Aragonès panticut

Aragonès panticut

Panticuto
Tipus	subdialecte
Dialecte de	aragonès
Ús
Autòcton de	Aragó
Estat	Espanya
Classificació lingüística
llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües gal·loromàniques llengües occitanoromàniques aragonès aragonès central aragonès centre-occidental tensí

L'aragonès panticut o pandicut és la forma de l'aragonès tensí parlada a la vila de Panticosa, a l'Alto Gállego que pertany al bloc central de l'aragonès.

La població local el fa servir de manera quotidiana, i és la variant del tensí millor conservada. El text més antic que es conserva és la Pastorada de San Roque de Panticosa, de mitjans del segle XVIII.

És un dels primers dialectes en estar descrits, gràcies a la publicació, el 1986, de el llibre L'aragonès de Panticosa. Gramàtica, basat en la tesi de llicenciatura de Francho Nagore. Els seus trets genuïns són l'article en la seva variant intervocàlica ro, ra, ros, ras (també documentat en Ballibió, Sobrepuerto i Sobremonte), els participis amb la -t- intervocàlica conservada i la conservació de les consonants sordes intervocàliques -P-, - t-, -K-.

Tot i que en els darrers anys han proliferat les iniciatives per recuperar el dialecte, està en greu perill de desaparició, que va accelerar-se amb el turisme i les grans obres públiques dutes a terme després de la Guerra Civil Espanyola, que va portar nombrosa població castellanoparlant.

Bibliografia

• Nagore Laín, Francho (1986). El aragonés de Panticosa. Gramática. Colección de Estudios Altoaragoneses. Huesca: Instituto de Estudios Altoaragoneses. ISBN 84-398-7908-3.

Enllaços externs

• Introducció al Panticut
• El aragonés de Panticosa. Gramática Francho Nagore Laín