Arda Mandikian
| Nom original | (el) Άρντα Μαντικιάν  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1r setembre 1924 Esmirna (Turquia) |
| Mort | 8 novembre 2009 (85 anys) Atenes (Grècia) |
| Sepultura | Primer cementiri d'Atenes |
| Formació | Conservatori d'Atenes |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant d'òpera, compositora |
| Ocupador | Greek National Opera (en)  (1971–1980) |
| Professors | Elvira de Hidalgo |
| Veu | Soprano |
| Instrument | Veu |
| Obra | |
| Localització dels arxius |
|
 
 | |
Arda Mandikian (1 de setembre de 1924 - 8 de novembre de 2009) va ser una cantant d'òpera soprano greco-armènia. Mandikian va iniciar la seva carrera a Anglaterra. Va tenir papers principals a Londres i Edimburg. A la dècada de 1980 es va convertir en assistent de direcció de l'Òpera Nacional de Grècia.[1][2]
Carrera
[modifica]Mandikian va néixer a Esmirna, Turquia, el 1924. Els pares de Mandikian, Krikor Mandikian i Beatrike Ananian, van ser supervivents del genocidi armeni.[2] La família va fugir a Atenes i Mandikian va ser enviada al Conservatori d'Atenes, on va estudiar amb Elvira de Hidalgo.[2] Quan tenia 15 anys va fer el seu debut operístic amb Maria Callas. El 1948 va viatjar a Gran Bretanya per conèixer l'estudiós i compositor Egon Wellesz, expert en música romana d'Orient, que li va organitzar un recital que incloïa música grega escrita durant dos mil·lennis.[3] Això incloïa els Himnes dèlfics escrits cap al 128 aC i descoberts el 1893 gravats a la pedra, que contenien miraculosament la notació vocal.[1] També va aparèixer a Incognita de Wellesz a Oxford. Una demostració del seu cant va portar a un treball regular. El 1953 va tenir papers principals en òperes tant a París com a Londres.[2] En aquell any va estar cantant al Covent Garden de Londres a Peter Grimes, de Benjamin Britten, i el 1954 va tornar a aparèixer a Le Coq d'or, de Rimski-Kórsakov, a la Royal Opera House.[4]
El 1954 va cantar el primer Himne dèlfic al Festival d'Aldeburgh.[2] Això va inspirar Benjamin Britten a incloure una idea similar al seu The Turn of the Screw. Britten va crear el paper del fantasma Miss Jessel especialment per a Mandikian. S'ha dit que Britten va fer la part tan específicament concebuda per a Mandikian que «sona a Arda, la canti qui la canti».
Als anys 60 la seva mare va emmalaltir i va tornar a Grècia per cuidar-la. Una junta militar va prendre el poder i Mandikian es va pronunciar obertament en contra seu. La seva carrera es va veure per això molt obstaculitzada: no podia cantar òpera a Grècia per la seva oiposició al règim militar i temia que, si marxava a l'estranger, s'hi hagués de quedar exiliada perquè se li impedís tornar. La dictadura de la junta grega va acabar el 1974. De 1974 a 1980 Mandikian va ser assistent de direcció de l'Òpera Nacional de Grècia, treballant amb el seu amic Christos Lambrakis.
Mandikian va morir a Atenes el 2009.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Amis, John «Arda Mandikian obituary» (en anglès). The Guardian, 25-11-2009. ISSN: 0261-3077.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Arda Mandikian» (en anglès). The Telegraph, 23-11-2009. [Consulta: 29 octubre 2024].
- ↑ John Warrack, ‘Mandikian, Arda (1924?–2009)’, Oxford Dictionary of National Biography, Oxford University Press, Jan 2013 accessed 7 Sept 2015
- ↑ «Recordings by Arda Mandikian | Now available to stream and purchase at Naxos». [Consulta: 29 octubre 2024].