Armand Fallières

Armand Fallières

Biografia
Naixement	(fr) Clément Armand Fallières 6 novembre 1841 Mesin (França)
Mort	22 juny 1931 (89 anys) Lanas (França)
Causa de mort	infart de miocardi
Sepultura	Mesin
President de la República francesa
18 febrer 1906 – 18 febrer 1913 ← Émile Loubet – Raymond Poincaré →
30è Copríncep laic d'Andorra
18 febrer 1906 – 18 febrer 1913 ← Émile Loubet – Raymond Poincaré → Juntament amb: Joan Josep Laguarda i Fenollera, Josep Pujargimzú, Joan Benlloch i Vivó
President del Consell de França
29 gener 1883 – 17 febrer 1883 ← Charles Duclerc – Jules Ferry →
Diputat a l'Assemblea Nacional
Senador de la Tercera República Francesa
Conseller general
Dades personals
Formació	Facultat de Dret de París Universitat de Tolosa
Activitat
Camp de treball	Dret i política
Lloc de treball	París
Ocupació	polític, advocat, jurista
Partit	Aliança Democràtica
Família
Cònjuge	Jeanne Fallières
Fills	André Fallières
Premis
(1908)  Reial Cadena Victoriana (1907)  Cavaller de l'Orde de l'Elefant (19 juny 1905)  collar de l'Orde de Carles III  gran mestre de la Legió d'Honor  Orde de Sant Andreu  cavaller de l'Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer  Reial orde dels Serafins

Armand Fallières (Mesin, Olt i Garona, Aquitània, 6 de novembre 1841 - 22 de juny de 1931) fou un polític francès, President de la República francesa del 1906 al 1913.

Pertanyia a una família modesta. Va estudiar dret a Tolosa de Llenguadoc i a París, i exercí alguns anys a Nérac, d'on fou alcalde i prefecte del departament el 1871. Era un ardent republicà i perdé els seus càrrecs a la caiguda d'Adolphe Thiers el 1873, però el 1876 fou elegit diputat per Nerac. El 1880 ocupà una secretaria en el ministeri de l'interior amb Jules Ferry, i posteriorment fou ministre d'interior (1882-1883) i primer ministre (1883). Durant el seu mandat va prendre la polèmica decisió d'expulsar de França els candidats al tron després que Jérôme Napoleon Bonaparte es proclamés emperador. Més tard fou ministre d'instrucció pública (1883-1885 i 1889-1890), ministre d'interior (1887), ministre de justícia (1887-1888), ministre de cultes religiosos (1890-1892) i president del Senat (1899-1906).

Es va mantenir al marge de les disputes dels diferents partits, cosa que li va fer guanyar força prestigi i per això fou elegit president de la república contra Paul Doumer el 1906. En acabar el seu mandat el 1913, però, no es presentà a la reelecció i es retirà de la política

Precedit per: Émile Loubet	President de la República francesa 1906 - 1913	Succeït per: Raymond Poincaré
Precedit per: Charles Duclerc	Primer Ministre de França 1883–- 1883	Succeït per: Jules Ferry