Arion (gasteròpode)
Arion vulgaris | |
Taxonomia | |
---|---|
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Mollusca |
Classe | Gastropoda |
Ordre | Stylommatophora |
Família | Arionidae |
Gènere | Arion Férussac, 1819 |
Nomenclatura | |
Epònim | Aríon |
Nom zoològic coordinat amb | Arion |
Arion és un gènere de mol·luscs gasteròpodes pulmonats terrestres de la família Arionidae en l'ordre dels Stylommatophora. Se'ls coneix comunament amb el nom de llimacs, tot i que amb aquest nom genèric es coneixen espècies de diferents famílies amb parentiu bastant llunyà, totes elles amb el tret comú d'haver sofert de manera independent una reducció o pèrdua de la conquilla i ser d'ambients terrestres. Els llimacs més grans de la fauna europea pertanyen a aquest gènere.[1]
Distribució
[modifica]El gènere Arion inclou espècies de llimacs terrestres amb distribució paleàrtica a tot el continent europeu, essent la península Ibèrica l'àrea geogràfica amb més diversitat d'espècies, tal com era d'esperar pel seu paper de refugi en el gran Pliocè-Plestocè i les edats glacials recents, i la seva topografia i clima variats.[1]
Ecologia i morfologia
[modifica]Es caracteritzen per estar només actius després de pluges o durant nits humides, de moviment summament lent, i que quan són molestats es contreuen en l'eix sagital formant una semiesfera. Tenen a la superfície solcs longitudinals profunds, i una zona llisa, entre el cap i la part posterior del peu, anomenada escut, sota la qual hi ha la conquilla vestigial, formada per concrecions calcàries petites i disperses. El dors és arrodonit, i el peu és vorejat lateralment per un solc profund, mentre que per sota és partit en tres zones longitudinals poc diferenciades i té els extrems arrodonits; el pneumostoma és situat a la part anterior del marge dret de l'escut, amb el gonòpor molt proper i situat un poc més avall. Quan l’ambient és sec es refugien sota pedres, troncs, esquerdes, molses o escorça d’arbres, i quan són actius s’alimenten d’herbes i bolets, pels quals tenen una gran predilecció.[2]
Espècies
[modifica]La taxonomia d'Arion es basa principalment en caràcters morfològics del sistema genital, que tanmateix mostren una gran variabilitat intraespecífica, fet que provoca que la identificació precisa d'espècies d'ariònids sigui difícil: és essencial tenir en compte la variabilitat de la forma dels òrgans reproductors en exemplars joves, adults i senils de la mateixa espècie, a la mateixa zona i a la mateixa època de l'any. A més, el polimorfisme del color del tegument, un altre caràcter de diagnòstic d'espècies, mostra variacions correlacionades amb l'hàbitat i l'estació. Com a resultat, la sistemàtica d'Arion és complexa i controvertida, sense un nombre clarament definit d'espècies sensu stricto, complexos d'espècies o subgèneres.[1]
No obstant això, es poden reconèixer quatre grans grups d'espècies biogeogràfiques:[1]
- un grup lusità o atlàntic distribuït al llarg de la frontera atlàntica europea, incloent la península Ibèrica, França, Gran Bretanya i Irlanda (A. flagellus, A. owenii, A. hortensis);
- un grup d'espècies sensu lato europeu que es troba en una gran varietat de regions del continent [A. ater, A. rufus, A. distinctus, A. intermedius, A. lusitanicus, A. subfuscus, A. fagophilus i les tres espècies d'autorespiració estretament relacionades del subgènere Carinarion, A. (Carinarion) fasciatus, A. (C.) circumscriptus i A. (C.) silvaticus];
- un grup d'espècies presents als Pirineus i zones adjacents (A. anthracius, A. iratii, A. lizarrustii, A. molinae);
- un grup endèmic ibèric (A. baeticus, A. fuligineus, A. hispanicus, A. nobrei, A. paularensis, A. urbiae i A. wiktori);
- i finalment tàxons perifèrics com l'espècie de les Açores, A. pascalianus, l'endemisme menorquí A. ponsi o l'espècie siberiana A. sibiricus.
Es reconeixen unes 40 espècies:[3]
- Arion ater Linnaeus, 1758
- Arion atripunctatus Dumont & Mortillet, 1853
- Arion baeticus Garrido, Castillejo & Iglesias, 1994
- "Arion brunneus" Lehmann, 1862
- Arion circumscriptus Johnston, 1828
- Arion distinctus J. Mabille, 1868
- Arion euthymeanus Florence, 1886
- Arion fagophilus De Winter, 1986
- Arion fasciatus (Nilsson, 1823)
- Arion flagellus Collinge, 1893
- Arion franciscoloi Boato, Bodon & Giusti, 1983
- Arion fuligineus Morelet, 1854
- Arion fuscus (O.F. Muller, 1774)
- Arion gilvus Torres Minguez, 1925
- Arion hispanicus Simroth, 1886
- Arion (Kobeltia) hortensis A. Ferussac, 1819
- "Arion incommodus" Hutton, Dunedin & Purchased, 1879
- "Arion incommudus" Hutton, 1879
- Arion intermedius Normand, 1852
- Arion iratii Garrido, Castillejo & Iglesias, 1995
- Arion lizarrustii Garrido, Castillejo & Iglesias, 1995
- "Arion (Kobeltia) luisae" Borrèda & Martínez-Ortí, 2014
- Arion lusitanicus (Mabille, 1868)
- Arion magnus Torres Minguez, 1923
- Arion molinae Garrido, Castillejo & Iglesias, 1995
- Arion nobrei Pollonera, 1889
- Arion (Microarion) obesoductus P. Reischutz, 1979
- Arion occultus Anderson, 2004
- Arion owenii Davies, 1979
- "Arion pascalianus" Mabille, 1868
- Arion paularensis Wiktor & Parejo, 1989
- Arion ponsi Quintana, 2007
- Arion rufus (Linnaeus, 1758)
- "Arion sibiricus" Simroth, 1902
- Arion silvaticus Lohmander, 1937
- Arion simrothi Kunkel, 1909
- "Arion spec" A.Férussac, 1819
- Arion subfuscus (Draparnaud, 1805)
- Arion transsylvanus Simroth, 1885
- Arion urbiae De Winter, 1986
- Arion vulgaris Moquin-Tandon, 1855
- Arion wiktori Parejo & Martin, 1990
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Quinteiro, J.; Rodríguez-Castro, J.; Castillejo, J.; Iglesias-Piñeiro, J.; Rey-Méndez, M. «Phylogeny of slug species of the genus Arion: evidence of monophyly of Iberian endemics and of the existence of relict species in Pyrenean refuges». Journal of Zoological Systematics and Evolutionary Research, 43, 2, 2005, pàg. 139-148. DOI: 10.1111/j.1439-0469.2005.00307.x.
- ↑ «Els gasteròpodes. Història natural dels Països Catalans». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 8 febrer 2022].
- ↑ «Arion A.Férussac, 1819 in GBIF Secretariat (2021). GBIF Backbone Taxonomy. Checklist dataset https://doi.org/10.15468/39omei accessed via GBIF.org on 2022-02-08.».