Argonaute (Q40)
Drassana | arsenal de Toló |
---|---|
País de registre
| |
Historial | |
Col·locació de quilla | gener 1903 |
Avarament | 28 novembre 1905 |
Assignació | gener 1911 |
Retirada del servei | |
Operador/s
| |
Característiques tècniques | |
Tipus | submarí d'atac |
Desplaçament | 311 t 416 t (en immersió) |
Eslora | 48,92 m |
Mànega | 4,2 m |
Calat | 2,8 m |
Propulsió | |
Velocitat | 10.25 kn (superfície) 6 kn (submerge (en) ) |
Profunditat | 30 m |
Autonomia | 1076 mn a 8 kn |
Capacitat | 22 |
Característiques militars | |
Armament |
|
El submarí francès Argonaute va ser un submarí d'atac experimental construït per la Marina francesa entre 1903 i 1911. En un principi anomenat Omega, el nom de Argonaute es va establir el gener de 1903, es va avarar el novembre de 1905 i es va posar en servei el 1911. Era essencialment un submarí experimental, i encara que va estar en servei durant la Primera Guerra Mundial, no va veure acció. Argonaute va ser desarmat el 1919.
Disseny
[modifica]Omega va ser desenvolupat per Émile Berti i Emmanuel Petithomme.[1][2][3] En un principi, Omega havia de ser equipat amb un motor diésel especial[nota 1] per mantenir el submarí en posició de superfície i submergida, però un error de disseny sobre el submarí francès Z va obligar els constructors a instal·lar una màquina de vapor i un motor elèctric.[2]
Argonaute té un desplaçament de superfície de 306 tones i un desplaçament submergit de 409.[1][4] Les seves dimensions eren 48,92 metres de llarg,[5] amb una màgina de 4,2 m i un calat de 2,8 m|.[1][4] Tenia un únic eix alimentat per un motor de vapor de triple expansió de 350 cavalls amb vapor d'una caldera[nota 2] i un motor elèctric que produïa 234 CV per propulsió submergida.[1] La velocitat màxima era 10,25 knots (18,98 quilòmetres per hora) a la superfície i 6 knots (11 km/h) submergit amb un abast de superfície 1.076 milles nàutiques (1.993 quilòmetres; 1.238 milles) a 8 knots (15 km/h) i un abast submergit de 45 milles nàutiques (83 km) a 5 knots (9,3 km/h).[1][4] La tripulació va ser de 22 homes.[1][4]
L'armament del submarí estava format per dos tubs de torpedes d'arc de 450 mm, dos llançadors de torpedes de tipus collar gruixut de Drzewiecki de 450 mm i dos torpedes en tancs externs.[1][4]
Construcció i esdeveniments
[modifica]Omega va ser fabricat a l'Arsenal de Toló.[2][4] Va ser establert el gener de 1903[2] i es va llançar el 28 de novembre de 1905.[1][4] El 27 de setembre de 1910, es va canviar el nom del vaixell a "Argonaute", i es va posar en servei el gener de 1911.[2][4] Argonaute va ser assignat amb el número de banderí Q40.[4]
Argonaute va servir al mar Mediterrani fins al 20 de maig de 1919, quan va ser apartat de la Marina.[1][2][4]
Notes
[modifica]Referències
[modifica]Fonts citades
[modifica]- Couhat, Jean Labayle. French Warships of World War I. Londres: Ian Allan, 1974. ISBN 0-7110-0445-5.
- Gardiner, Robert; Gray, Randal. Conway's All the World's Fighting Ships, 1906–1921. Londres: Conway Maritime Press, 1985. ISBN 978-0-85177-245-5.
- Fontenoy, Paul E. Submarines: An Illustrated History of Their Impact. ABC-CLIO Publishing, 2007. ISBN 978-1-85109-563-6.
- Moore, John. Jane's Fighting Ships of World War I, 1990.
- Sueter, Murray Fraser. The Evolution of the Submarine Boat, Mine and Torpedo, from the Sixteenth Century to the Present Time. J. Griffin and Company, 1907.