Vés al contingut

Armin Meiwes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaArmin Meiwes
Biografia
Naixement1r desembre 1961 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Essen (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaRotenburg an der Fulda Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócriminal, informàtic Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militarsoldat ras Modifica el valor a Wikidata
Altres
Condemnat perantropofàgia
Eternal peace perturbance (en) Tradueix
Homicidio involuntario (2004)
→ (8,5 anys pena de presó)
assassinat (2006)
→ (presó perpètua) Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm2926906 TMDB.org: 1394267 Modifica el valor a Wikidata

Armin Meiwes (Essen, 1 de desembre de 1961), conegut popularment com el caníbal de Rotenburg, és un informàtic alemany condemnat a presó perpètua l'any 2006 per assassinat i pertorbació al descans dels morts, després que cinc anys abans hagués matat un home i se n'hagués menjat parts del cos.

Biografia

[modifica]

El pare de Meiwes, el tercer marit de la seva mare, va abandonar la família quan Meiwes tenia nou anys. Després que els seus dos germanastres grans es traslladessin a Berlín, Meiwes va créixer sol amb la seva mare al barri de Holsterhausen, a Essen, Alemanya.

Va desenvolupar les primeres fantasies caníbals cap als dotze anys. Segons el seu propi relat, es va inspirar en una adaptació cinematogràfica de la novel·la de Daniel Defoe Robinson Crusoe.[1][2] Segons un psiquiatre que el va examinar després del crim, Meiwes havia patit des de la infància complexos d'inferioritat i un trastorn reactiu del vincle.[3]

Després de la secundària i una formació comercial interrompuda, l'any 1981 Meiwes es va inscriure a les forces armades alemanyes i va ser destinat principalment a Rotenburg del Fulda, al nord de Hessen, on vivia amb la seva mare. Va completar la seva formació com a sergent i secretari administratiu i va acabar el seu servei amb el rang de sergent major. Més tard, va treballar com a tècnic informàtic en un centre de dades bancàries de Kassel.[4]

Assassinat de Bernd Brandes

[modifica]

Després de la mort de la seva mare el 1999, va començar a utilitzar Internet per buscar persones que estiguessin disposades a ser voluntàries com a víctimes de canibalisme.[2] El febrer del 2001 va conèixer l'enginyer Bernd Jürgen Brandes, de 43 anys, que treballava en una posició directiva de Siemens a Berlín i, segons un testimoni, ja havia expressat el desig de ser mutilat en el món de la prostitució berlinesa.[1] El 9 de març de 2001, Meiwes i Brandes es van trobar a l'estació de tren de Kassel i van anar a la casa de Meiwes a Rotenburg. Meiwes va afirmar reiteradament i sense contradir-se que Brandes havia consentit la mutilació de part del penis i l'intent de consum dels genitals, així com l'assassinat per part de Meiwes, que va succeir unes hores més tard. Prèviament, Brandes havia rebut 20 pastilles per dormir i xarop per a la tos. Després de matar Brandes amb una punyalada al coll, Meiwes va esquarterar el cos i va congelar trossos de carn per al seu consum posterior. Meiwes va gravar en vídeo la majoria dels esdeveniments.[5]

Els psiquiatres que van examinar Meiwes després del crim van sospitar que havia volgut assumir la identitat de la seva víctima i "fusionar-se" amb ell.[6]

Detenció i judici

[modifica]

El 10 de desembre de 2002, Meiwes va ser detingut durant un registre de l'habitatge. La policia li va seguir la pista a través d'un estudiant d'Innsbruck que havia vist un anunci de contacte de Meiwes. Meiwes va ser enviat a la presó de Kassel-Wehlheiden.

El desembre de 2003 va començar el judici, en què s'acusava Meiwes d'assassinat al jutjat del districte de Kassel. Al principi del judici, Meiwes va confessar-ho tot i va voler destacar que no l'havia matat per motius sexuals. El seu advocat defensor va declarar que Meiwes estava motivat pel seu obsessiu desig de carn humana i va demanar un "càstig adequat" per suïcidi assistit. Segons la fiscalia, la víctima patia una forma extrema de masoquisme. La defensa de l'acusat va acabar acceptant l'acusació d'assassinat, però no admitia la condemna a presó perpètua.[7]

El 30 de gener de 2004, el tribunal regional de Kassel va condemnar Meiwes a vuit anys i mig de presó per homicidi. Va ser declarat culpable de complir la petició de matar la víctima. El vídeo del crim de quatre hores i mitja, que va ser enregistrat per Meiwes i en què es va documentar l'esdeveniment, va servir de base per a les investigacions forenses dutes a terme pel metge Manfred Riße, que va publicar un llibre el setembre de 2007 en què s'explica i es presenta el treball sobre aquest cas concret.

El 22 d'abril de 2005, el Tribunal Federal de Justícia va anul·lar la sentència i va traslladar el cas al Tribunal Regional de Frankfurt del Main per a la seva reobertura per les següents raons: "La condemna només per homicidi i no per assassinat no té una base legal".[8] El 9 de maig del 2006, Meiwes va ser condemnat a cadena perpètua per assassinat i pertorbació del descans dels morts, un delicte aplicable al fet de menjar-se un cadàver, segons el tribunal. El Tribunal Federal de Justícia va confirmar aquesta decisió el febrer de 2007.[9] Meiwes va presentar un recurs al Tribunal Constitucional Federal, el qual va ser rebutjat a l'octubre de 2008.[10]

Polèmica

[modifica]

Meiwes es troba actualment complint condemna al centre penitenciari de Kassel II, una institució socioterapèutica. Allà es va unir al "Green Prison Group", un grup de debat i ajuda dins de la presó políticament propera als Verds, cosa que el 2007 va causar indignació per part de la CDU de Hessen.[11] El membre verd del parlament estatal, Andreas Jürgens, va afirmar que Meiwes no s'havia convertit en membre de ple dret dels Verds.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Martin Knobbe, Detlef Schmalenberg: Kriminalität: Der Kannibale. In: Stern. 22. Juli 2003, abgerufen am 30. November 2018.
  2. 2,0 2,1 Matthias Bartsch: Er wollte wie Crusoes Freitag sein. In: Spiegel Online. 16. Januar 2006, abgerufen am 1. Dezember 2018.
  3. Alexandra Frank: Kannibale und Liebe. In: Zeit Online. 13. September 2007, abgerufen am 30. November 2018.
  4. Michael Mielke: Armin Meiwes ist der „Kannibale von Rothenburg“. In: Welt Online. 30. Januar 2014, abgerufen am 30. November 2018.
  5. Eine Chronik des Kannibalismus-Falls von Rotenburg. In: faz.net. 30. Januar 2004, abgerufen am 1. Dezember 2018.
  6. Petra Klages: Der Fall Armin Meiwes. In: NGO Online. Abgerufen am 1. Dezember 2018.
  7. Kannibalen-Prozess: Verteidiger attackiert die Medien. In: Spiegel Online. 26. Januar 2004, abgerufen am 1. Dezember 2018.
  8. BGH-Urteil vom 22. April 2005, Az. 2 StR 310/04 Lexetius.com, abgerufen am 1. Dezember 2018.
  9. Pressemitteilung des BGH vom 16. Februar 2007
  10. Beschluss des Bundesverfassungsgerichts
  11. Meiwes tritt "Grüner Knastgruppe" bei, Welt.de, 19. November 2007.