Archaeothyris florensis
  | |
| Període | |
|---|---|
| Estat de conservació | |
 Fòssil | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Ordre | Pelycosauria |
| Família | Ophiacodontidae |
| Gènere | Archaeothyris |
| Espècie | Archaeothyris florensis Robert R. Reisz, 1972 |
.svg){kind=icon}
Archaeothyris florensis és una espècie extinta de sinàpsid de la família dels ofiacodòntids que visqué durant el Carbonífer, fa entre 307 i 316 milions d'anys. Se n'han trobat restes fòssils a Nova Escòcia (Canadà). Es tracta de l'única espècie coneguda del gènere Archaeothyris.[1]
És l'animal més antic conegut generalment acceptat com a sinàpsid.[2] Fou descobert a la mateixa localitat que Hylonomus i el petrolacosaure, als quals s'assembla, i molts altres sauròpsids primitius. A diferència d'Hylonomus i els seus parents, Archaeothyris era més gros (50 cm del cap a la cua) i podria haver-se alimentat d'ells. A més, Archaeothyris era més avançat que els sauròpsids primitius: la seva mandíbula era potent, i també es podia obrir més que les dels rèptils primitius. Tenia totes les dents afilades i dents canines especialment grosses.[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Entrada «Archaeothyris florensis» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 3 desembre 2023].
- ↑ Carlton, 2019, «Archaeothyris».
- ↑ Boenigk, Wodniok i Glücksman, 2015, p. 116.
Bibliografia
[modifica]
- Boenigk, J.; Wodniok, S; Glücksman, E. Biodiversity and Earth History (en anglès). Springer, 2015. ISBN 9783662463949.
- Carlton, R. L. A Concise Dictionary of Paleontology (en anglès). 2a edició. Springer, 2019. ISBN 978-3-030-25586-2.