Argonauta argo

*Argonauta argo*
	;
Estat de conservació
	Risc mínim
UICN	163080
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Mollusca
Classe	Cephalopoda
Subclasse	Coleoidea
Superordre	Octopodiformes
Ordre	Octopoda
Família	Argonautidae
Gènere	Argonauta
Espècie	Argonauta argo ; Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Epònim	Argonautes
Sinònims	Argonauta papyracea; Röding, 1798; Argonauta grandiformis; Perry, 1811; ?Argonauta striata; Perry, 1811; Ocythoe antiquorum; Leach, 1817; Trichocephalus acetabularis; Chiaie, 1827 in 1823-1831; ?Todarus argo nom. nud.; Rafinesque, 1840; Argonauta minor; Risso, 1854; Argonauta naviformis; Conrad, 1854; Argonauta papyria; Conrad, 1854; ?Argonauta argo f. agglutinans; Von Martens, 1867; ?Argonauta argo f. aurita; Von Martens, 1867; ?Argonauta argo f. mutica; Von Martens, 1867; ?Argonauta argo f. obtusangula; Von Martens, 1867; Argonauta bulleri; Kirk, 1886; ?Argonauta argo var. americana; Dall, 1889; Argonauta cygnus; Monterosato, 1889; Argonauta ferussaci; Monterosato, 1914; Argonauta argo mediterranea; Monterosato, 1914; ?Argonauta monterosatoi; Coen in Monterosato, 1914; ?Argonauta monterosatoi; Coen, 1914; ?Argonauta monterosatoi; Coen, 1915; Argonauta sebae; Valenciennes in Monterosato, 1914;

Argonauta argo una espècie de mol·lusc cefalòpode de l'ordre Octopoda. És l'espècie tipus del gènere Argonauta. La femella d'aquesta espècie, com totes les dels argonautes, creen un embolcall papiraci per protegir els ous (paper nautilus).^[1] A. argo és l'espècie més grossa dins del seu gènere. L'embolcall papiraci més gros enregistrat feia 300,0 mm.^[2]^[3]

Mida

Les femelles: fins a 12 cm (llargada del mantell), amb la conquilla pot fer 30 cm com a màxim.
Els mascles: 2 cm com a màxima llargada.

Esquerra: Un dels primers dibuixos de A. argo, del Index Testarum Conchyliorum (1742) per Niccolò Gualtieri
Dreta: Una femella A. argo sense la conquilla

A. argo té una distribució cosmopolita dins les aigües tropicals i subtropicals.^[1] Hi ha una forma nana al Mediterrani descrita com a Argonauta argo mediterranea Monterosato, 1914.

Es creu que A. argo s'alimenta principalment de mol·luscs pelàgics i té nombrosos depredadors. S'ha trobat dins l'estómac d'Alepisaurus ferox.^[4]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Norman, M.. Cephalopods: A World Guide. ConchBooks, 2000, p. 190–191.
↑ Pisor, D. L.. Registry of World Record Size Shells. 4a edició. Snail's Pace Productions and ConchBooks, 2005, p. 12.
↑ (rus) Nesis, K. N. (1982). Abridged key to the cephalopod mollusks of the world's ocean. Light and Food Industry Publishing House, Moscow, 385+ii pp. [Translated into English by B. S. Levitov, ed. by L. A. Burgess (1987), Cephalopods of the world. T. F. H. Publications, Neptune City, NJ, 351 pp.]
↑ (francès) Rancurel, P. «Les contenus stomacaux d'Alepisaurus ferox dans le sud-ouest Pacifique (Céphalopodes)». Cah. O.R.S.T.O.M. Ser. Océanogr., 8, 4, 1970, pàg. 4–87.

Guerra, A., A.F. González & F. Rocha 2002. Appearance of the common paper nautilus Argonauta argo related to the increase of the sea surface temperature in the north-eastern Atlantic. Journal of the Marine Biological Association of the UK 82: 855–858. doi:10.1017/S0025315402006240
Lu, C. C. «Argonautidae». Australian Biological Resources Study. Arxivat de l'original el 2007-03-16. [Consulta: 13 setembre 2006].
Sweeney, M. J. (2002). Taxa Associated with the Family Argonautidae Tryon, 1879. Tree of Life web project.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Argonauta argo

Marine Species Identification Portal: Argonauta argo Arxivat 2012-09-04 a Wayback Machine..
Tree of Life web project: Argonauta Arxivat 2007-10-12 a Wayback Machine..
Image of a stranded Argonauta argo.

[Norman-1] 1,0 ^1,1 Norman, M.. Cephalopods: A World Guide. ConchBooks, 2000, p. 190–191.

[2] Pisor, D. L.. Registry of World Record Size Shells. 4a edició. Snail's Pace Productions and ConchBooks, 2005, p. 12.

[3] (rus) Nesis, K. N. (1982). Abridged key to the cephalopod mollusks of the world's ocean. Light and Food Industry Publishing House, Moscow, 385+ii pp. [Translated into English by B. S. Levitov, ed. by L. A. Burgess (1987), Cephalopods of the world. T. F. H. Publications, Neptune City, NJ, 351 pp.]

[4] (francès) Rancurel, P. «Les contenus stomacaux d'Alepisaurus ferox dans le sud-ouest Pacifique (Céphalopodes)». Cah. O.R.S.T.O.M. Ser. Océanogr., 8, 4, 1970, pàg. 4–87.

[1]

[2]

[3]

[4]