Aristolòquia de Bianor
Aristolochia bianorii | |
---|---|
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Piperales |
Família | Aristolochiaceae |
Gènere | Aristolochia |
Espècie | Aristolochia bianorii Sennen i Pau, 1911 |
Nomenclatura | |
Sinònims | Aristolòquia balearica
|
Espècies |
L'aristolòquia de Bianor (Aristolochia bianorii)[1] és una espècie de planta amb flors del gènere Aristolochia dins la família de les aristoloquiàcies.[2]
Addicionalment pot rebre els noms d'aristolòquia mallorquina[1] i herba de la gauda.[3]
Distribució i hàbitat
[modifica]És una de les sis espècies del gènere aristolòquia autòctones dels Països Catalans i endèmica a Mallorca i Menorca.[4][2] El seu hàbitat són roques calcàries en llocs carstificats.[3]
A la Cala es Morts s'ha creat una microreserva de flora com és l'única localitat de Menorca on es troba l'herba de la gauda al natural.[5] A Mallorca se la troba entre d'altres a la Serra de son Torrella.[6]
Descripció
[modifica]És un geòfit, una planta enfiladissa pels arbusts de les garrigues costaneres amb fulles esparses. Les flors tenen forma tubular acabada en una mena de llengüeta. Floreix l'hivern i a la primavera de desembre al maig.[3]
Taxonomia
[modifica]El següent nom científic és sinònim d'Aristolochia bianorii:[1]
- Aristolochia balearica Knoche
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Aristolochia bianorii». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 5 juny 2022].
- ↑ 2,0 2,1 «Aristolochia bianorii» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 5 juny 2022].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Aristolochia bianorii Pau et Senn.». Herbari Virtual del Mediterrani Occidental. Universitat de les Illes Balears, s.d. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ de Bolòs, Oriol; Vigo i Bonada, Josep. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Barcino, 1984. ISBN 9788472265912.
- ↑ «Proposta de mircroreserves de flora n°9». A: Consell insular de Menora. Programa de conservació d'àrees amb flora amenaçda a l'illa de Menorca (pdf), 2000. Arxivat 2013-06-08 a Wayback Machine.
- ↑ Alomar, Guillem; Rita, J; Rosselló, J.A «Notas florísticas de las Islas Baleares (III)». Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears, 32, 1988, pàg. 141-144.
Enllaços externs
[modifica]- Bibiloni, Juan. «Aristolochia bianorii: la bellesa en miniatura», 07-10-2011. [Consulta: 7 novembre 2015]. (amb fotos)