sang de Lugo, on va realitzant tota mena de tasques de neteja i atenció als malalts i veient de prop el sofriment.[2][3][4]
L'any 1938, per mediació de son pare, va marxar a Burgos com a secretària del governador del Banc d'Espanya, on al febrer de 1939 va conèixer qui seria el seu primer marit i col·laborador, l'oficial i doble espia Joan Pujol i García. En acabar la guerra es van casar i es van traslladar a Madrid. L'any 1942 es trasllada amb el seu marit a Londres, on s'incorpora a la societat anglesa i coneix la duquesa de Kent i altres membres de l'aristocràcia, a més de simpatitzar amb Winston Churchill. Malgrat ser feliç, viu una vida molt intensa i perillosa facilitant informacions falses als alemanys sobre els llocs que devien bombardejar, sobre la creació d'una xarxa d'agents secrets, etc.[1][2][3]
L'any 1944 després de l'operació Fortitude, van tornar a Madrid, i després a Lugo on la policia va sospitar que Araceli podia estar involucrada en espionatge, llavors per por a ser descoberts el matrimoni i els dos fills, Juan i Jorge, van decidir desaparèixer de l'escena pública i traslladar-se a Caracas on naix la tercera filla, María Eugenia. Araceli no va adaptar-se a Veneçuela i va decidir tornar a Lugo amb els seus fills, per a després traslladar-se a Madrid, on va treballar d'intèrpret, guia i relacions públiques per a les delegacions diplomàtiques de les ambaixades americanes i britàniques, mentre, el seu marit temerós per la seua vida, decideix quedar-se, Araceli i Joan estan cada cop més distants i el matrimoni se separa.[1][2][3]
L'any 1958 es casa de nou amb Edward Kreisler i els seus tres fills prenen el cognom Kreisler a la nova família. El 1965 funden la Galeria Kreisler.[1] L'any 1990 Araceli moria d'un vessament cerebral.[3]
Filmografia
[modifica]- Hitler, Garbo... y Araceli, un documental teatralitzat sobre la vida d'Araceli González de José de Cora, realitzat per TVGA (2009)[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Azkárraga, José Maria. Exiliats Il·lustrats (en castellà). Manises: Fundación Movimiento CIudadano, Abril 2016, p. 32. ISBN 978-84-945291-3-9.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «La espía gallega que engañó a Hitler» (en castellà). Farodevigo.es, 10-04-2013. [Consulta: abril 2016].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Rivera de la Cruz
- ↑ 4,0 4,1 Talty, Stephan. Garbo, el espía. El agente doble español que se burló de Hitler e hizo posible el desembarco de Normandía (en castellà). Barcelona: Ediciones Destino, 2013, p. 408. ISBN 978-84-233-4705-6.
Bibliografia
[modifica]- Rivera de la Cruz, Marta «Una espía con mucho Garbo» (web) (en castellà). El País, 13-12-2009 [Consulta: 9 gener 2011].
- Cora, José de "El estornudo de la mariposa. Los Garbo contra Hitler". Edhasa. 2016.