Vés al contingut

Arna de la cera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuArna de la cera
Galleria mellonella Modifica el valor a Wikidata

Espècimen de museu
Dades
Principal font d'alimentacióCera d'abella Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreLepidoptera
FamíliaPyralidae
GènereGalleria
EspècieGalleria mellonella Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims
Nombrosos, vegeu el text

L'arna de la cera o poll de les arnes[1] (Galleria mellonella) és una espècie de lepidòpter ditrisi de la família dels piràlids (Pyralidae). És l'únic membre dins el gènere Galleria. Es troba en molts continents, incloent Europa i l'adjacent Euràsia d'on seria originària. S'ha introduït a Amèrica del Nord i Austràlia. En la recerca es fa servir d'organisme model. Són una plaga en l'apicultura.

El seu parent proper, l'arna petita de la cera (Achroia grisella), és també un membre de la tribu Galleriini de la subfamília Galleriinae. L'arna major de la cera es l'espècie tipus d'aquesta tribu i subfamília.

Descripció

[modifica]

Els adults tenen una envergadura alar de 30–41 mm. Vola de maig a octubre als llocs de clima temperat com el Regne Unit,[2] Bèlgica i els Països Baixos.[3]

La G. mellonella és capaç de sentir freqüències ultrasòniques vora els 300 kHz, possiblement la sensibilitat a la freqüència més alta de qualsevol animal.[4]

Ecologia

[modifica]

És una plaga agrícola per a l'apicultura. L'eruga destrossa els ruscs d'abelles en menjar-ne la cera. Si la colònia d'abelles és poc nombrosa, pot arruïnar-la completament. No tan sovint se'l troba en nius de borinots i vespes o alimentant-se de figues seques.[5]

En la recerca

[modifica]

Organisme model

[modifica]

En la recerca es fa servir d'organisme model. Les larves són excel·lents per les proves in vivo de toxines i d'agents patògens, poden substituir l'experimentació en mamífers. També permet estudiar la immunitat cel·lular i la immunitat humoral del sistema immunitari dels insectes. En l'investigació animal substituieix els petits mamífers en molts experiments.[6] Les larves són també models molt adequats per a l'estudi del sistema immune innat. En genètica, poden ser utilitzades per estudiar l'esterilitat heretada en insectes. Els insectes només tenen immunitat innata. Només els vertebrats tenen immunitat cel·lular i humoral, que formen part de la immunitat adquirida.

Els experiments amb erugues d'arna de la cera infectats, recolzen la hipòtesi que l'estilbenoide bacterià 3,5-dihidroxi-4-isopropil-trans-estilbè té propietats antibiòtiques que ajuden a minimitzar la competència d'altres microorganismes. Evita la putrefacció del cadàver d'insecte infectades pel nematode entomòfag Heterorhabditis, un hoste en si mateix del bacteri Photorhabdus.[7]

Biodegradació de polietilè

[modifica]

L'eruga de G. mellonella ha esdevingut d'interès per la capacitat dels seus bacteris intestinals per degradar el polietilè (PE), un dels plàstics més resitents.[8][9] El 2022 es van identificar dos enzims a la saliva dels cucs que descomponen el polietilè (PE) a etilenglicol en poques hores i a temperatura ambient. Podria formar una base per crear un mètode de biodegradació de residus, més eficaç i econòmic que la descomposició química i menys contaminant que l'incineració.[10][11][12][13]

Sinònims

[modifica]

S'ha descrit moltes vegades sota sinònims no vàlids:[14]

  • Galleria austrina Felder & Rogenhofer, 1875
  • Galleria cerea Haworth, 1811
  • Galleria cerealis Hübner, 1825
  • Galleria crombrugheela Dufrane, 1930
  • Galleria crombrugheella (lapsus)
  • Galleria mellomella (lapsus)
  • Phalaena mellonella Linnaeus, 1758
  • Phalaena cereana Blom, 1764
  • Tinea cerella Fabricius, 1775
  • Vindana obliquella Walker, 1866

Sinònims junior i per tant invàlids del gènere Galleria són:[14]

  • Adeona Rafinesque, 1815 (nomen nudum)
  • Cerioclepta Sodoffsky, 1837
  • Vindana Walker, 1866

Referències

[modifica]
  1. «Arna de la cera». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. Kimpber, Ian (ed.). «Wax Moth Adult» (en anglès). UKmoths. [Consulta: 5 octubre 2022].
  3. de Prins, Willy. Catalogue of the Lepidoptera of Belgium (pdf) (en anglès). Leefdaal: Vlaamse Vereniging voor Entomologie, 2016. 
  4. Moir, Hannah M.; Jackson, Joseph C.; Windmill, James F. C. «Extremely high frequency sensitivity in a ‘simple’ ear» (en anglès). Biology Letters, 9, 4, 23-08-2013, pàg. 20130241. DOI: 10.1098/rsbl.2013.0241. ISSN: 1744-9561. PMC: PMC3730633. PMID: 23658005.
  5. Grabe, Albert «Eigenartige Geschmacksrichtungen bei Kleinschmetterlingsraupen [Certes larves de petites arnes tenen un gust estrany]» (pdf) (en alemany). Zeitschrift des Wiener Entomologen-Vereins, 27, 1942, pàg. 105-109.
  6. Harding, Clare R.; Schroeder, Gunnar N.; Collins, James W.; Frankel, Gad «Use of Galleria mellonella as a Model Organism to Study Legionella pneumophila Infection» (en anglès). Journal of Visualized Experiments, 81, 22-11-2013, pàg. 50964. DOI: 10.3791/50964. ISSN: 1940-087X. PMC: PMC3923569. PMID: 24299965.
  7. Hu, Kaiji; Webster, John M «Antibiotic production in relation to bacterial growth and nematode development in Photorhabdus–Heterorhabditis infected Galleria mellonella larvae» (en anglès). FEMS Microbiology Letters, 189, 2, 8-2000, pàg. 219–223. DOI: 10.1111/j.1574-6968.2000.tb09234.x.
  8. Yang, Jun; Yang, Yu; Wu, Wei-Min; Zhao, Jiao; Jiang, Lei «Evidence of Polyethylene Biodegradation by Bacterial Strains from the Guts of Plastic-Eating Waxworms» (en anglès). Environmental Science & Technology, 48, 23, 02-12-2014, pàg. 13776–13784. DOI: 10.1021/es504038a. ISSN: 0013-936X.
  9. Salvans, Aleix. «La saliva d’un cuc pot descompondre el polietilè, un plàstic molt resistent». Món Planeta. Estudis Universitari de Catalunya (EUC), 05-10-2022. [Consulta: 5 octubre 2022].
  10. Bombelli, Paolo; Howe, Chritopher J.; Bertocchini, Federica «Polyethylene bio-degradation by caterpillars of the wax moth Galleria mellonella». Current Biology, 27, 8, 2017, pàg. R292–R293. DOI: https://dx.doi.org/10.1016%2Fj.cub.2017.02.060.
  11. Madridejos, Antonio «Els cucs que degraden el plàstic». El Periodico, 24-04-2017 [Consulta: 25 abril 2017].
  12. «Descobreixen que hi ha un cuc que es menja les bosses de plàstic». TV3, 25-04-2017. [Consulta: 25 abril 2017].
  13. Sanluis-Verdes, A.; Colomer-Vidal, P.; Rodriguez-Ventura, F.; Bello-Villarino, M.; Spinola-Amilibia, M. «Wax worm saliva and the enzymes therein are the key to polyethylene degradation by Galleria mellonella» (en anglès). Nature Communications, 13, 1, 04-10-2022, pàg. 5568. DOI: 10.1038/s41467-022-33127-w. ISSN: 2041-1723.
  14. 14,0 14,1 Savela, Markku. «Galleria Fabricius, 1798» (en anglès). Lepidoptera and some other life forms, 2019.

Enllaços externs

[modifica]