Armando Trovajoli
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 2 setembre 1917  Roma | ||
| Mort | 28 febrer 2013 (95 anys) Roma | ||
| Altres noms | Armando Trovajoli | ||
| Residència | Roma | ||
| Formació | Acadèmia Nacional de Santa Cecília | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Roma | ||
| Ocupació | pianista, compositor de bandes sonores, músic de jazz, director d'orquestra, compositor, arranjador musical | ||
| Activitat | 1940 - 2001 | ||
| Ocupador | Acadèmia Nacional de Santa Cecília | ||
| Gènere | Jazz | ||
| Instrument | Piano i piano vertical | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Pier Angeli (1962–1969) | ||
| Premis | |||
| Lloc web | trovajoli.it | ||
       
| |||
Armando Trovajoli (Roma, 2 de setembre de 1917 - Roma, 28 de febrer de 2013)[1] va ser un compositor i pianista de cinema italià amb més de 300 crèdits com a compositor i / o director d'orquestra, moltes d'elles partitures de jazz per a pel·lícules d'explotació del gènere "Commedia all'italiana".[2] Va col·laborar amb Vittorio De Sica en diversos projectes, inclòs un segment de Boccaccio 70. Trovajoli també va ser l'autor de diversos musicals italians: entre ells, Rugantino i Add un posto a tavola.[3]
Trovajoli era el marit de l'actriu Pier Angeli. Va morir a Roma a l'edat de 95 anys el 28 de febrer de 2013.[4]
Ràdio
[modifica]Després de graduar-se a "l'Accademia Nazionale di Santa Cecilia" de Roma (1948), Trovajoli va ser confiat per la RAI amb la direcció d'una orquestra de música popular, amb 12 violins, 4 violes, 4 violoncel, 1 flauta, 1 oboè, 1 clarinet, 1 trompa, arpa, vibràfon, guitarra elèctrica, baix, bateria i el piano (interpretat pel mateix Trovajoli).[3] El 1952–53 va col·laborar amb Piero Piccioni a Eclipse, una emissió musical setmanal en què l'orquestra és dirigida alternativament pels dos compositors, en un estil extremadament refinat i sofisticat, molt diferent de la música de les orquestres de ràdio en aquell moment.[3]
Partitures de pel·lícules
[modifica]Juntament amb Goffredo Petrassi, Trovajoli va compondre la partitura de Bitter Rice (1949) de Giuseppe De Santis. El 1951, Trovajoli va ser convidat per Dino De Laurentiis a escriure música per a Anna, una pel·lícula dirigida per Alberto Lattuada: en particular, la cançó El Negro Zumbón es va convertir en un èxit internacional: inspirada en ritmes tropicals, es canta en reproducció i la balla Silvana Mangano, però realment realitzada per Flo Sandon's.[3] Des de llavors, Trovajoli va escriure bandes sonores per a directors com Dino Risi, Vittorio De Sica, Ettore Scola i altres, per un total de més de 300 partitures.[5]
Referències
[modifica]- ↑ "Addio al maestro Armando Trovajoli, è stato la musica e l'anima di Roma". La Repubblica. 2 March 2013. Retrieved 2 March 2013.
- ↑ Spencer, Kristopher (2008). Film and television scores, 1950–1979: a critical survey by genre. McFarland & Company. p. 114. ISBN 978-0-7864-3682-8. Retrieved 27 September 2011.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Redazione Roma (2 March 2013). "Addio ad Armando Trovajoli Poeta e cantore di Roma". Corriere della Sera. Retrieved 3 March 2013.
- ↑ "E' morto Armando Trovajoli". Il Messaggero. 2 March 2013. Retrieved 2 March 2013.
- ↑ "È morto Armando Trovajoli. Aveva 95 anni l'autore di "Roma nun fà la stupida stasera"". Corriere della Sera. 2 March 2013. Retrieved 2 March 2013.
