Vés al contingut

Arnau Olivar i Daydí

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaArnau Olivar i Daydí
Biografia
Naixement12 gener 1924 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1r febrer 2016 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócrític de cinema Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansAlexandre Olivar i Daydí Modifica el valor a Wikidata
ParentsMarçal Olivar i Daydí, oncle Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Arnau Olivar i Daydí (Barcelona, 12 de gener de 1924 - 1 de febrer de 2016) fou un crític de cinema català, nebot de Marçal Olivar i Daydí i germà d'Alexandre Olivar i Daydí.[1]

Biografia

[modifica]

El 1947 es va llicenciar en dret a la Universitat de Barcelona. Apassionat pel cinema, el 1948 va crear el cineclub Llanterna Màgica amb Antoni Farré, amb el qual esdevingué el pioner de l'organització dels cineclubs a Catalunya. Va exercir com a advocat fins al 1952, però ho deixà per dedicar-se als cineclubs i a la crítica cinematogràfica. Del 1957 al 1970 va organitzar les sessions anomenades Llanterna màgica, mítics week-ends cinematogràfics a Perpinyà amb la col·laboració del Cineclub de Perpinyà i la Federació Francesa de Cineclubs. També organitzà el cineclub del monestir de Montserrat, i del 1963 al 2000 hi va organitzar sessions de cinefòrum sobre neorealisme, Eisenstein, Buñuel, Antonioni, Pasolini, el cinema soviètic, Losey, el Novo Cinema brasiler, Kurosawa, Bergman o Godard. Entre 1968 i 1970 va ser professor de teoria del muntatge a l'Escola de Cinematografia Aixelà.

Va escriure articles de crítica cinematogràfica a Voz e Imagen (1963-77), Qüestions de vida cristiana, Qüestions d'art, Lumière (1962-73), Canigó, Serra d'Or (on va publicar cròniques de la Mostra Internacional de Cinema de Venècia de 1959), o al diari Avui. També va escriure el guió de Vida de familia (1963) de Josep Lluís Font i col·laborà al documental Barcelona és de tots (1980), de Pere Balanyà. Fins i tot va fer d'actor interpretant Narcís Verdaguer i Callís a La ciutat cremada.[2]

El 1985-1986 fou president de la Federació Catalana de Cineclubs,[3] i el 1988 va rebre un premi extraordinari als VI Premis de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya.[4] El 2010 fou nomenat membre d'honor de l'Acadèmia del Cinema Català.[5]

Obres

[modifica]
  • Els Cinefòrums de Montserrat (2012)

Referències

[modifica]