Vés al contingut

Areny de Noguera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaAreny de Noguera
Arén (es) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusmunicipi d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 15′ 36″ N, 0° 43′ 20″ E / 42.26°N,0.72222222222222°E / 42.26; 0.72222222222222
EstatEspanya
Comunitat autònomaAragó
Provínciaprovíncia d'Osca
ComarcaRibagorça Modifica el valor a Wikidata
CapitalAreny de Noguera Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Areny de Noguera
Berganui
Betesa
Claravalls
Cornudella de Valira
El Sas
Iscles
Ovís
Puifel
Puimolar
Ribera de Vall
Sant Martí del Sas
Santa Eulàlia
Sobrecastell
Soliva
Soperuny
Tresserra
el Campament d'Areny
els Molins Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població308 (2023) Modifica el valor a Wikidata (2,59 hab./km²)
GentiliciArenyenc, Arenyenca, Arenyol, Arenyola Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície119 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud709 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataMiguel Gracia Ferrer Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal22583 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE22035 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webaren.es Modifica el valor a Wikidata

Areny de Noguera[1] és una vila i municipi de la Ribagorça (Osca), a l'Aragó, que es troba a la comarca de Baixa Ribagorça. Limita al nord amb el terme municipal de Bonansa i Santorens, al nord-est amb Sopeira, a l'est amb la Noguera Ribagorçana (riu) i el terme municipal de Tremp (Pallars Jussà), al sud amb el municipi de Montanyana, al sud-est amb Monesma i Queixigar, a l'oest amb Serradui i al nord-oest amb l'actual municipi de Beranui.

Areny es considera la capital de la subcomarca de la Terreta Ribagorçana, que s'estén a banda i banda de la Noguera Ribagorçana.[2] Just a l'altra banda de la Noguera Ribagorçana, al terme de Tremp i antigament al terme de Sapeira, es troba el poble, ara anomenat entitat de població, del Pont d'Orrit, que forma una continuïtat amb Areny. Riu amunt hi ha un pont romànic en ruïnes que porta el mateix nom, el pont d'Orrit.

Situada a la riba dreta de la Noguera Ribagorçana, la vila també és regada per les aigües de la Valira de Cornudella, i drenada pels barrancs de Sant Romà i de Colls o de Tresserra.[1]

Entitats de població

[modifica]

A banda dels nuclis llistats dessota, també hi ha els de Claravalls,[3] Freixenet,[4] Ovís, Puifel o Puigfell,[5] Ribera de Vall,[6] Iscles, Santa Eulàlia, Soliva,[7] La Plana,[8] Soperuny,[9] Suerri,[10] Tresserra[11] i Vilaplana, pràcticament tots despoblats.

Entitat de població Habitants
Areny de Noguera 222
Berganui[12] 0
Betesa[13] 2
Campament d'Areny, el 25
Casa Consistorial 12
Molins, els[14] 3
Puimolar[15] 2
Ribera de Vall[6] 4
Sant Martí del Sas[16] 4
Sas, el[17] 17
Sobrecastell[18] 27
Font: Idescat

Patrimoni

[modifica]

Areny de Noguera és coneguda per la troballa d'unes petjades i jaciments d'ossos de dinosaure, que donaran peu a la descoberta d'una nova espècie de dinosaure, l'Arenyosaure (Arenyosaurus ardevoli),[19] i l'establiment del Museu dels Dinosaures d'Areny (pàgina web únicament en castellà) al centre de la vila. També hi ha camins senyalitzats per a visitar els jaciments. Aquests jaciments van ser descoberts el 1992 o 1995[20] pel geòleg Lluís Ardèvol i Oró (Tremp),[21] pel qual el nom científic de la nova espècie reflecteix el seu cognom.[22]

Altres peces importants del patrimoni són els monuments megalítics, consistent en 2 dòlmens, 1 menhir i apilaments de pedres, que hi ha al terme municipal, concretament al nucli de Cornudella de Valira, a la roureda de Transàs. Els dòlmens es coneixen com la Cabaneta del Fornó i la Cabaneta del Tancat de Dalt. Aquests monuments van ser descoberts per a la ciència el 1970 per Tirso Gracia Bardají.

Una altra de les riqueses de l'àrea és l'esplèndida natura, apta per a l'excursionisme, l'observació d'ocells, etc.

El Jurament de fidelitat de Radulf Oriol a Ramon VI de Pallars Jussà (1028-1047) es tracta del primer document escrit en català i va ser escrit entre Areny de Noguera i Orrit.

El nucli antic d'Areny és considerat un conjunt històric i artístic. A més a més, el municipi també compta amb un Centre d'interpretació de la Ribagorça, situat a la mateixa plaça major, a l'edifici històric de la Casa del Governador, i l'Associació Cultural d'Areny, com també les restes d'una necròpoli amb tombes antropomorfes anteriors al segle ix. L'església és del segle xiii.[23]

La cel·la monàstica visigòtica Santa Càndia fou incorporada el 973 al monestir de Santa Maria d'Alaó.[24]

Al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) s'hi conserva una Mare de Déu de la segona meitat del segle xiv procedent del convent del Carme d'Areny de Noguera.[25]

Vegeu també

[modifica]

Imatges

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Areny de Noguera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Barrull, C., Francés, À., i Pascual, C. «La Terreta: natura, patrimoni i silenci on la Ribagorça i el Pallars s'abracen.». Trobades Culturals Pirinenques, (11), 2015, pàg. 141-146.
  3. ↑ «Areny de Noguera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. ↑ «Areny de Noguera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. ↑ «Areny de Noguera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. ↑ 6,0 6,1 «Areny de Noguera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. ↑ «Areny de Noguera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. ↑ «Areny de Noguera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  9. ↑ «Areny de Noguera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  10. ↑ «Areny de Noguera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  11. ↑ «Areny de Noguera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  12. ↑ «Areny de Noguera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  13. ↑ «Areny de Noguera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  14. ↑ «Areny de Noguera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  15. ↑ «Areny de Noguera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  16. ↑ «Areny de Noguera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  17. ↑ «Areny de Noguera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  18. ↑ «Areny de Noguera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  19. ↑ "Voltors a La Tereta i dinosaures a Areny" Arxivat 2011-09-03 a Wayback Machine., Circular de la Institució Catalana d'Història Natural, número 93, gener-febrer del 2011, p. 6.
  20. ↑ "Els dinosaures d'Areny"[Enllaç no actiu], Avui, 12 de juliol del 2007, reproduït a la pàgina de Ramon Tremosa.
  21. ↑ "El saurópodo titanosaurio de Serraduy", Grup Aragosaurus, Universitat de Saragossa.
  22. ↑ "Lluís Ardèvol explica el mapa geològic de la Terreta i de la Vall", a La Terreta decideix, 17 d'agost del 2010.
  23. ↑ «Gran Enciclopèdia Aragonesa, Arén». Arxivat de l'original el 2016-06-07. [Consulta: 7 setembre 2016].
  24. ↑ «Areny de Noguera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  25. ↑ «Virgen | Museu Nacional d'Art de Catalunya».

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Areny de Noguera
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Areny_de_Noguera&oldid=33387753»