Araneus diadematus
Enregistrament | |
---|---|
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Arthropoda |
Classe | Arachnida |
Ordre | Araneae |
Família | Araneidae |
Tribu | Araneini |
Gènere | Araneus |
Espècie | Araneus diadematus (Clerck, 1757)[1] |
Nomenclatura | |
Sinònims |
Araneus diadematus[2] és una espècie d'aranya de la família dels aranèids.[3]
Descripció
[modifica]- La seua coloració és variable i va des del groc pàl·lid al marró negrós,[4] amb marques clares a l'abdomen que, sovint, prenen la forma d'una creu.[5] Les cries acabades de néixer tenen l'abdomen de color groc amb una taca fosca.[5]
- Les femelles són més grosses que els mascles:[4] 10-13 mm de longitud contra 4-8, respectivament.[4]
- 4 parells de potes:[6] el parell primer és llarg i és emprat per detectar vibracions a la teranyina.[7] Davant de les potes utilitzades per a caminar hi ha també un parell de palps (semblants a potes), el qual és utilitzat per a l'emmagatzematge d'esperma en els mascles i inserir-lo en el cos de la femella per a la transferència d'aquell fluid orgànic.[8]
- A l'extrem de l'abdomen hi ha tres parells de glàndules que secreten seda.[7]
Subespècies
[modifica]- Araneus diadematus islandicus (Strand, 1906)
- Araneus diadematus nemorosus (Simon, 1929)
- Araneus diadematus soror (Simon, 1874)
- Araneus diadematus stellatus (C. L. Koch, 1836)[9]
Reproducció
[modifica]Els mascles s'acosten a les femelles amb precaució per tal d'evitar ésser menjats. Durant la copulació, els mascles abracen l'abdomen de la femella i l'esperma es transfereix mitjançant la inserció d'un dels palps del mascle. El mascle se'n va després de la copulació i la femella roman diversos dies a la seua teranyina. Passat un temps, ella comença a teixir un sac d'ous o capoll per a protegir els ous. A continuació, la femella es queda a prop del capoll durant un cert nombre de dies abans de morir.[6] Les aranyes joves emergeixen del capoll a la primavera.,[6] s'agrupen densament fins després de llur primera muda[5] i es dispersen transportades pel vent en un fil de seda.[6][10][11][12]
Hàbitat
[modifica]Viu en una gran varietat d'hàbitats, incloent-hi jardins, prats, clarianes de boscos i bardisses.[13]
Distribució geogràfica
[modifica]Es troba a l'Europa del Nord (incloent-hi la Gran Bretanya) i fou introduïda a Nord-amèrica[14] (des de Nova Anglaterra i zones adjacents del Canadà fins a Washington, Oregon i la Colúmbia Britànica).[15][6][16] A Catalunya es troba una espècia molt similar que es diu Araneus pallida.
Biologia
[modifica]Teixeix una teranyina de gran complexitat, la qual mesura fins a 40 cm de diàmetre i és emprada per a capturar insectes.[5] Els individus d'aquesta espècie passen força temps al seu centre i detecten les vibracions de les seues preses a través de la seda mitjançant llurs potes. Abans de consumir-les, les embolica en seda.[6] Quan se sent amenaçada, ràpidament sacseja la teranyina i a si mateixa i pot caure a terra sobre un fil de seda.[5] La teranyina pot ésser reconstruïda cada dia (la teranyina vella és consumida per l'aranya, de manera que les proteïnes usades en la seua construcció són reutilitzades).[17][6] La teranyina, normalment, té entre 25 i 30 fils radials, els quals formen angles regulars de 12 a 15 graus. Les teranyines dels exemplars immadurs, sovint, tenen força més radis que les dels adults.[11]
Referències
[modifica]- ↑ Clerck, C., 1757. Svenska Spindlar uti sina hufvud-slägter indelte samt under några och sextio särskildte arter beskrefne och med illuminerade figurer uplyste. - Aranei Svecici, descriptionibus et figuris æneis illustrati, ad genera subalterna redacti, speciebus ultra LX determinati. - pp. (1-8), 1-154, pl. 1-6. Estocolm. (L. Salvii).
- ↑ TERMCAT (català)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Roberts, M. J., 1993. The spiders of Great Britain and Ireland, part 1- text. Harley Books, Colchester.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 ARKive Arxivat 2013-02-04 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 The Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ 7,0 7,1 Buczacki, S., 2002. Fauna Britannica. Hamlyn, Londres.
- ↑ Roberts, M. J., 1995. Collins field guide- spiders of Britain and Northern Europe. Harper Collins Publishers, Londres.
- ↑ Catalogue of Life (anglès)
- ↑ Dewey, J., 1993. Spiders Near and Far. Nova York: Dutton Children's Books.
- ↑ 11,0 11,1 Foelix, R., 1982. Biology of Spiders. Cambridge, Massachusetts: Harvard University Press.
- ↑ Preston-Mafham, K., R. Preston-Mafham, 1996. The Natural History of Spiders. Ramsbury, Malborough: The Crowood Press Ltd.
- ↑ Nichols, D., Cooke, J. & Whiteley, D., 1971. The Oxford Book of Invertebrates. Oxford University Press, Oxford.
- ↑ BugGuide (anglès)
- ↑ Kaston, B., 1972. How To Know the Spiders. Dubuque, Iowa: Wm. C. Brown Company Publishers.
- ↑ Global Biodiversity Information Facility (anglès)
- ↑ Peakall, D. B., 1971. Conservation of web proteins in the spider, Araneus diadematus. J. Exp. Zool., 176: 257–264. «Enllaç».
Bibliografia
[modifica]- Comstock, J., 1980. The Spider Book. La Gran Bretanya: Cornell University Press Ltd.
- Jones D., 1985. Guía de campo de los arácnidos de España y de Europa.- Omega, Barcelona. 368 pàgines.
- Parsons, A., 1990. Amazing Spiders. Nova York: Alfred A. Knopf, Inc.
- Sterry, P., 1997. Complete British Wildlife photo guide. Harper Collins Publishers, Londres.
- Wise, D., 1993. Spiders in Ecological Webs. Nova York: Cambridge University Press.
Enllaços externs
[modifica]- ION (anglès)
- AnimalBase (anglès)
- Naturdata.com 2009-2013 (portuguès)
- YouTube
- CalPhotos (anglès)