Arnald Plujà i Canals
Aparença
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum. |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1947 (76/77 anys) Garriguella |
Es coneix per | historiador |
Activitat | |
Ocupació | pedagog, geògraf, escriptor |
Lloc web | Pàgina personal |
Arnald Plujà i Canals (Garriguella, 1947), mestre i geògraf,[1] és considerat un dels màxims coneixedors del Cap de Creus.[2] Com a historiador s'ha especialitzat en l'estudi del Cap de Creus, també ha participat en l'elaboració del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya.[3]
El 2017 va rebre el premi Joan Saqués i Roca, de la Fundació Valvi per la seva contribució en el camp de la preservació, la conservació, la difusió o la restauració del patrimoni cultural i artístic de les comarques gironines.[4]
- Estudi del Cap de Creus. La costa. Diccionari toponímic, etimològic i geogràfic. 1996.[6]
- El Cap de Creus : 60 itineraris de Portbou a Roses. 2000.
- 30 itineraris submarins = 30 itinéraires sous-marins. 2001.
- Llançà al segle XVII. 2003.
- Palau-saverdera: mil anys de senyors i pagesos. 2003.
- Els Vilamarí i el castell de Palau-saverdera: Palau als segles xiv, xv i xvi. 2007.
- Palau al segle XX: gestió i vida municipal a través de 22 alcaldes. 2005.
- 135 platges del Cap de Creus. 2008.
- Les Illes del Cap de Creus: història, geografia, toponímia… 2012.
- Els Dominis de Sant Pere de Rodes al Cap de Creus: segons un capbreu de la Celleria: 1420-1429. 2013.[7]
- Colera. 2014[8][3]
- El Cap de Creus al principi del segle XX: Cadaqués, El Port de la Selva, Sant Baldiri, La Vall de Santa Creu, La Selva de Mar i Roses: segons les conferències del Dr. Antoni Bartomeus. 2014.
- Sant Onofre: Palau-saverdera: història i tradicions. 2014.
- Els Masos perduts del Cap de Creus. Fotografies: Robin Townsend. 2016.[9]
- Molinàs: Sant Miquel de Colera. 2005, 2017.
- Castell de Querroig i les rodalies de Portbou, Cervera i Banyuls: château de Querroig et les environs de Portbou, Cerbère et Banyuls. 2017.
- Garriguella al segle XX : amb el testimoni i la poesia de Demetri Escarrà. 2018.
Referències
[modifica]- ↑ Padrosa Gorgot, Inés. Diccionari Biogràfic de l'Alt Empordà. Girona: Diputació de Girona, 2009.
- ↑ «Les illes del cap de Creus». programa Thalassa, TV3, 13-01-2012.
- ↑ 3,0 3,1 «Arnald Plujà presenta una nova monografia dedicada a Colera». Setmanari de l'Alt Empordà, 13-07-2014. [Consulta: 13 febrer 2015].
- ↑ Castillón, Xavier «Arnald Plujà, el Consorci del Ter i l'AECC, premis Valvi». El Punt Avui, 27-05-2017.
- ↑ «ARGUS Catàleg de les biblioteques públiques de Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l'Ebre». Servei de biblioteques de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 febrer 2018].
- ↑ Montalat, Pere «Ressenya de l'obra Estudi del Cap de Creus. La Costa. Diccionari toponímic, etimològic i geogràfic, d'Arnald Plujà i Canals». Llengua & Literatura. Institut d'Estudis Catalans, volum 17, 2006, pàg. 532-535.
- ↑ «Recuperen un document inèdit del segle xv que explica la gestió del territori del Cap de Creus». 324cat. CCMA, 05-08-2013. [Consulta: 19 gener 2020].
- ↑ Dacosta Oliveras, Josep Maria «Arnald Plujà presenta el llibre Colera. Dins de Setmanari de l'Alt Empordà». L'Empordà. Pàgina 22, 08-07-2014.
- ↑ Pluja i Canals, Arnald. Els masos perduts del Cap de Creus. Figueres: Brau, 2016, p. 234. ISBN 9788415885443.