Vés al contingut

Armando Cossutta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaArmando Cossutta

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 setembre 1926 Modifica el valor a Wikidata
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 desembre 2015 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortbroncopneumònia Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Monumental Verano Modifica el valor a Wikidata
  President del Partit de la Refundació Comunista
1991 – 1998
càrrec nou
càrrec suprimit
  President del Partit dels Comunistes Italians
1998 – 2006
càrrec nou
  Membre del Senat d'Itàlia
per Lombardia (1972-1994)
per Emília-Romanya (2006-2008)
1972 – 2008
  Membre de la Cambra dels Diputats
per Scandicci (1994), per Campània (1996),
per Urbino (2001)
1991 – 2008
  Diputat del Parlament Europeu
per Itàlia
1991 – 2008
Dades personals
NacionalitatItàlia
ReligióAteu[1]
Activitat
Lloc de treball Estrasburg
Brussel·les
Roma Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, partisà Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit dels Comunistes Italians
Partit de la Refundació Comunista
Partit Comunista Italià
Família
FillsMaura Cossutta Modifica el valor a Wikidata
Llista
Senador del Senat italià
28 abril 2006 – 28 abril 2008
Diputat de la República d'Itàlia
26 maig 2001 – 27 abril 2006
Diputat al Parlament Europeu

20 juliol 1999 – 19 juliol 2004

Circumscripció electoral: Itàlia central

Diputat de la República d'Itàlia
6 maig 1996 – 29 maig 2001
Diputat de la República d'Itàlia
5 abril 1994 – 8 maig 1996
Senador del Senat italià
23 abril 1992 – 14 abril 1994
Senador del Senat italià
2 juliol 1987 – 22 abril 1992
Senador del Senat italià
12 juliol 1983 – 1r juliol 1987
Senador del Senat italià
20 juny 1979 – 11 juliol 1983
Senador del Senat italià
5 juliol 1976 – 19 juny 1979
Senador del Senat italià
25 maig 1972 – 4 juliol 1976
Modifica el valor a Wikidata

Armando Cossutta (Milà, 2 de setembre de 1926 - Roma, 14 de desembre de 2015) fou un polític comunista italià.

Biografia

[modifica]

Nascut a Milà, Cossutta es va unir al Partit Comunista Italià (PCI) l'any 1943, i va participar en la Resistència italiana com a partisà. Després de la Segona Guerra Mundial, va esdevenir un dels principals membres del partit, representant una de les tendències més pro-soviètiques; la seva creença en aquest país com a "estat líder" del comunisme el va portar a criticar Enrico Berlinguer. En els seus darrers anys de vida, tot i que no es va penedir de la decisió presa, va considerar que s'havia equivocat en la seva oposició a Berlinguer.

Contrari a la proposta d'Achille Occhetto de dissoldre el partit l'any 1991, va fundar, juntament amb Sergio Garavini, Nichi Vendola i alguns altres, el Partit de la Refundació Comunista, del qual va esdevenir el president. Quan Fausto Bertinotti, secretari general del partit, va votar en contra d'una moció de confiança al govern de Romano Prodi, l'any 1996, Cossutta s'hi va oposar i va sortir del partit, juntament amb Oliviero Diliberto i altres, per fundar el Partit dels Comunistes Italians.

Després,va ser president d'aquest partit i membre del Parlament italià. També va exercir com a diputat europeu en la cinquena legislatura (1999-2004) després de sortir escollit a les eleccions al Parlament Europeu. Va morir el 14 de desembre de 2015 a Roma, als 89 anys.[2]

Acusacions post-Guerra Freda

[modifica]

L'any 1991, un periodista rus va afirmar, citant documents del Partit Comunista de la Unió Soviètica, que Cossutta va rebre més de 2 milions de dòlars de Rússia, per raons propagandístiques, durant la dècada de 1980.[3][4] Cossutta va negar aquestes afirmacions, però, dient que "mai havia rebut diners de la Unió Soviètica."[4]

L'any 1999, Cossutta va aparèixer en una llista de presumptes espies italians del KGB.[5]

Obres

[modifica]
  • I problemi del finanziamento del partito e la campagna per la stampa comunista, Roma, Iter, 1974.
  • Il finanziamento pubblico dei partiti, Roma, Editori Riuniti, 1974.
  • Decentramento e partecipazione. Iniziativa dei comunisti per l'attuazione della legge sui consigli di circoscrizione, amb Marcello Stefanini i Renato Zangheri, Roma, Editori Riuniti, 1977.
  • I comunisti nel governo locale, amb Enrico Berlinguer, Roma, Editori Riuniti, 1978.
  • Il modo nuovo di governare, Roma, Edizioni delle autonomie, 1980.
  • Lo strappo. Usa, Urss, movimento operaio di fronte alla crisi internazionale, Milà, A. Mondadori, 1982.
  • Dissenso e unità. Dibattito político nel PCI dal XVI al XVII congresso, Milà, Teti, 1986.
  • Vecchio e nuovo corso, Milà, Vangelista, 1988.
  • Una storia comunista, con Gianni Montesano, Milán, Rizzoli, 2004. ISBN 88-17-00430-8

Referències

[modifica]
  1. Armando Cossutta, Gianni Montesano, Una storia comunista, Rizzoli, 2004, pàg. 40.
  2. «Morto Cossutta, il più filosovietico dei comunisti italiani» (en italià). La Repubblica, 15-12-2015. [Consulta: 28 desembre 2015].
  3. «Il PCUS verso' a Cossutta piu' di un miliardo nell' 86» (en italià). La Repubblica, 12-10-1991.
  4. 4,0 4,1 Comissió parlamentària. «Documento conclusivo; Sull'attività svolta e sui risultati delliinchiesta» (en italià), 2006.
  5. «Italy 'KGB spies' named» (en anglès). BBC News, 12-10-1999.

Enllaços externs

[modifica]


Càrrecs en partits polítics i organitzacions
Precedit per:
càrrec nou
President del Partit de la Refundació Comunista
1991-1998
Succeït per:
càrrec suprimit
Precedit per:
càrrec nou
President del Partit dels Comunistes Italians
1998-2006
Succeït per:
Antonino Cuffaro