Arlen Siu
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 15 juliol 1955  Jinotepe (Nicaragua) (en)  | ||
| Mort | 1r agost 1975 (20 anys) El Sauce (Nicaragua) (en) | ||
| Causa de mort | mort en combat | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | cantautora, revolucionària | ||
| Partit | Front Sandinista d'Alliberament Nacional | ||
Arlen Siu Bermúdez, també coneguda com «la chinita de Jinotepe» ("la xineta de Jinotepe"),[1] (Jinotepe, Nicaragua, 15 de juliol de 1955 – El Sauce, Nicaragua, 1 d'agost de 1975) fou una activista política i cantautora sino-nicaragüenca, que esdevingué una de les primeres dones màrtir del Front Sandinista d'Alliberament Nacional.
Orígens
[modifica]El seu pare, Armando Siu Lau, nasqué a Guangdong, actualment República Popular de la Xina, i emigrà a Nicaragua a finals de la dècada de 1940 després de servir a l'Exèrcit Revolucionari Comunista.[2] Més tard, es casà amb una dona nicaragüenca i nasqué Arlen Siu el 15 de juliol de 1955 a Jinotepe, Carazo, Nicaragua. De més gran assistí a l'Escola Normal de Senyoretes, de Jinotepe, i més tard assistí a la Universitat Nacional Autònoma de Nicaragua (UNAN), on sovint cantà amb Marlene Álvarez, una membre del grup de música anomenat Grupo Pancasán.[3]
Revolució sandinista
[modifica]Quan tingué 18 anys s'uní al Front Sandinista d'Alliberament Nacional.[2] Ja en el temps que inicià la militància havia aconseguit un nivell reconeixement nacional com a compositora, cantant i guitarrista talentosa. A l'edat de 20 anys fou assassinada durant un emboscada prop d'El Sauce, León, Nicaragua, perpetrada l'1 d'agost de 1975 per soldats de la Guàrdia Nacional d'Anastasio Somoza.[4]
A Nicaragua és considerada per molts com un dels màrtirs més primerencs del moviment revolucionari. Les seves obres artístiques i assajos crítics sobre marxisme i feminisme han servit com a inspiració tant al moviment sandinista com al moviment feminista nicaragüencs.[2] Sovint la seva fotografia fou mostrada a les celebracions del FSLN per tota Nicaragua. Managua i El Rama tenen barris amb el seu nom, i un parc de León també el duu.[5]
En la cultura popular
[modifica]Siu escrigué una cançó titulada «María Rural», i des de la seva mort, fou cantada per Marlene Álvarez i el Grupo Pancasán, entre altres.[6]
Referències
[modifica]- ↑ «Cultura desde abajo en la fuente del coraje» (en castellà). Envio.org.ni. [Consulta: 10 gener 2019].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Rustomji-Kerns, Roshni; Srikanth, Rajini; Mendoza Strobel, Leny. Encounters: People of Asian Descent in the Americas (en anglès). Rowman & Littlefield, 1999, p. 119–120. ISBN 0-8476-9145-4.
- ↑ «Personalidades en la Musica de Nicaragua: Pancasán hizo su historia» (en castellà). Manfut.org. [Consulta: 8 agost 2007].
- ↑ «Mujeres Que Hacen La Revolución: Arlen Siu» (en castellà). Mujeresrevolucionaria.blogspot.fr, 28-09-2011. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 19 abril 2013].
- ↑ «Parque de León sin recursos» (en castellà). LaPrensa.com.ni. [Consulta: 20 agost 2007].
- ↑ Randall, Margaret. Todas estamos despiertas: Testimonios de la mujer Nicaragüense de hoy (en castellà). Siglo XXI, 1980, p. 122–123. ISBN 968-23-1011-3.
Enllaços externs
[modifica]- Nicaragüencs famosos (anglès)