Vés al contingut

Araucaria columnaris

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuAraucaria columnaris Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN42196 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
ClassePinopsida
OrdrePinales
FamíliaAraucariaceae
GènereAraucaria
EspècieAraucaria columnaris Modifica el valor a Wikidata
Hook., 1852
Nomenclatura
BasiònimCupressus columnaris Modifica el valor a Wikidata
Distribució
Endèmic de

Araucaria columnaris és una espècie de conífera de la família de les araucariàcies (Araucariaceae). endèmica de Nova Caledònia. És un arbre d'aspecte característic, alt i esvelt amb una capçada estreta.

Descripció

[modifica]
Branca amb cons

Araucaria columnaris creix com un arbre perennifoli, cònic i molt estret. El tronc és esvelt, dret o lleugerament inclinat, que pot arribar a fer fins a 60 m d'alçada en el seu hàbitat natiu. Tenen una capçada esvelta, en forma d'agulla. La forma dels arbres joves s'assembla molt a Araucaria heterophylla. L'escorça es desprèn en làmines o tires fines semblants a un paper i és rugosa, grisa i resinosa. La part inferior del tronc és inicialment no ramificada i desenvolupa branques curtes a mesura que envelleix. Les branques tenen un diàmetre de 9 a 10 mm.[1]

En exemplars joves, les fulles són agulles i tenen una punta corbada. Són lanceolades amb una longitud de 4 a 7 mm i una amplada de 2 a 3 mm. En els exemplars més vells, les fulles en forma d'escala, que es cobreixen entre si com les teules, fan de 5 a 7 mm de llarg i de 3 a 5 mm d'amplada i són punxegudes o obtusament triangulars amb un extrem superior corbat i una nervadura central indistinta.[1]

Els cons de les flors masculines són de forma ovoide-cilíndrica, de 5 a 10 cm de llarg i d'1,5 a 2,2 cm de diàmetre. Contenen microesporofil·les punxegudes amb deu sacs pol·línics. Els cons femenins fan de 10 a 15 cm de llarg i de 7 a 11 cm de diàmetre. Es troben sobre una tija d'uns 7 mm de llarg. La llavor és en forma d'ou fa de 3 a 3,5 cm de llarg, té una ala àmpliament arrodonida.[1]

Un estudi del 2017 va trobar que els arbres tendeixen a tenir una inclinació depenent de l'hemisferi de la seva ubicació, on creixen drets a l'equador però inclinant-se cap al sud a l'hemisferi nord i al nord a l'hemisferi sud.[2] Encara no se sap per què és així.[3]

Distribució i hàbitat

[modifica]

La distribució natural d'Araucaria columnaris es troba a les zones costaneres de Nova Caledònia.[1] Aquesta espècie es troba a la província meridional de Grande Terre, a l'Île des Pins i a les Illes de la Lleialtat. També es planta habitualment a altres regions costaneres de Nova Caledònia.[4]

Araucaria columnaris prospera a altituds entre 0 i 50 m.[1] Habita principalment en boscos densos, humits i perennes. És l'única espècie d'araucària de Nova Caledònia que també creix en sòls calcaris. A l'Île des Pins també es troba en sòls que es desenvolupen a partir de coralls.[4]

Planta ornamental

[modifica]

Araucaria columnaris és un dels arbres més comuns utilitzat com a arbre ornamental que es troba als carrers de climes temperats a càlids. Es cultiva en jardins i paisatges públics a Queensland, al nord de Nova Zelanda, el sud de Califòrnia, Mèxic i Hawaii.[1]

Perills

[modifica]

Araucaria columnaris està catalogada com a "preocupació menor de perill d'extinció" a la Llista Vermella de la UICN. Com que la majoria de les poblacions es troben prop de la costa, la mineria no representa cap amenaça.[4]

Taxonomia

[modifica]

Araucaria columnaris va ser descrita per J.R.Forst. Hook. i publicat a Botanical Magazine 78, sub t. 4635, a l'any 1852.[5]

Etimologia

Araucaria: nom genèric que prové dels araucans.

columnaris: epítet llatí que significa "amb forma de columna".[6]

Sinonímia
  • Araucaria cookii R.Br. ex-Endl.
  • Araucaria excelsa (Lamb.) R.Br.
  • Araucaria intermedia R.Br. ex-Vieill.
  • Araucaria lavoixii Silba
  • Araucaria neocookii Silba
  • Columbea excelsa Spreng.
  • Cupressus columnaris G.Forst.
  • Dombeya excelsa Lamb.
  • Eutacta cookii Carrière
  • Eutacta excelsa Link
  • Eutacta humilis Carrière
  • Eutacta minor Carrière
  • Eutassa columnaris (G.Forst.) de Laub.[7]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «The Gymnosperm Database - Araucaria columnaris». [Consulta: 25 setembre 2023].
  2. Johns, J. W.; Yost, J. M.; Nicolle, D.; Igic, B.; Ritter, M. K. «Worldwide hemisphere-dependent lean in Cook pines» (en anglès). Ecology, 98, 9, 2017, pàg. 2482–2484. DOI: 10.1002/ecy.1850. PMID: 28556968.
  3. «Rätselhafte Schieflage» (en alemany). sueddeutsche.de, 08-06-2017 [Consulta: 25 setembre 2023].
  4. 4,0 4,1 4,2 «Cook's Pine - Araucaria columnaris - The IUCN Red List of Threatened Species». [Consulta: 25 setembre 2023].
  5. «Araucaria columnaris». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 25 setembre 2023].
  6. «Dictionary of Botanical Epithets», 2019. [Consulta: 25 setembre 2023].
  7. «Sinònims de Araucaria columnaris». The world Flora Online. [Consulta: 25 setembre 2023].