Aralkum
| ||||
Tipus | desert | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Continent | Àsia central | |||
País | Uzbekistan Kazakhstan | |||
Comarca | República Autònoma de Karakalpakistan (UZB) Província de Kyzylorda (KAZ) | |||
| ||||
Característiques | ||||
Material | Sorra i solució salina | |||
Superfície | 38.000 km² | |||
Aralkum és el nom donat al nou desert que aparegué després de la dessecació del llit marí que va ocupar la Mar d'Aral.
Història
[modifica]Encara que el nivell del Mar d'Aral ha fluctuat al llarg de la seva existència, la caiguda de nivell actual va ser causada pels projectes de l'ex-Unió Soviètica d'irrigació massiva a la regió de l'Aral. El Mar d'Aral rebia aigua de dos grans rius, l'Amudarià i el Sirdarià, aquest últim desembocant a la costa nord del mar però es va decidir desviar-los per regar els camps de cotó i blat de la zona.[1] La reduïda entrada d'aigua al mar a conseqüència de la posada en marxa d'aquests regadius va fer que el nivell d'aigua al Mar d'Aral caigués dramàticament, deixant al descobert l'antic llit marí i tot el seu contingut en sals, pols i substàncies tòxiques provinents de l'agricultura extensiva. Encara que el Mar d'Aral Nord està actualment en augment gràcies al Dic Kokaral, el Mar d'Aral Sud segueix baixant, ampliant així la mida del desert.
Disminució de la biodiversitat
[modifica]Com a conseqüència de la desertificació, la biodiversitat de la regió ha disminuït en 200 espècies de plantes i animals.[2] La flora actual del llit sec del llac va començar a desenvolupar-se a partir dels anys 60 del segle xx. Consta de 34 famílies de plantes amb 134 gèneres i 300 espècies. Els principals representants són: Salicornia europaea, Suaeda crassifolia, Tripolium vulgare en sòls argilosos, així com Suaeda acuminata i Atriplex fominii en sòls sorrencs.[3]
Repercussions
[modifica]Les sorres de l'Aralkum i la pols que s'origina en contenen contaminants.[4] La ubicació d'aquest nou desert en un poderós corrent d'aire de direcció est-oest ha donat lloc a que els pesticides de la pols s'hagin trobat a la sang dels pingüins a l'Antàrtida.[5] De pols de l'Aral se n'ha trobat també a les glaceres de Groenlàndia, els boscos de Noruega, i els camps de Rússia.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Bonnett, Alastair. Fuera del mapa. Un viaje extraordinario a lugares inexplorados. (en castellà). Blackie Books, 2017, p. 49. ISBN 9788417059026.
- ↑ Oteniyazov, E. «Ecologic Situation of the Aral Sea Region» (en anglès). Springer, 2004, pàg. 13—16 [Consulta: 23 gener 2021].
- ↑ Wucherer, Walter. «Primary succession on the dry sea floor of the Aral Sea» (en anglès). Universitat de Bielefeld, Departament d'Ecologia. Arxivat de l'original el 25 de febrer de 2009.
- ↑ Pandey, Anish Chandra; Jha, Niraj K «Còpia arxivada» (en anglès). Central Asia: Democratic deficit and challenges of sustainable development, 1, núm.4, 2007, pàg. 403–411. Arxivat de l'original el 2017-12-17 [Consulta: 4 juny 2021]. «La sal, la sorra i la pols dels llits de fang exposats al mar d’Aral bufen a tota la regió i perjudiquen les persones i els cultius. L'ús excessiu de pesticides i fertilitzants de les granges ha enverinat els aliments i l'aigua potable. El cost humà de la crisi ha estat elevat a la zona del mar d'Aral. Per exemple, les taxes de mortalitat infantil han estat constantment les més altes de l'antiga Unió Soviètica»
- ↑ Nurushev, A (en anglès) Crisis of the Aral Sea, 3, núm.2, 4-1999, pàg. 50–58 [Consulta: 4 juny 2021]. «... L'efecte de la contaminació es veu agreujat pel fet que el mar d'Aral es troba a la "carretera" on bufen fortes corrents d'aire d'oest a est. ... És per això que els pesticides de la regió d’Aral es troben a la sang dels pingüins que viuen al continent antàrtic. ...»
- ↑ «Archived copy» (en anglès). Arxivat de l'original el 2016-02-01. [Consulta: 4 juny 2021]. "... s'ha trobat pols típica d'Aral a les glaceres de Groenlàndia, als boscos de Noruega i als camps de Belarús, tots situats a milers de quilòmetres de l'Àsia central".