Vés al contingut

Arbëreshë

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula grup humàArbëreshë
lang=
Modifica el valor a Wikidata
Tipusètnia Modifica el valor a Wikidata
Geografia
EstatItàlia Modifica el valor a Wikidata

Els Arbëreshë són una minoria d'ètnia albanesa que viu a Itàlia. En són uns 100.000, dels quals uns 80.000 encara parlen l'albanès i viuen a 46 comunes de Sicília, Basilicata, Calàbria, Molise, Pulla, Campània i Abruços. Són cristians albanesos i s'hi establiren pels voltants del segle xvi. Tenen un cert reconeixement lingüístic, a diferència dels de Grècia, i darrerament s'han vist reforçats pels nous immigrats albanesos.

Bandera albanesa a Contessa Entellina/Kundisa
Dones amb vestit tradicional albanès a San Basile
Artesania albanesa

Distribució

[modifica]
Albanesos per regions:
  Abruços, 500
  Basilicata, 9.000
  Calàbria, 88.000
  Campània, 2.000
  Molise, 25.000
  Pulla, 113.000
  Sicília, 64.000
Mapa etnogràfic de 1859

Estatut polític

[modifica]
Senyalització bilingüe a Piana degli Albanesi

No es troben sota la protecció de l'article 6 de la constitució italiana, ja que no els esmenta. Nogensmenys, l'estatut de la Regió de Calàbria reconeix l'herència històrica, cultural i artística dels pobladors d'origen albanès i grec, i la promoció de l'ensenyament d'ambúes llengües allà on es parlin.

L'article 5 de l'estatut de Basilicata deixa en mans de les autoritats "promoure i renovar l'apreciació de l'originalitat de l'herència lingüística i cultural de les comunitats locals". I l'estatut de Molise estipula que les autoritats regionals vigilaran l'herència històrica i lingüística, així com els tradicions familiars de les comunitats ètniques del territori. Això només s'ha traduït en algunes retolacions bilingües.

Pel que fa a l'ensenyament, no està inclòs en el programa oficial d'estudis de preescolar ni de primària, llevat de com a activitat extraescolar. I pel que fa a secundària, només a l'institut de Shën Mitri (San Demetrio Corone) es fan cursos d'albanès. A l'ensenyament tècnic és totalment absent. Pel que fa a l'ensenyament universitari, a les facultats de Roma, Nàpols, Bari, Cosenza i Palerm es donen classes d'albanès. L'AIADI va organitzar cursos d'albanès per a mestres de primària del 1965 al 1975.

Situació actual

[modifica]

En general, viuen en regions rurals i semirurals, encara que ja en els anys 70 n'hi havia 4.000 d'emigrats a Roma, i pateixen un fort fenomen de despoblació similar al resta de la regió, ja que han d'emigrar per millorar econòmicament. Així, es calcula que han perdut el 20% dels efectius en els darrers vint anys.

Sembla que ja s'establiren alguns al territori en els segles xiii i xiv, i foren reforçats per emigracions del segle xv de catòlics i ortodoxos, pagesos i guerrers, a causa de la caiguda de Constantinoble (1453) i a la mort de Skanderbeg (1568). Assoliren una certa autonomia administrativa i els empraren per repoblar viles abandonades, però en el segle xvii els ortodoxos de Molise i Pulla foren reprimits i obligats a adoptar la fe catòlica. Durant el segle xix prengueren un paper actiu en el Risorgimento i hi aparegueren algunes revistes i diaris en albanès. La caiguda en l'ús de la llengua es deu a quatre factors principals:

  • La dispersió territorial de les comunitats albaneses
  • Influència del sistema educatiu, que facilita la diglòssia
  • Influència dels mitjans de comunicació social, tots en italià
  • Emigració massiva d'albanesos ètnics a causa de la precària situació econòmica.

Organitzacions arbereshe

[modifica]

Durant els anys seixanta i setanta van aparèixer diverses associacions italo-albaneses, les més important de les quals eren:

  • A Basilicata, el Gruppo Giorgio Kastriota Skanderbeg, amb la revista Vatra Jöne (La nostra llar).
  • A Calàbria, l'Associazione Culturale italo-Albanesi, amb la revista Zeri i Arberesivet (La veu dels albanesos); el Circolo Culturale Genaro Placco, amb la revista Katundi Ynë (El nostre país); el Circolo Culturale Jeronimo di Rada; el Gruppo Hilzit i Temporit, l'AIAI, amb la revista Risveglio/Zgjimi, Jeta Arebereshë (Món albanès) i Calabria Sconosciuta; el Circolo Culturale Zjarri, amb la revista Zjarri (Foc); el Circolo Artistico e Culturale A. Lupinavi, que promou les dues emisores de ràdio Radio Libera Skanderbeg i Radio Libera Arbereshë; la Unione della Communità Italo-Albanesi, el Circolo Culturale Skanderbeg, la revista Dita Jöne (La teva jornada), els grups Cifi Shkembi i Gruppo Arberesh di San Benedetto Ullano.
  • Al Laci, el Circolo Albanese Besa (Paraula Donada) amb les publicacions Vatra (Llar), Sheizat (La pleïade) i Flammuri.
  • A Molise, la revista Gluhia Jöne e Bukur.
  • A Puglia, la revista Zeri i Arbereshet.
  • A Sicília, el Centro Regionale per le Tradizioni Albanese, amb la revista Laimtari I Arberehvet (El correu dels albanesos), l'Institito Internazionale di Studi Albanesi, amb un anuari, i la revista Fjala e Tin'zoti (Paraula de Déu), l'Associazione teatrale Ansambli i Teatrit Popullor Arbëresh, l'Associazione musicale Dhëndurët e Arbërit i culturale Fjala e re.

Presència als mitjans de comunicació

[modifica]

No hi ha cap diari en albanès, però sí que algunes publicacions reben subsidis per incloure continguts en albanès:

  • Zjarri (Foc), de caràcter lingüístic i científic, publicat de manera irregular, amb un 30% de continguts en albanès.
  • Katundi Ynë, revista quatrimestral amb un 20-30% en albanès
  • Kalendari i Arbëreshvet, anyal, amb un 80-90% en albanès
  • Mondo Albanese, revista trimestral

D'altres són Zë i Arbëreshvet i l'aparició d'alguns articles en albanès al diari italià Rewnascita Sud. El nombre de diaris publicats en albanès, però, ha caigut en els darrers anys, tot i que el diari La Gazzetta di Mezzogiorno publica un suplement escrit la meitat en albanès, destinat, però, a Albània.

Pel que fa a la ràdio, les emisores Radio Libera Skanderbeg i Radio Shpresa Europa emeten alguns programes en albanès, però cap d'elles cobreix tot el territori de les comunitats albaneses.

Frases en arbëreshë

[modifica]
albanès Albània Arbëreshë italià Itàlia
Përshëndetje Falem Ciao
Çfarë po bën? Çë bën? Che fai?
Si jeni? Si je? / Si rrì? Come stai?
Shumë mirë Shumë / Ndutu mirë Molto bene
Faleminderit Haristis Grazie
Flet shqip? Flet arbërisht? Parli albanese?
Flas pak Flas pak Parlo poco
Ku je? Ku ndodhe / Ku je? Dove sei?
Unë jam nga Vlorë U jam ka Vlorë Io sono di Valona
Je Shqiptar? Je Arbëresh? Sei Albanese?
Ju lutem Ju parkales Per favore
E kënaqur që u njohëm Gezonem të të njoh Piacere di averti conosciuto
Mirëmëngjes Mirë menatë Buon mattino
Të jeni mirë / Kujdhesë Të jesh me shëndetë / Ruaj Stammi bene / Attento
Si ju quajnë? Si të thonë? Come ti chiami?
Unë quhem Ëngjëlliqe Mua më thonë Ëngjëlliqe Mi chiamo Angela
Më vjen keq / Më falë Ndjésë / Ka më ndjésh Scusa / Mi scuso
Nuk e kuptova Nëng / Ngë e ndëlgova Non ho capito
Mirupafshim Qavarrisu Arrivederci
Po O / Ëj Sì
Jo Jo No

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arbëreshë
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Arbëreshë&oldid=33296051»