Arapiraca
| |||||
| Tipus | municipi del Brasil i gran ciutat  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Brasil | ||||
| Unitat Federativa | Alagoas | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 234.696 (2022) (667,75 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 351,475 km² | ||||
| Altitud | 264 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Creació | 1924 | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 57300 | ||||
| Fus horari | |||||
| Prefix telefònic | 82 | ||||
| Codi de municipi del Brasil | 2700300 | ||||
| Lloc web | arapiraca.al.gov.br | ||||
Arapiraca és un municipi brasiler de l'estat d'Alagoas, regió nord-est del país. Pertany a la Regió Metropolitana d'Agreste, situada aproximadament a 125 km a l'oest de la capital de l'estat. Ocupa una superfície de poc més de 345 km², dels quals 59 km² es troben en zona urbana, i la seva població estimada l'any 2024 era de 243.661 habitants. És el segon municipi amb més població d'Alagoas i el novè a l'interior del nord-est.[1]
El desenvolupament de la ciutat es va produir principalment als anys setanta, quan la cultura de la plantació de tabac, antigament conegut com a Ouro Verde ('Or Verd') —una de les principals activitats econòmiques de l'època a la regió— va elevar la ciutat a la categoria de municipi.[2] Emperò, actualment la ciutat compta amb diverses grans empreses i infinitat de petites empreses que impulsen l'economia local.[3]
Toponímia
[modifica]Segons la tradició popular, la paraula Arapiraca té orígens indígenes i significa: branca que visita el guacamai. No obstant això, segons el tupinòleg Eduardo de Almeida Navarro, la paraula prové del terme tupí arupare'aka, que significa barbes.[4]
Història
[modifica]
Tot i que la ciutat d'Arapiraca sembla ser una ciutat recent, hi ha registres que, cap al 1848, les terres d'Arapiraca pertanyien a Marinho Falcão. Les va vendre a Amaro da Silva Valente, qui s'hi va traslladar a viure amb la seva família. Temps després, el gendre d'Amaro da Silva, Manoel André Correia, va començar a penetrar en els extensos i verges boscos fins a descobrir una plana fèrtil rica en arbres frondosos, principalment l'arbre que dona nom a la ciutat, Arapiraca.[5] Va ser a sota d'aquest arbre, situat a la vora del Riacho Seco, on va descansar Manoel André Correia i va tenir la idea de construir-hi una barraca.
Al cap d'un temps, amb l'arribada d'altres famílies, l’arapiraca va quedar envoltada per un poble. El lloc va començar a poblar-se a la primera meitat del segle xix. L'any 1855 va morir la dona de Manoel André, i en honor seu, l'any 1864, el pioner va decidir construir sobre la seva tomba la capella de Nossa Senhora do Bom Conselho. L'any 1863, un any abans de la construcció de la capella, va arribar al poble el fill d'Amaro da Silva Valente i cunyat de Manoel André, Manoel Ferreira de Macedo. Els productes agrícoles produïts al poble es venien a la fira de Lagoa dos Veados, prop del poble d'Arapiraca.[5]
Manoel André també va contribuir al creixement econòmic de les poblacions veïnes. Manoel va obrir un camí pel qual era possible portar ramats d'animals fins al poble de Porto da Folha (avui ciutat de Traipu), tal com es coneixia fins al 1876. Aquest sender es va donar a conèixer la regió central d'Alagoas i per ella s'enviaven tots els productes de les poblacions veïnes.[6] L'any 1880, Esperidião Rodrigues, associant-se amb Florêncio Apolinário, es va instal·lar al poble d'Arapiraca amb la primera casa de negocis, en el camp dels estibadors i teixits. L'any 1884 Esperidião va crear la primera fira.
Emancipació Política
[modifica]Com a districte, Arapiraca va ser successivament subordinat a Penedo, Porto Real do Colégio, São Brás i Limoeiro de Anadia. Va ser elevat a la categoria de municipi el 30 d'octubre de 1924, format per territoris desmembrats de Palmeira dos Índios, Porto Real, São Brás, Traipu i Limoeiro de Anadia.
A partir de la dècada del 1970, la gran superfície sembrada de tabaquera va generar un excés de producte en les petites indústries de processament del tabac de la regió. Arran de la consegüent baixada del preu, es va seguir un cicle de davallada en el cultiu del tabac. Des dels anys 80, ha experimentat un creixement econòmic amb el seu comerç (amb èmfasi en el mercat ambulant tradicional) i els seus serveis. A més, el sector industrial del municipi ha mostrat un creixement relatiu en els darrers anys.
Geografia
[modifica]
La seva superfície és de 351 km², situat en una àmplia plana, a 265 metres d'altitud, a 123 km de Maceió i a 44 km de Palmeira dos Índios. El clima es considera un dels més saludables de l'estat.
El municipi més important de l'interior d'Alagoas, Arapiraca, destaca com un important centre comercial de la regió rural, situat al centre geogràfic de l'estat d'Alagoas. L'àrea d'influència directa del municipi arriba a una població aproximada de mig milió d'habitants.
Limita al nord amb el municipi d’Igaci, al sud amb el municipi de São Sebastião, a l'est amb els municipis de Coité do Noia i Limoeiro de Anadia, a l'oest amb els municipis de Lagoa da Canoa, Girau do Ponciano i Feira Grande, al nord-oest amb el municipi de Craíbas i al sud-est amb el municipi de Junqueiro.
Temps
[modifica]El clima d'Arapiraca es caracteritza com a clima tropical càlid semihumit,[7] o subhumit[8] (tipus Bsh segons la classificació climàtica de Köppen), amb una temperatura mitjana anual de 24,8°C i una precipitació mitjana d'uns 611 mm/any, concentrada entre els mesos d'abril i juliol.[9] La precipitació cau principalment en forma de pluja i també pot anar acompanyada de descàrregues elèctriques i fortes ratxes de vent.[10] Segons el Grup d'Electricitat Atmosfèrica de l'Institut Nacional d'Investigació Espacial (ELAT/INPE) el 2018, el municipi té una densitat de llamps de 0,24 llamps per km²/any.[11]
Segons dades de l’Institut Nacional de Meteorologia (INMET) recollides a l’estació meteorològica automàtica de la ciutat, instal·lada el 26 d'abril de 2008, la temperatura més baixa registrada va ser de 15,1°C el 17 de juliol de 2017, i la màxima va arribar 39,8°C el 26 de novembre de 2015. La precipitació acumulada més alta en 24 hores, al seu torn, va ser 1003 mm el 10 de juny de 2009.[12][13][14]
Municipis veïns
[modifica]En sentit horari des del nord:
- nord: Igaci
- nord-nord-est: Craíbas
- nord-est: Coité do Nóia
- est: Limoeiro de Anadia
- sud-est: Junqueiro
- sud-sud-est: São Sebastião
- sud: Feira Grande
- sud-oest: Lagoa da Canoa
Política i administració
[modifica]
L'administració municipal la exerceixen els poders executiu i legislatiu.[15] El primer representant de l'Executiu i alcalde del municipi va ser Esperidião Rodrigues, escollit en les primeres eleccions celebrades després de l'emancipació política.
El Poder Legislatiu, al seu torn, està constituït per la Cambra Municipal, composta per 19 regidors elegits per quatre anys (en compliment del que disposa l'article 29 de la Constitució[16]). Correspon a la cambra elaborar i votar les lleis fonamentals per a l'administració i l'Executiu, especialment el pressupost participatiu (Llei de directrius pressupostàries).[17]
Economia
[modifica]El Producte Interior Brut (PIB) d'Arapiraca és el més alt de la seva microregió, seguit del PIB de Marechal Deodoro, São Miguel dos Campos i Coruripe.[18] A les dades de l'IBGE del 2012, el municipi tenia 2 R$ mil milions i 416 milions de reals en el seu Producte Interior Brut.[19]
Estructura urbana
[modifica]Accés
[modifica]L'accés a la ciutat es fa per l'aeroport d'Arapiraca i per l'estació d'autobusos de Deputado Nezinho.
Educació
[modifica]
La ciutat d'Arapiraca, l'any 2012, tant per a centres públics com privats, comptava amb aproximadament 5.544 matriculacions, 322 mestres i 98 escoles d’educació infantil; 36.387 matriculacions, 1.602 mestres i 108 centres d’educació bàsica i 10.877 matriculacions, 461 mestres i 26 centres de Batxillerat.[20]
El municipi compta també amb 2 universitats públiques, UFAL i UNEAL, i 1 institut federal, IFAL, a més de diverses institucions privades d'educació superior, com ara Centre Universitari Cesmac, UniSEB, Centre d'Educació Superior Arcanjo Mikael, Col·legis Integrats de Patos,[21] etc.[21] A més, Arapiraca compta amb el que es considera un dels millors i més moderns planetaris digitals del Brasil amb un auditori amb capacitat per a 235 persones que s'inaugura el 2 d'octubre de 2012[21] El municipi també disposa d'una àmplia xarxa de biblioteques digitals construït en diverses places d'Arapiraca anomenades Arapiraquinhas, amb la seva primera unitat inaugurada l'agost de 2010, al barri Jardim Esperança.[21]
| Arapiraca, educació en números[20] | |||
|---|---|---|---|
| Nivell | Inscripció | Mestres | Escoles (total) |
| Educació infantil | 5.544 | 322 | 98 |
| Escola Primària | 36.387 | 1.602 | 108 |
| Batxillerat | 10.877 | 461 | 26 |
Esports
[modifica]Arapiraca té dos equips de futbol: l’ASA, fundat el 25 de setembre de 1952, i el Cruzeiro de Arapiraca, fundat el 28 de maig de 2019. Els dos equips juguen els seus partits a l'Estádio Municipal Coaracy da Mata Fonseca, conegut popularment com Fumeirão, que es va inaugurar l'any 1953 i té una capacitat de 15.000 espectadors. El partit amb rècord d'assistència es va celebrar el 12 de juliol de 1981.[22]
Referències
[modifica]- ↑ «IBGE Cidades» (en portuguès brasiler). Arxivat de l'original el 2021-04-03. [Consulta: 4 setembre 2024].
- ↑ «Sobre Arapiraca» (en portuguès brasiler). encontraAL. Arxivat de l'original el 2016-02-22. [Consulta: 9 febrer 2016].
- ↑ «Alagoas ultrapassa marca de 20 mil empresas constituídas em 2015» (en portuguès brasiler). Alagoas 24 horas, 01-02-2016. Arxivat de l'original el 2016-02-06. [Consulta: 9 febrer 2016].
- ↑ NAVARRO, E. A.. Global. Dicionário de Tupi Antigo: a língua indígena clássica do Brasil (en portuguès brasiler), 2013, p. 544.
- ↑ 5,0 5,1 «Arapiraca” infographics: historical». IBGE. Arxivat de l'original el 2024-09-25. [Consulta: 10 febrer 2016].
- ↑ «Development – from Povoado to Municipality». Arxivat de l'original el 2023-04-07. [Consulta: 18 setembre 2024].
- ↑ Instituto Brasileiro de Geografia e Estatística (IBGE). «Brasil – Climas». Biblioteca IBGE. Arxivat de l'original el 2013-10-12. [Consulta: 20 maig 2021].
- ↑ Xavier, Rafael Albuquerque; Dornellas, Patricia da Conceição «Còpia arxivada». Revista Geografia, 2005, pàg. 50. Arxivat de l'original el 2018-11-30 [Consulta: 2 d’abril 2021].
- ↑ Climate-Data.org. «Climate: Arapiraca». Arxivat de l'original el 20 de maig de 2021. [Consulta: 20 maig 2021].
- ↑ G1. «Rain of hail scares residents of the municipality of Maribondo, Alagoas», 16-02-2015. Arxivat de l'original el 20 de maig de 2021. [Consulta: 20 maig 2021].
- ↑ National Institute for Space Research (INPE). «Municipal ranking». Atmospheric Electricity Group. Arxivat de l'original el 19 d’abril de 2021. [Consulta: 20 maig 2021].
- ↑ Instituto Nacional de Meteorologia (INMET). «Station: Arapiraca (A353)». Arxivat de l'original el 2023-06-23. [Consulta: 21 maig 2020].
- ↑ Instituto Nacional de Meteorologia (INMET). «Gráficos». Arxivat de l'original el 20 de maig 2021. [Consulta: 20 maig 2021].
- ↑ Instituto Nacional de Meteorologia (INMET). «Banco de dados meteorológicos». Arxivat de l'original el 20 de gener 2021. [Consulta: 20 maig 2021].
- ↑ Flávio Henrique M. Lima. «The Municipal Government at the forefront of the constitutional obligation to create the control system internal». JusVi, 09-02-2006. Arxivat de l'original el 2012-07-11. [Consulta: 9 desembre 2011].
- ↑ Presidency of the Republic of Brazil. «Federal Constitution – CF – 1988 / Art. 29». Arxivat de l'original el 2024-09-21. [Consulta: 26 desembre 2015].
- ↑ Elections 2012. «Candidates for Alderman Coronel Fabriciano/MG», 7 d’octubre 2012. Arxivat de l'original el 2013-04-30. [Consulta: 1r gener 2013].
- ↑ «Maceió continues with the highest GDP in LA registering 46.35% of total wealth». G1, 11-12-2014. Arxivat de l'original el 2023-04-09. [Consulta: 27 maig 2016].
- ↑ «PIB of Arapiraca increased 265% during Luciano Barbosa's management». Minuto Arapiraca, 12-12-2014. Arxivat de l'original el 30 de juny de 2016. [Consulta: 27 maig 2016].
- ↑ 20,0 20,1 «Arapiraca” teaching – enrollments, teachers and school network – 2012». IBGE. Arxivat de l'original el 2016-03-09. [Consulta: 11 febrer 2016].
- ↑ 21,0 21,1 21,2 21,3 «SCHOOLS IN ARAPIRACA ARE A REFERENCE FOR BRAZIL». Arapiraca City Hall. Arxivat de l'original el 8 de febrer 2016. [Consulta: 12 febrer 2016].
- ↑ «City government starts renovation and expansion of the municipal stadium». City Hall of Arapiraca, 21-11-2008. [Consulta: 11 febrer 2016].[Enllaç no actiu]
Enllaços externs
[modifica]
- Portal de l'Ajuntament d'Arapiraca (portuguès)