Vés al contingut

Armand Angster

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaArmand Angster
Biografia
Naixement20 gener 1947 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Estrasburg (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióclarinetista, músic, compositor, pedagog musical Modifica el valor a Wikidata
OcupadorOrchestre Philharmonique de Radio France (en) Tradueix
Conservatoire à rayonnement régional de Strasbourg, professor
Haute école des arts du Rhin (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GènereJazz, música clàssica i free improvisation (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
InstrumentClarinet, clarinet baix i clarinet contrabaix Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 78d5ccfb-4278-4e75-bedc-010ce237b5dd Discogs: 1305950 Allmusic: mn0000048327 Modifica el valor a Wikidata

Armand Angster (Estrasburg, 20 de gener de 1947) és clarinetista francès. Amb Françoise Kubler (soprano), és el fundador del conjunt "Accroche Note", investigació i formació creativa en música contemporània.

Carrera

[modifica]

Nascut a Estrasburg, el domini d'Angster sobre els diferents clarinets (soprano, clarinet baix[1] i contrabaix metàl·lic) li permet dedicar-se a obres de compositors contemporanis (Brian Ferneyhough,[2] Ansioso quasi con gioia (2015) de Stefano Gervasoni,[3] La mesure des choses I. La mesure de l'air (1992) de Joël-François Durand,[4] així com és l'intèrpret intèrpret (Aleph (1985) de Philippe Manoury, Dikha de Christophe Bertrand, By the way de Pascal Dusapin, Assonance III (1989) de Michael Jarrell...).

El 1981, va crear a Estrasburg amb Françoise Kubler el conjunt "Accroche Note"[5][6] que ofereix programes que combinen música d'ahir i d'avui; aquest conjunt compta amb el suport del Ministeri de Cultura i de la ciutat d'Estrasburg.

És solista en diverses formacions que van des de lOrchestre Philharmonique de Radio France,[7] lOrchester Philharmonique de Strasbourg fins a conjunts de música contemporània a Europa (Nieuw Ensemble d'Amsterdam...)[2] Participa regularment al Festival Musica[7] d'Estrasburg i a molts altres (Festival Europa-jazz a Le Mans el 1989...).

Angster imparteix classes de clarinet i música de cambra al Conservatori d'Estrasburg[8] i a la Haute École des arts du Rhin d'Estrasburg. Molts dels seus estudiants com Manuel Metzger,[9] i Jean-Francois Charles es van convertir en professionals.

És reconegut al món del jazz, sobretot gràcies als concerts i enregistraments del 1990 del trio de clarinet amb Louis Sclavis i Jacques Di Donato, reconeguts improvisadors i mestres del clarinet. El 2005 continua l'experiment del trio amb nous clarinetistes, Sylvain Kassap i Jean-Marc Foltz.

Premis

[modifica]
  • Angster va ser nomenat Chevalier a l'Ordre de les Arts i les Lletres el 2012.

Discografia seleccionada

[modifica]

Jazz

  • Trio de clarinettes live[10] amb Jacques Di Donato, Louis Sclavis (FMP, 1991)
  • L'ibère amb Jean-Paul Céléa i François Couturier's Passaggio (Label Bleu, 1994)
  • Trio de clarinettes: Ramdam amb Sylvain Kassap, Jean-Marc Foltz (Evidence, 2008)

Espectralisme

  • Inner Time II [àlbum en directe] d'Armand Angster "Clarinet System" (Montaigne, 1994)

Música de cambra

  • Eco, compositor Michael Jarrell, amb l'Ensemble Accroche Notes (Accord, 2005)

Música contemporània

  • La Chute d'Icare (estrena el 1988)[2] per a clarinet i Ensemble, per Brian Ferneyhough (Etcetera KTC1070, 1988)
  • Solo clarinet,[11] obres d'estrena mundial: Dikha (2001) per Christophe Bertrand, Sinolon (2000) per Alberto Posadas, High (2005) per Ivan Fedele and Art of Metal II (2007) per Yann Robin, solo pieces: Time and motion study I (1971-1977) per Brian Ferneyhough i Dal Niente (intérieur III) (1970) per Helmut Lachenmann (Triton, 2017)

Notes

[modifica]
  1. ↑ Heaton, Roger (2013). The Versatile Clarinet. Editions Routledge.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 La Chute d'Icare, Brian Ferneyhough
  3. ↑ Albèra, Philippe (2017). Le parti pris des sons : Sur la musique de Stefano Gervasoni (in French). Éditions Contrechamps
  4. ↑ Durand, Joël-François (2005). In the Mirror Land. University of Washington Press.
  5. ↑ Portail de la musique contemporaine: Accroche Note
  6. ↑ Chronique par Pierre Gervasoni Accroche Note, ébouriffant (Le Monde, 17 September 2013)
  7. ↑ 7,0 7,1 Biographie Armand Angster — Festival Musica
  8. ↑ Equipe enseignante du CNR de Strasbourg
  9. ↑ Manuel Metzger
  10. ↑ "Le Trio de Clarinettes". Archived from the original on 2018-07-13. Retrieved 2018-07-13.
  11. ↑ Thierry Vagne (3 March 2016). "Armand Angster – Bertrand, Fedele, Ferneyhough, Lachenmann, Posadas, Robin". vagnethierry.fr (in French). Retrieved 13 July 2018

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Armand_Angster&oldid=29809347»